Les realitzadores de la pel·lícula de les Jornades Radical-ment Feministes, les Cooptècniques, varen presentar aquest 2 de desembre la seva obra a la Sala Gran de l’Espai Francesca Bonnemaison davant un públic força nombrós d’activistes feministes.
I ho feren en companyia de: Judit Aranda, de Sicom; d’ Isabel Muntané, #OnSonLesDones; de Tona Gusi de La Independent i de Gemma Tramullas, periodista d’ El Periòdico.
Els mitjans generalistes feren poquíssima difusió de les Jornades Feministes 2016 que comptaren amb més de 2.000 assistents i més de 200 entitats. Fou per aquest motiu que la Xarxa Feminista volgué compartir la presentació del documental amb les esmentades periodistes o comunicadores, en part per compartir la voluntat d’uns mitjans de comunicació amb visió de gènere i de l’altra com a denuncia de la invisibilització soferta.
L’acte també va servir per donar a conèixer el hashtag #OnSonLesFeministes” prenent com a mestratge l’experiència del col·lectiu #OnSonLesDones.
Isabel Muntané explicà l’experiència del col·lectiu #OnSonLesDones i oferí moltes dades – que es poden trobar al web onsonlesdones – de seguiment de tertulianes i opinió als mitjans escrits, radio i tv a partir dels quals fan informes mensuals.
Judit Aranda, de Sicom,exposà com enten el seu col·lectiu de periodistes la comunicació “treballar en favor de la transparència, fomentar el debat democràtic i el pensament crític sobre els temes que (pre) ocupen la ciutadania i reflexionar sobre aquelles qüestions que determinaran el futur de tots plegats”. Aranda afirmà que el periodisme solidari no e spot entendre sense incloure la visió de gènere.
La periodista d’ El Periódico Gemma Tramullas, ens va acostar al “sostre de vidre” de les redaccions, al picar pedra o “passar el mocho” que fan ella i altres companyes del diari, aixó si reconeixent el camí ja fet per altres periodistes i escriptores.
Tona Gusi, de l’agència de notícies la Independent, va fer uns apunts d’ una anàlisi que preparà sobre el que s’havia publicat a la pròpia agència que ella coordina i el que es publicà als mitjans generalistes i alternatius. La periodista valorà positivament la informació donada però feu autocrítica pel que fa als temps de publicació ja que foren massa ajustats i no facilitaven la difusió per a arribar a altres mitjans abans de les Jornades.
La Independent publicà notícies breus, articles, entrevistes i cròniques:
Catalunya: “Veure, Sentir i Callar?” (notícia breu escrita per l’Observatori de les Dones en els Mitjans de Comunicació); Jornades Radicalment Feministes 2016: més fortes, més felices i més lliures ( entrevista de Siscu Baiges i Judit Aranda, de Sicom, a Betlem Cañizar, de la comissió de comunicació de les Jornades ‘Radical-ment feministes’); El sí de les dones i Si no podem ballar no és la nostra revolució (articles d’opinió escrits per Carme Porta); Fins al 2026, més radicals, més feministes , Radicalment Feministes, són i seran i “Radical-ment feministes” Jornades 2016 / (crònica, article i notícia breu, escrits i fotos per Amada Santos); La independència i les dones radicalment feministes (crònica escrita per J.L.Tremols de Moncomunicació, text i fotos); Kajsa Ekis Ekman: “Cal lluitar contra la prostitució i els ventres de lloguer” ( entrevista feta per Julia López Tremols); Jornades Radicalment Feministes 2016 i Catalunya: representacions de gènere al còmic dels EUA. Jornades Radicalment Feministes , Catalunya: Taula de debat d’Alerta Feminista a les Jornades Radicalment Feministes , La Radicalitat dels Drets Humans, amb Julie Wark a Ca la Dona , Una Constitució Política Feminista de l’Estat/ (notícies breus escrites per Tona Gusi); i 40 ANYS de les Primeres Jornades Catalanes de la Dona, TORNEM AL PARANINF (escrit per Montserrat Minobis).
Pel que fa a la poca difusió als mitjans generalistes o la invisibilització de les Jornades, Gusi, volgué destacar les opinions de l’Observatori de les Dones en els mitjans de comunicació i de Betlem Cañizar (en l’entrevista realitzada per Judit Aranda i Siscu Baiges ). Les seves opinions, compartides per totes les que van intervenir en l’acte, parteixen que no és una cosa nova ja que els grans mitjans “només ens vénen a buscar el 8 de març o el 25 de novembre”, però si bé no hi ha excesiva sorpresa si que hi ha denuncia del fet tan greu “que invisibilitzin totalment un esdeveniment com aquest, que és únic, que es fa cada deu anys, que aplega centenars de col·lectius i milers de dones”.
El moviment feminista reconeix que, a vegades no s’han esforçat massa per arribar als mitjans degut a la manca de recursos, a dificultats comunicatives i també per tergiversacions posteriors. Però no ha estat el cas sobre aquestes Jornades, ja que es va fer un gran esforç de treball de gabinet de premsa i per això és més galdós encara el paper dels mas media.
Per Cañizar, un problema que des dels mitjans podria passar és que els sigui molt difícil copsar que fa el moviment feminista en ser molt horitzontal, divers i poc estructurat. I afegeix “és un moviment molt subversiu, que va a les arrels del sistema i això no interessa especialment”.
Per a l’Observatori, davant de tres dies de debat i construcció de posició política és molt significativa “l’apagada informativa que s’ha produït respecte a la celebració de les Jornades Radicalment Feministes en què més de dues mil dones han participat de debats, seminaris, accions i discussions de manera intensa, complexa, sovint amb humor, tot desacatant inequívocament el mandat del “Veure, Sentir i Callar”.
També Carme Porta apunta en aquesta direcció: “Ja fa temps, massa temps que som invisibles, que als mitjans estem infrarepresentades i que trobem informes diversos que ho evidencien, però malgrat les lleis seguim sent negades. Ja no parlo d’invisibilitat sinó de negació”. I ho específica pel que fa a les Jornades de 40 anys de feminisme: “cap breu, cap portada, cap menció. Amb alguna excepció: les castelleres que hi van participar a l’acte inaugural i la conyeta”rediofònica del perquè les feministes anàvem a les jornades”.
I té raó Porta ja que entre els quaranta i escaig links que destaquen, hi surten tímidament el diari Ara, el diario.es, i btv. I algún apunt informatiu a TV3. I sí per l’Ara i la poca premsa local , l’entrada als seguiment de les Jornades han estat les castelleres.
Per la coordinadora de La Independent, els continguts de la premsa alternativa contrasten favorablement en rigor i bon tractament informatiu: la Directa, Timeout, in out radio, Pikara Magazine, Diagonal, Sicom…així com portals sindicals o educatius.
Video Jornades Radicalment Feministes
Jornades Feministes celebrades a Barcelona el 3, 4 i 5 de juny de 2016 on van participar 2500 dones, lesbianes i trans, i de 225 grups feministes
El documental Jornades Radical-ment Feministes
El passi en primicia del documental, realitzat per les Cooptècniques, fou llargament aplaudit per tota la sala. Es lloà tant la seva qualitat tècnica com l’habilitat narrativa d’enllaç de les diverses activitats de les Jornades 2016, dels moments emotius i dels festius, del color i la música, de col·lectius i de les expressions individuals. Un documental amb efectes informatius, comunicatius i sentimentals.
