Per Montse Fernández Garrido*
El passat dia 3 s’abril vaig assistir a la presentació del llibre el títol del qual és Menuda, (forma catalana d’ anomenar a les nenes petites) escrit per Mercè Pàmies i prologat per Frank Capdet, que va tenir lloc a la Biblioteca Municipal Pere Blasi, de Torroella de Montgrí (Girona). L’ha publicat Neret Narrativa.
La presentació esmentada va anar a càrrec, en primer lloc, de la directora de la biblioteca, Cristina Rufí Juanals, una gran professional, afable i empàtica. I també de l’expressiva locutora de Radiotelevisió de l’Escala, Cristina Cantal, amb habilitats excel·lents per connectar amb el públic. I seguidament, l’autora va anar desgranant la seva obra, mentre que Capdet, des de la pantalla (una petita intervenció li va impedir ser-hi presencialment) hi afegia interessants comentaris.
El llibre tracta dels abusos sexuals que va patir l’autora sent una nena de set anys, i que també havia patit el prologuista, tots dos dedicats al món del cinema, del teatre i, en definitiva, a la cultura.
Es tracta d’un valent viatge que posa veu a la infantesa més tendra d’una nena a qui l’autora va parlant i explicant-li tot el que la petita no va entendre en el moment en què van succeir els abusos. Es tracta d’“un relat guaridor que sobrevola un món fosc, on es parla de la tristesa, o absència d’alegria, d’un buit, de reaccions dispars, de la malenconia, la incomprensió, el dolor i la culpabilitat de situacions que van passar en un entorn de confiança. Una nena que té ganes de desaparèixer”.
No va ser fins al 3 d’abril del 2011 quan l’autora va rebre un regal de la seva germana: es tracta d’una llibreta amb les pàgines en blanc i amb una bonica i acolorida portada i contraportada. I allà va començar a escriure la seva història. Va coincidir també amb la data de mort de la tia àvia de l’autora, amb la qual se sentia molt unida. Van passar els anys i Mercè Pàmies, de vegades va tenir la llibreta en un calaix i d’altres va anar emplenant el que després s’ha convertit en un magnífic llibre. Avui, just 14 anys després som a la presentació.
Va ser la filla de Pàmies qui va dissenyar la portada on es veu una nena que no té cara. I, per altra banda, el seu fill va escriure i publicà un escrit en què explica com ha viscut i digerit ell allò pel que ha passat a la seva mare.
Es parla de molts abusos i com Menuda se sent perduda. L´autora ens ofereix cançons i poemes. Diu que, en tenir uns dotze anys, se sent una persona inestable, que ningú l’entén, que semblava “parlar amb draps a la boca i tenir fang a les orelles” (com la cançó de Ramon Manent, que era a la sala, a la presentació), la comunicació fallava.
I afegeix el prologuista que es tracta d’un llibre amb un plantejament revolucionari, que explora també el victimari, constructiu per recuperar-se, gens pessimista ni victimista, amb “una sortida sanadora”. Defensa l’autora que no n’hi ha prou amb mesures penals, sinó que per descomptat cal prevenir. Planteja altres solucions, ella afirma que “aposten per la llum”. Frank Capdet diu que el llibre té un valor filosòfic, literari i social, que empra un llenguatge amè i una prosa salpebrada de poemes i cançons, amb la seva lletra. És un llibre que també té humor, és constructiu i destil·la amor cap a la vida.
L’autora va dir que avui no canviaria els noms, cosa que sí que va fer en escriure’l i així s’ha publicat. I pel que fa als fets concrets, evita descriure qui en va ser l’agressor.
Hi ha dues parts al llibre, el primer es tracta d’explicar qui era Menuda, a qui es vol recuperar i l’escriptora l’explica. I el segon ens explica l’ajut que va rebre de la Fundació Viki Bernadet. Diu que hi ha històries que no s’acaben mai, però en la fi del llibre hi ha solucions, recursos institucionals, espais de confiança, i teràpies per a les dues parts, víctimes i botxins, i ho fa nomenant i reivindicant la feina que fa Àngel Blau, (Associació que ofereix serveis relacionats amb l’abús sexual infantil i la pedofília.
Vaig intervenir en finalitzar la presentació, per manifestar el meu rebuig que un pederasta rebi ajuda i acompanyament juntament amb la víctima, abordant la seva dimensió mental, per descobrir els seus impulsos. Entenc que no és saludable ni raonable, tampoc adequat per a la víctima una trobada mal anomenada “terapèutica o sanadora”, per neutralitzar el pederasta. Per la meva llarguíssima militància feminista (de 50 anys) i la meva feina com a advocada defensora de dones i menors, puc afirmar que no hi ha possibilitat de millora. Defenso que no hi hem de gastar diners, sinó que tot esforç s’ha d’invertir en les víctimes. El contrari seria un estrepitós fracàs. Sí que crec al contrari que es pot intentar amb els pedòfils, que només han “fantasiat” sense agredir nens o nenes.
Afirma la prestigiosa periodista, escriptora gironina i activista feminista, Carmen Alcalde, que només mitjançant la ciència, modificant el cervell i potser també algunes parts del físic podran canviar els impulsos dels perillosos i terrorífics delinqüents.
Va acabar la presentació amb una bonica i emotiva actuació musical d’Entredos (Mercè Puertas i Toni Miralles) que ens van delectar amb la seva música (guitarra i piano) i les seves veus. Van acabar amb la bella cançó del bateria d’Els Pets, Joan Ruiz, Corvus, de l’àlbum Som (2018), cançó autobiogràfica, perquè explica les agressions sexuals que ell va patir de petit, per part de l’antic rector de Constantí (Tarragona), Pere Llagostera, que podria haver sotmès a desenes de nens als anys 70. La peça musical parla dels abusos que pateix un menor en un refugi de muntanya.
Menuda és un bon i interessant llibre, necessari per a les persones que estiguin interessades en aquest tema tan preocupant. Tant de bo us agradi i potser fins i tot us resulti útil per si podeu recomanar-lo a amigues i amics que ho necessitin… I gràcies a la Mercè Pàmies i a Frank Capdet per posar a la nostra disposició la seva experiència personal d’un tema tan delicat i en la majoria de les ocasions ocultat.
*Montse Fernández Garrido és advocada Feminista. Professora de Màster de Dret UB. Autora del llibre “Tres generaciones rebeldes, la història del maquis Ollafría explicada per la seva néta i la lluita per la llibertat de les dones”, dedicat a la seva àvia i a la seva mare, heroïnes silenciades.
