‘IV Premi Margarita Rivière al Rigor Periodístic amb Visió de Gènere’ a la periodista Rosa María Mateo.
L’ Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC) ha celebrat una nova edició dels premis que pretenen promoure i recompensar els mitjans, les institucions i les professionals que amb el seu treball diari ajuden a construir una comunicació sense desviacions sexistes.
Les premiades de 2018.
L’ ADPC es va formar el juny de 1992, i va ser la primera associació de dones periodistes a l’Estat espanyol. Avui compta amb 200 associades, professionals dels mitjans de comunicació que mitjançant taules redones, investigacions i publicacions treballa perque els mitjans ofereixin una imatge digna i respetuosa de les dones, per la seva representació equitativa en els mitjans, tant en les noticies com en la veu de les expertes, així com per aconseguir la igualtat professional i l’accés als llocs de decisió.
Han donat la benvinguda als i a les assistents Marta Corcoy, tresorera de l’ Associació, i Mavi Carrasco Rocamora, presidenta de l’ADPC, que ha assenyalat algunes coses que han agradat aquest any a la ADPC: “Devant de quin món, de quines societats i periodisme ens trobem el 2018? Aquest any ha estat un resurgir del feminisme, ens agrada el moviment ‘Me Too’ i la manifestació del 8 de març, fets que ens han donat visibilització internacional”.
Molt per fer
Ha recordat que “en 15 anys, des de 2003, portem quasi 1000 dones mortes per les seves parelles o exparelles, més que als asssassinats d’ETA durant 40 anys. Saludem que els mitjans es fassin ressò pel que respecte als informatius. Queda molt camí per recórrer pel que fa a les tertúlies i als programes d’entreteniment que encara arrastren estereotips clàssics i discriminatoris”.
“Hem lluitar enfront l’assetjament per raó de sexe, enfront l’odi, la mort i l’empressonament de periodistes que ajuden amb la seva feina als moviments democràtics i a la llibertat. La lluita feminista ha de continuar fins que el feminisme estigui present a tot arreu per lluitar contra la mentida (fake news), per aconseguir una comunicació no sexista, que més dones arribin a càrrecs directius i per reduïr la bretxa salarial”, va agregar.
Rosa María Mateo rebent el seu premi.
Rosa María Mateo, premiada
S’ha entregat el ‘IV Premi Margarita Rivière al Rigor Periodístic amb Visió de Gènere’ a la periodista Rosa María Mateo. Els membres del jurat del Premi: Neus Bonet, degana del Col·legi de Periodistes de Catalunya; Mavi Carrasco, presidenta de la ADPC; Jorge de Cominges, vidu de Margarita Rivière; els i les periodistes Josep Cuní, Teresa Rubio, Lluís Bassets, María Eugenia Ibáñez, Soledad Gallego Díaz, Milagros Pérez Oliva i Olga Viza, han volgut reconèixer el seu treball d’excel·lència periodística, el seu rigor, independència i visió de gènere a la ràdio i televisió. Rosa María Mateo és en l’ actualitat l’ administradora única de la Corporació RTVE. El 28 de juliol passat va ser escollida per majoría absoluta en el Congrés dels Diputats.
Rosa María Mateo després de rebre el Premi ha dit: “Deia Margarita Rivière que el que més la preocupava en aquest meravellós i complicat món del periodisme era fer les preguntes correctes perque només així es podíen aconseguir les respostes que necessitem, respostes per entendre què és el que passa al nostre entorn, explicar-ho als ciutadans i evitar malentessos”.
“Avui al rebre aquest Premi sento una enorme responsabilitat. He dedicat bona part de la meva vida a contextualitzar noticies sobre guerres, atemptats o desastres naturals. Aquesta professió només té sentit si es converteix en els ulls i orelles de la gent. Com a professional de la televisió sempre he tractat abans que res d’entendre el que explicava. La gravetat, la tristesa o entusiasme que sentía la gent devant uns fets determinats, només així aconseguia donar-li la mirada, el to i el gest adequat a cada història”, va dir.
