Entrevista a Anna Mercadé i Ferrando, directora de l’Observatori Dona, Empresa i Economia, que ja porta molts anys lluitant a favor que les dones executives, empresàries i emprenedores a fi que avancin i arribin a més quotes de poder en el camp social, polític i sobretot, ecònomic. Entre altres coses, Mercadè és pedàgoga, màster en Formació de Formadors, i creadora dels primers microcrèdits per a dones emprenedores.
L’Observatori Dona, Empresa i Economia de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona sorgeix el 2008 com un Fòrum de reflexió, estudi i propostes, amb l’objectiu de promocionar la dona professional, emprenedora i empresària, en el panorama econòmic actual. Actualment hi participen gairebé 200 associades.
Mercadè, que cada any organitza al CaixaFoum, una jornada sobre Dones i Empresa, participa també en diversos fòrums i consells. Actualment forma part del Jurat de la primera edició dels premis a empreses innovadores sobre: “Mesures de Conciliació Laboral”, que organitza l’àrea de Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona el proper 4 d’abril al Saló de Cent de Barcelona. A més segueix promovent el creixement de l’Observatori i ajudant a la difusió del Manifest que han elaborat.
Talent femení per sortir de la crisi
Des de l’Observatori s’ha proclama un Manifest (*), per al que demaneu un suport…què reivindiquen exactament?
És imprescindible promoure i donar suport al talent femení, ja sigui com treballadora, emprenedora o directiva, per sortir de la crisi i per seguir mantenint l’Estat del Benestar, ja que el gran dèficit democràtic actual és la pèrdua del talent femení.
Volem el suport del màxim nombre d’empreses perquè el que bàsicament reivindiquem afavoreixi el creixement de totes. Crec que val la pena destacar els principals punts del mateix:
Cal incorporar models femenins a seguir, amb visibilitat pública, per facilitar la incorporació de les dones en els àmbits de decisió econòmic i empresarial; Afavorir un canvi de cultura social i empresarial per facilitar la corresponsabilitat d’homes i dones, tant en l’àmbit personal com en el professional; Convergir cap a les pautes socials dels països europeus més desenvolupats, en horaris laborals i d’oferta de serveis de cures dels nens i de la gent gran, per a la correcció de molts dels desequilibris de gènere presents; I impulsar el talent femení en totes les organitzacions per activar els canvis necessaris que avui dia requereixen les organitzacions i la societat.
Tot això ens porta a la superació de l’anomenat “sostre de vidre,” oi?
La societat civil actual maneja una distribució del temps de forma patriarcal i si les dones portem el pes dels fills o de la gent gran, i a més volen desenvolupar una eficaç activitat professional, els costa molt més arribar a complir bé amb tot. Torno a insistir que aquí és on, un cop més, es veu el dèficit democràtic del nostre país. Nosaltres ja van demostrar aquest dèficit amb l’Estudi que varem publicar.
Creu que la recessió afecta més a la dona emprenedora i professional?
La crisi ens afecta de forma pitjor a les dones perquè som com un “matalàs” que tot ho empara: fills que no poden pagar la hipoteca i tornen a la llar, néts que s’han de cuidar perquè no s’arriba a pagar una guarderia… i sort de les mares que fan que sobrevisquin moltes famílies.
D’altra banda, hi ha l’atur, que afecta més a les dones, les quals al seu torn accepten treballs cada vegada més precaris o, que per circumstàncies irregulars, surten acomiadades sense dret a l’atur, fet que les perjudica en l’edat de jubilació.
Davant d’aquest panorama, ¿quins objectius es plantegen?
Que hi hagi més representació femenina a la Cambra, promocionar les dones autònomes i impulsar el talent femení en tots els llocs de decisió, perquè així canviï el futur. Les dones ja han demostrat la seva valía i ocupen cada cop més un espai que es mereixen en gairebé tots els àmbits, encara que n’hi ha un que es resisteix notablement, on gairebé no hi han dones que és en el món de l’economia i en la direcció d’empreses.
Encara que hem fet avenços en drets, i les lleis així ho ratifiquen, és evident que ens queda molt camí per recórrer. Les dones guanyen fins al 27% menys que els homes i representen el 90% dels contractes a temps parcial. La discriminació de la dona ja no és una realitat de desigualtat social, sinó un problema comunitari. (Consultar piràmide)
(*) Consultar el Manifest i el vídeo d’entrevista a Para todos la 2.
