Escrit per Dixie Edith SemLac / La Independent
Escoltar les organitzacions i activistes que treballen al terreny, establir aliances en igualtat de condicions i intervenir en espais on persisteixen poders consagrats que reprodueixen el patriarcat van estar entre els consensos de la Conferència sobre la configuració de la política exterior feminista, celebrada a l’Haia, Països Baixos, l’1 i 2 de novembre.
La cita va reunir representants governamentals, de la societat civil, moviments feministes, fundacions, sector privat i organismes internacionals, per dialogar sobre els avenços i reptes cap a la consolidació de polítiques exteriors feministes com a mecanismes per avançar a l’agenda d’igualtat de gènere.
“Per comptar amb polítiques feministes cal que els números es converteixin en persones reals”, va dir Natalia Karbowska, directora de desenvolupament estratègic del Fons de Dones d’Ucraïna, una de les participants identificada com a ambaixadora de la Conferència.
Cal fer que les veus de les dones s’escoltin i empoderar-les; aquest empoderament es tradueix en recursos, en finançament. I cal defensar les lluites de les dones com a moviment polític, “perquè sembla que seguim demanant permís al patriarcat per avançar”, va afirmar Karbowska durant la primera jornada de treball.
Cal escoltar les dones perquè elles saben què és millor i com fer-ho; “res no es pot fer sense nosaltres”, va precisar, per la seva banda, Laila Ait Baali, directora de la Plataforma Holandesa de Gènere WO=MEN
La Conferència de l’Haia va estar precedida per un segment ministerial durant la Setmana d’Alt Nivell del 78è període de sessions de l’Assemblea General de les Nacions Unides, efectuat al setembre, a Nova York, que va reconèixer la igualtat de gènere i l’apoderament de les dones i nenes, en tota la seva diversitat, com a essencials per implementar la Plataforma d’Acció de la Conferència Internacional sobre la Dona de Beijing.
Aquesta trobada va reconèixer la necessitat que els països adoptin enfocaments feministes, interseccionals i transformadors de gènere en les polítiques exteriors, en estreta cooperació amb la societat civil i els moviments feministes.
Però també va fer una crida a promoure, protegir i complir els drets humans, la pau i la seguretat a tot el món, en el camí d’aconseguir avenços substantius a l’Agenda 2030 per al desenvolupament sostenible.
En aquest camí, a l’Haia es va advocar per ampliar la xarxa de països que busquen activament construir una política exterior feminista i es va cridar l’atenció sobre la necessitat de finançament addicional per a les organitzacions i els moviments que treballen pels drets de les dones.
Les activistes i representants d’organitzacions de drets humans reunides als Països Baixos van alertar sobre la bretxa entre un discurs ambiciós i una implementació fragmentada i contradictòria de l’agenda de gènere.
Cal anar més enllà de fer servir el feminisme com una simple etiqueta i treballar per realment acabar amb la desigualtat, va alertar Laxman Belbase, codirector de l’Aliança MenEngage, Ministeri de Relacions Exteriors dels Països Baixos.
És urgent establir aliances partint de la base que la igualtat és aplicable a totes i tots. Per fer avançar l’agenda, cal posar en pràctica allò que es predica, va afegir Belbase.
Dissenyar polítiques exteriors feministes suposa múltiples reptes, entre els quals hi ha un escenari internacional definit cada cop més per concepcions tradicionals de la seguretat o de l’interès nacional, que influeixen en les prioritats i les decisions de l’acció exterior dels Estats.
Sense pau i seguretat no hi haurà desenvolupament
La primera sessió plenària de la cita de l’Haia, dedicada a les dones, la pau i la seguretat, va abordar els principals impactes de conflictes armats sobre la vida i l’apoderament de les dones.
Tot i això, durant les dues jornades de la cita, la crida a un cessament al foc incondicional a Palestina i a parar les represàlies contra civils, dones i nens va ser recurrent per part de panelistes i participants.
“Tinc molta por que s’estiguin assassinant civils a Palestina, sota el pretext de l’autodefensa. Hem de tornar a les principals causes d’aquest conflicte, que no és ara. La crisi a Gaza no és humanitària només, és política. Volem justícia; només justícia”, va dir visiblement emocionada la doctora Maria Al-Abdeh, directora executiva de Women Now For Development, la principal organització siriana de drets de les dones.
Conferència feminista La Haia
Al-Abdeh va cridar també a visibilitzar la veu de les dones en els conflictes i a denunciar amb força els seus impactes i la violència que se’n deriva.
L’agenda de pau i seguretat és molt fràgil actualment i cal voluntat política per impulsar-la, van coincidir panelistes i participants.
Fan falta mecanismes de seguiment i una avaluació de risc que tingui en compte les dones no només com a víctimes, sinó també com a part de la solució, com a actores claus del canvi, va valorar, per la seva banda, Madina Mahboobi, directora executiva de Vision Development , una organització amb seu a Kabul que promou l’educació de les nenes, l’apoderament de les dones, el desenvolupament econòmic i els drets humans a l’Afganistan.