Va afegir “el meu compromís en la meva tasca actual com administradora única (temporal) de RTVE és seguir treballant a favor del rigor, la independència i la visió de gènere, que costa molt que s’entengui i s’apliqui. Vull que s’expliqui a la gent el que li passa a la gent, que treballem per explicar la veritat i per això he tractat d’envoltar-me de dones valuoses. Aquesta tasca durarà professionalment el que Déu vulgui o el que els diputats del Congrès vulguin”.
Ana Pastor i Rosa Maria Calaf.
Més premis a periodistes
Els Premis ‘Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista’ han estat concedits a:
El programa de Ràdio Nacional d’Espanya ‘Gente despierta’, dirigit i presentat per Carles Mesa; i a l’espai de Ràdio 4 ‘Feminismes’, dirigit per Marisol Soto i presentat per ella mateixa i per Olga Rodríguez, dos espais radiofònics que visibilitzen a les dones en les seves múltiples facetes.
Carles Mesa ha dedicat el Premi a Olga Viza, Elisenda Roca, Estrella Montoliu i Rosa María Calaf. “La Calaf sempre em diu, en respecte a la igualtat de gènere: ‘no pensis que està tot aconseguit. Hi ha molta feina per fer i no podem abaixar la guàrdia’. Recordo aquí una frase de Montserrat Roig: ‘hem d’ aconseguir una societat molt critica i reflexiva que aconsegueixi que els homes i les dones lluitin per obtindre una nova categoria: la de les persones’.”
Ana Pastor, directora i presentadora de ‘El Objetivo’ de la Sexta, per ser un programa innovador en el periodisme de dades i la verificació del Fact-Checking Network realitzat per dones des de la televisió.
“Aquest país ha canviat a millor des del 8 de març”, ha afirmat Pastor. “La igualtat es practica a les preses de decisions i a casa. Dedico el Premi a dues persones que veureu en el programa del diumenge per la nit: Patricia de 20 anys. La seva mare, quan ella tenia 6 anys, va ser apallissada pel seu pare; y Luz, que quan la seva germana fou assessinada per la seva parella, ella es va fer càrrec de les seves filles. Jo vull viure en un país en el que les periodistes estem a la altura i que quan passen aquestes coses les denunciem”.
Al moviment ‘Mujeres RTVE’, on cada divendres les periodistes i els periodistes de TVE vestien de negre per reclamar la despolitització dels mitjans públics. Un moviment surgit des de la televisió per denunciar la manipulació informativa, la desigualtat salarial i per reclamar continguts amb perspectiva de gènere. El moviment també ha rebut el Premi Especial a la Llibertat de Premsa de la Càtedra UNESCO de Comunicació de la Universidad de Málaga.
La doctora Carme Valls Llobet, especialitzada en endocrinologia i medicina amb perspectiva de gènere. És la directora del programa ‘Mujer Salud y Calidad de Vida’ en el Centro de Análisis y Programas Santiarios (CAPS), ONG de la que forma part des de 1983 i de la que és vicepresidenta. Ha estat pionera a l’estat espanyol en alertar, en el terreny de la investigació mèdica, sobre les diferències en mortalitat i morbilitat entre dones y homes. És autora d’una extensa bibliografia de divulgació mèdica sobre la invisibilització del factor diferencial de l’ enfermetat per raons de sexe i gènere.
Ha recollit el Premi Margarita López, documentalista de salut i coordinadora de la revista ‘Mujer y Salud’, revista a la qual la doctora Carme Valls ha dedicat el Premi.
Ana Bernal Triviño, activista a les xarxes, professora de la UOC (Universitat Oberta de Catalunya) i periodista a Público.es, i Cristina Fallarás, periodista, per #Cuéntalo, on milers de dones han aixecat la veu a Twitter per explicar les seves agressions sexuals i han possat en evidència les institucions.
