Per Redacció SemMexic
“Protecció, justícia i pressupost: fer realitat CEDAW i Belém do Pará és garantir vides lliures de violència” Sense pressupost visible i garantit, no hi ha drets: només hi ha discurs
9.864 dones, nenes i nens es van atendre de gener a setembre de 2025 per la RNR, amb un increment del 304% als Centres d’Atenció. El 12% de les dones que van arribar a Refugis de la RNR ja havien buscat suport governamental sense rebre’l.
En els darrers sis anys, la violència familiar va créixer un 15.3% i les lesions doloses contra dones un 31.6%.
A Mèxic, cada mes 234 dones són assassinades (SESNSP). Milers més busquen protecció en institucions que els tanquen la porta o els responen tard.
Mentre la violència feminicida avança, el pressupost destinat als Refugis —espais que salven vides, restitueixen drets i teixeixen autonomia— corre el risc de diluir-se en partides genèriques, sense transparència ni autonomia.
Davant aquesta realitat, la Xarxa Nacional de Refugis A.C. (RNR) va realitzar el XII Fòrum Internacional “Protecció, justícia i pressupost: fer realitat CEDAW i Belém do Pará és garantir vides lliures de violència”, un espai polític i feminista que va tornar a posar al centre una veritat ineludible: sense recursos etiquetats, no hi ha drets garantits; hi ha simulació i impunitat.
Violència que augmenta, drets que retrocedeixen
De gener a setembre del 2025, la RNR va atendre 9.864 dones, nenes i nens a través de les seves línies d’atenció i espais de protecció. Als Centres d’Atenció Externa, la demanda va augmentar un 304% respecte a l’any anterior, reflex de l’increment de les violències i de l’abandó institucional.
El 12% de les dones que van arribar als Refugis ja havia buscat ajut en instàncies governamentals sense rebre atenció; el 18% va acudir a les Immujeres (ara Semujeres), el 22% a les Fiscalies i el 47% a altres autoritats. Cada xifra representa una història de supervivència i una omissió de lEstat.
A nivell nacional, les lesions doloses contra dones van augmentar un 31.6% i la violència familiar un 15.3% en els darrers sis anys.
Als Refugis de la RNR, el 70% dels agressors són parelles o exparelles sentimentals, i el 37.7% portava armes de foc, confirmant que la casa segueix sent el lloc més perillós per a moltes dones.
El Fòrum: una acció política, col·lectiva i feminista
El XII Fòrum Internacional es va consolidar com un espai de resistència i esperança col·lectiva. La jornada es va iniciar amb les veus de tres dones de diferents generacions acompanyades per la RNR, que van recordar que els refugis no només protegeixen: transformen vides.
Es van desenvolupar tres conversatòries i una conferència:
“Del paper a la realitat: l’Estat davant de les seves obligacions”, on es va qüestionar la manca de justícia i rendició de comptes davant de la CEDAW i Belém do Pará.“Informe del MESECVI i la inversió que els països fan per protegir els drets de les dones”.
“Pressupostos amb perspectiva de gènere: cap a una justícia fiscal feminista”, que va subratllar que sense recursos no hi ha drets i que l’austeritat no pot ser excusa per desmantellar polítiques que salven vides.
I la conversatòria de tancament “Amor, justícia i llibertat: horitzons per a una vida digna”, amb les feministes Marcela Lagarde i Coral Herrera Gómez, que van cridar a transformar la indignació en acció col·lectiva.
Feministes, dones expertes, directores i col·laboradores de refugis, acadèmiques, organismes internacionals i xarxes feministes van acordar una exigència comuna: que el pressupost deixi de ser una xifra opaca i es converteixi en una eina que garanteixi autonomia, justícia i vida.
Pressupost sense nom: retrocés en drets humans
D’acord amb el Projecte de Pressupost d’Egressos de la Federació 2026, el Programa U012 “Suport per a Refugis Especialitzats per a Dones Víctimes de Violència de Gènere, les seves filles i fills” va ser absorbit per una partida genèrica denominada “Programa per a la Prevenció i Detecció de les Violències Feminicides” 857 milions de pesos, però sense desglossar quant serà destinat específicament a Refugis.
Un pressupost sense nom propi és un pressupost que pot desaparèixer sense rendir comptes. Aquesta decisió invisibilitza una política pública reconeguda nacionalment i internacional i posa en risc l’operació d’espais que prevenen feminicidis i restitueixen drets.
“Un pressupost sense nom és un retrocés. La transparència pressupostal no és un tràmit administratiu: és una obligació de l’Estat i una garantia de drets humans. Ens preocupa la resistència del govern a informar quant es destinarà específicament als Refugis; no es tracta d’una petició individual, sinó d’una exigència col·lectiva i d’un dret que en un país que es diu democràtic”. Wendy Figueroa Morales, Directora de la Xarxa Nacional de Refugis
La veu col·lectiva per una vida lliure de violència i pressupostos garants
El Fòrum va reunir més de 150 participants de Mèxic i Amèrica Llatina: feministes, activistes, especialistes, organitzacions civils i agències internacionals. Totes van coincidir en una demanda concreta: pressupost amb autonomia, transparència i progressivitat, perquè no hi ha justícia sense recursos ni drets sense voluntat política.
Des de la RNR reiterem que el principi de progressivitat en drets humans exigeix avançar, no retrocedir, i que la responsabilitat de l’Estat no es mesura per discursos sinó per pressupostos clars, visibles i amb rendició de comptes.
Defensar els Refugis és defensar la vida
Des de la Xarxa Nacional de Refugis A.C. sostenim que la congruència feminista implica cuidar, exigir i transformar. Per això, seguim exigint: Assignació visible, autònoma i suficient de recursos per a Refugis al PEF 2026; Mecanismes de transparència i seguiment ciutadà; i Compliment efectiu de la CEDAW i Belém do Pará en matèria de protecció integral.
El XII Fòrum Internacional és una aposta col·lectiva perquè l’exigència esdevingui política pública. Mentre que l’Estat posterga respostes, les xarxes feministes seguim construint camins de vida, justícia i esperança.
