Imatge d’Adhex
És comú escoltar d’una dona llatinoamericana que realitza estudis a Europa, per exemple, que una diferència que valora d’aquest continent és la llibertat de poder sortir al carrer sense por, que això és impagable; però, un recent estudi mostra que el 50% de les dones europees senten por de patir agressions sexistes en espais públics.
És possible que una dona no pugui caminar pel carrer o agafar un taxi en ple dia sense témer per la seva seguretat? És possible i passa diàriament. Cal pensar-hi, en allò que significa i que cal fer per a posar-hi remei.
No és tracta de patir un robatori o un accident de trànsit, que també li pot passar a un home; són situacions que només, o principalment, viuen les dones i que van des de patir algun tipus d’assetjament sexual o una violació, fins de desaparèixer. Que algú se l’emporti i ningú en torni a saber res més d’ella.
Por i raons
Fa uns dies es va donar a conèixer que el 53% de les dones de la Unió Europea procuren evitar certs llocs o situacions on podrien ser víctimes d’agressions físiques o sexuals, cosa que no passa amb els homes, segons informació basada en una enquesta de l’Agència de la Unió Europea pels Drets Fonamentals (FRA).
Es tracta, assenyalen, de la major enquesta realitzada a Europa, amb una participació de 42.000 dones de 18 a 74 anys d’edat dels 28 estats membres, amb una mitjana de 1.500 entrevistes per país. Va ser portada terme a petició d’informació sobre la violència contra les dones realitzada pel Parlament europeu.
Les entrevistes comprenien preguntes sobre violència física, sexual i psicològica, victimització durant la infància, assetjament i assetjament sexual, inclosos nous mitjans per cometre abusos, com Internet.
L’enquesta dóna dades que posen els pèls de punta, com ara que el 5%, és a dir una de cada 20 dones major de 15 anys, ha estat violada, que el 18% de les dones ha estat objecte d’assetjament a partir dels 15 anys i que un 5% de les dones ho havien experimentat en els dotze mesos previs a l’enquesta.
La trata és femenina
A banda del feminicidi, que és el màxim dany que pot patir una dona pel fet de ser-ho, perquè implica la mort, 40 casos a Espanya fins a principis de setembre, la trata és el més atroç dels flagels de l’actualitat amb implicacions socials econòmiques i delinqüencials en un marc de capitalisme globalitzat.
Les xifres ballen, unes entitats assenyalen que al món hi ha cada any 2, 5 milions de víctimes de trata, tot i que diverses ONG afirmen que són 4 milions les persones esclavitzades amb fins d’explotació sexual (la majoria), laboral o per a l’extracció d’òrgans.
La trata és fonamentalment femenina, ja que el 80% de les víctimes són dones majors d’edat i entre el 11% de “nens” també hi ha nenes, els homes són el 9% (les proporcions varien una mica segons la font).
Negoci d’homes
És l’esclavitud de l’actualitat i qualsevulla està en risc, no importa la condició social ni el nivell d’educació; a més el rang d’edat és molt ampli i passa a les ciutats i al camp. Una tàctica del criminal de trata és crear llaços de confiança, enamorar i prometre a la víctima o fins i tot temptar en l’àmbit familiar; ni l’entorn proper és segur.
Es creu que és una realitat oculta; però, moltes vegades està davant dels nostres ulls, socialment normalitzada, per exemple: els divendres de festa amb final feliç en un prostíbul o l’explotació laboral d’una persona.
Un mascle putero, i malhauradament moltes persones, pensen que si la prostituta esclavitzada no demana ajuda és perquè no està en aquesta condició; fals, les víctimes estan amenaçades, tenen por o no confien. També hi ha les que no saben que són víctimes.
Es veu a la trata com un fenomen de delinqüencia i està penat per llei; però, les seves implicacions són econòmiques i també polítiques perquè són el reflex del sistema. La trata és un negoci global, que genera 40 mil milions de dòlars anuals, on les persones són mercaderia, principalment sexual, i és un negoci patriarcal on els consumidors són fonamentalment homes.
Recuperar els carrers
L’assetjament i les agressions, a més de les desaparicions de persones creixen exponencialment cada any en tots els punts del planeta, suposadament víctimes de trata perquè no s’arriba a saber què va passar. Són els governs i altres poders de l’Estat que tenen la responsabilitat de respondre i actuar estructuralment sobre aquest tema.
Una persona del carrer sent que no pot canviar aquesta situació; encara que hi ha instruments socials d’actuació que es poden organitzar o als quals s’hi pot sumar, com protestes, manifestos, mobilització ciutadana o mesures de pressió cíviques perquè l’ administrador del nostre Estat faci la seva feina.
En els anys 70 els moviments feministes europeus van llançar la consigna “recuperem la nit”, per visibilitzar els perills per a les dones durant aquestes hores en l’espai públic. És hora que les dones reclamin el seu dret al carrer, a caminar-hi amb seguretat i tranquil·litat tant de dia com de nit.
Més informació:
Macroenquesta FRA
Adhex