Raquel Córcoles, il·lustradora. Creadora del personatge ‘Moderna de Pueblo’ que explica successos que li han passat a ella o a amistats seves. Els seus còmics estàn protagonitzats per una noia rossa amb ulleres de sol permanents i diferents personatges de la cultura urbana, com ara dones amb problemes quotidians, joves amb frustració, becaris i becàries, hipsters o gent moderna.
La exposició ‘D’ONES: (R)evolució de les dones en la música’ i la seva revista monogràfica. Aquesta exposició, comisariada per Helena Morén Alegret, va surgir a partir d’una iniciativa del Grup Enderrock, amb el suport de l’Institut Català de les Dones i organitzada per la Generalitat de Catalunya. La mostra visibilitza a més de mil dones en las diverses fases de la música.
Algunes de les premiades.
Gemma Herrero, periodista esportiva. Amb més de vint anys a la professió. Als 18 anys va començar a Europa Press, desprès va estar a Marca cubrint el Madrid amb Mendoza, i més tard a Barcelona amb el Barça de Laporta. Actualment treballa com autònoma i col·labora amb El Mundo Deportivo en una secció que parla de dones esportistes.
“Dono gràcies als directors que han confiat en mi al acceptar una història que segurament no serà la més lleigida, gràcies per invitar-me a tertúlies de TV quan no és habitual perque a televisió les periodistes no tenim que ser bones sinó ‘estar bones’ i ser joves. Als nostres companys homes no els hi passa el mateix, tinguin la edat que tinguin surten a televisió”, ha comentat amb sentit de l’humor la periodista.
El Premi ‘Bones Pràctiques de Comunicació No Sexista per la seva Trajectoria’ ha estat per a Carmen Sarmiento, especialista en temes internacionals i socials, corresponsal a El Salvador, Nicaragua o Líban i que ha treballat 35 anys a Televisió Espanyola.
“La història està plena de dones ignorades i oblidades com Clara Campoamor que va morir a l’exili sense veure com les dones espanyoles podíen votar, Emilia Pardo Bazán, la primera dona que va obtenir una càtedra a Espanya o María de la O Lejárraga, pedagoga, periodista i fundadora de societats en defensa de la dona.
Respecte a mi, m’ha tocat saber molt de silencis. Alguns reportatges meus dormen el son etern als arxius de TV com el dedicat a l’avortament, al divorci o senzillament a la reforma agraria a Portugal. ‘Miseria y mujeres de América Latina’ va estar congelat un any i mig per ‘revolucionari’. Era revolucionari perque anava a la arrel de la pobresa i discriminació de les dones. Es va emetre per la pressió mediàtica, però aleshores em varen tenir 7 anys als passadissos de TVE sense donar-me feina.
El crim més universal és el crim contra les dones. Des que hi ha estadístiques a Espanya (2003) han estat assessinades 950 dones. És impossible donar estadístiques mundials peró només diré que som cent millions de dones menys de les que podríem ser. Sense la participació de les dones no podria haber-hi drets humans. Dones, deixem de ser el sud de tots els homes, el sud del món. Sempre defensaré i lluitaré per la llibertat d’expressió. No ens callaran, companyes!”.
Les escultures que s’han entregat com guardons han estat realitzades per l’ escultora i pintora Cinta Sabaté i les fotografíes són obra de la fotògrafa Carme García Padrosa (Barcelona, 1915-2015), retratista d’escenes quotidianes del segle XX recuperada gracies a la historiadora Isabel Segura, comisaria de l’ exposició ‘Des del terrat’ que es va poder veure del 14 de juny al 27 d’octubre de 2018 a l’ Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Tocs d’atenció per a Pablo Motos i José Ramón de la Morena
Hi ha hagut dos ‘tocs d’atenció’ per el programa ‘El Hormiguero’ de Pablo Motos a Antena 3, per comentaris masclistes i sexistes devant invitades al plató; i al periodista José Ramón de la Morena, del programa ‘El Transistor’ d’Onda Cero, per comentaris masclistes i sexistes a dones esportistes com, per exemple, a la boxejadora campeona del món, Joana Pastrana.
