Per Pilar Parcerisas. Text i fotos @ Fundació Felícia Fuster
Exposició Joves artistes a la Fundació Felícia Fuster
L’any 2020 ha estat totalment anòmal. La COVID19 no pot deixar d’esmentar-se per la pèrdua de vides, però també de llibertats.
El confinament ha posat moltes dificultats als creadors, artistes i treballadors de la cultura. No ha estat fàcil per als tres artistes que han assolit els ajuts de la Fundació Felícia Fuster du a bon port els seus treballs amb les eines abandonades a tallers tancats, però han estat valents i han acabat els treballs compromesos.
Titulem l’exposició Poètiques del desig i de la memòria perquè sembla un camí comú per on transcorren certes inquietuds compartides.
Fabià Claramunt des de la pintura traça un monòleg interior amb el projecte Un núvol al cel i dos peus a terra. El desig d’anar lluny, de travessar oceans i continents per atrapar el sol a l’horitzó, metàfora de ser feliç, es converteix en una obsessió i, finalment, en una reflexió entorn de la pintura mateixa, desenvolupant unes obres de caràcter autobiogràfic. La impossibilitat de fer realitat el desig el transforma en una altra metàfora: ser un vaixell a la deriva, deixar-se portar per l’associació d’idees i jocs conceptuals que reflecteix en una pintura on el color es troba, per exemple, en una situació de constatació: Rosa y rojo, escrit en vermell sobre rosa; signes gràfics de la cultura de masses i xarxes socials es converteixen en leitmotiv d’algunes pintures. La pressió del desig es transforma en opció de llibertat.
Mariona Berenguer des de l’escultura ha proposat una obra sobre la Crisi del desig, una reflexió que va iniciar la tardor de 2019 a Berlín, on ha acabat l’obra. El desig s’hi presenta com una força omnipotent influenciada per la pressió constant del sistema de consum i es mostra fràgil i canviant. Cinc cues de cavall penjades verticalment a la paret i separades equidistantment estan connectades a un sistema de sensors de moviment prèviament programats, se sacsegen intermitentment i sense correspondència temporal, i simulen els moviments naturals de l’animal. Aquest moviment queda interromput en el moment que els espectadors s’acosten a la peça i es reactiva de nou quan s’allunyen de la instal·lació. Mitjançant un moviment d’atracció i rebuig en vers l’obra i l’espectador, es posa especial atenció en la distància necessària perquè existeixi el desig, el que es manifesta com un joc de tensions entre l’objecte de desig i el subjecte desitjant. Mitjançant el simbolisme del cavall, el cabell i la robòtica, Berenguer construeix una metàfora del desig i pondera els atributs que l’accionen: el poder, la llibertat, la identitat, la creació i la impossibilitat del mateix desig.
Àurea Estellé guanyà l’ajut de gravat, pràctica que veu com un canal idoni per fer memòria de les dones republicanes que assoliren uns drets durant el progressisme de la II República espanyola i que el franquisme relegà al paper submís de dones de casa al servei del marit. Roges! és el títol d’aquest treball d’arxiu que vol escampar mitjançant un treball experimental amb les tècniques d’estampació de l’època. Amb aquestes imatges vol connectar amb l’estètica de l’avantguarda dels anys 30 del segle XX i escampa el desig de restablir uns drets que van ser anul·lats. Un acte de reparació que es pot fer a través de l’art i mitjançant les tècniques de reproductibilitat tècnica.
Fotografies de la inauguració de Poètiques del desig i la memòria a la Fundació Felícia Fuster el passat 15 de desembre @FundacióFelíciaFuster
