Es veia a venir i finalment ha arribat la polémica. Fiba Europa, la divisió continental del màxim organisme del bàsquet mundial ha imposat noves normes per la roba d’esport amb la que ha de competir les jugadores. Unes normes que passen per una vestimenta més ajustada i més destapada. Una jugadora de pes, com Nadia Taurasi s’ha plantat.
Taurasi és una jugadora amb molt de pes al bàsquet mundial. Ara juga al Galatasaray turc però és tot un referent d’aquest esport. De talent indiscutible, té una mitjana de 20 punts, 4 rebots i 4 assistències per partit. Xifres que a més d’un jugador de la lliga española agradaria tenir. Va ser escollida al 2004 a la primera posició del draft de la WNBA, la lliga nord americana femenina. La van escollir els Phoenix Mercury, l’actual campió de lliga. A més és campiona d’Europa amb l’Spartak de Moscú. Com que la lliga als Estats Units es disputa a l’estiu aprofita també per jugar a Europa. I els problemes que no té allà els té aquí.
Nadia Taurasi s’ha plantat. Es nega a jugar amb els nous models que imposa la Fiba: més ajustats, que acabin com a mínim 10 centímetres per sobre el genoll que no tinguin més de 2 centímetres d’amplada. Obliga a ensenyar l’espatlla i posa punt i final a les samarretes amples i per fora del pantaló. Taurasi vol jugar com sempre ho ha fet. Ampla i còmoda. Tot un referent dins la pista està disposada ara a també ser-ho fora.
L’incumpliment de la nova normativa implica una sanció econòmica. La multa és de 500 euros la primera vegada i es va doblant a cada partit que no es cumpleix. Si la plantada segueix i tenint en compte que el Galatasaray té tots els números d’arribar a la final a 8, la fase final de la màxima competició femenina, la multa podria passar dels cinc – cents mil euros, segons el diari Ara. Veure’m com acaba l’assumpte i si s’ha de pagar de quina butxaca surten els diners: si de la de la jugadora o del club.
En tot cas es tracta d’una protesta d’una de les jugadores més importants de l’esport de la cistella. Posa en dubte que els nous uniformes responguin a criteris de comoditat més que d’estètica. I en tot cas, si realment responen a criteris de comoditat les jugadores haurien de poder triar amb quina vestimenta juguen més agust. No deixa de ser la seva eina de treball i amb la que s’ha de guanyar el sou. A més, la imposició de la Fiba, sense consulta prèvia, obre un altre reflexió: per què la reglamentació és pel bàsquet femení i no pel masculí?
La versió de la federació internacional de bàsquet és unificar uniformes i que tots els equips segueixin unes mateixes pautes. El que dubten les jugadores és que ajustar la roba sigui la millor manera de potenciar el bàsquet femení perquè tampoc està demostrat que millori el rendiment. Ja quan es va conèixer la noticia la organització de consumidors FACUA no dubtava de titllar la mesura de sexista i denunciar que la manera de potenciar el bàsquet femení no és el morbo de veure jugadores amb roba més ajustada.
Les jugadores reclamen poder triar com jugar. I algunes com Nadia Taurasi així ho han fet saber. Més enllà de la multa econòmica hi ha la llibertat i el negar-se a complir una regla que considera discriminatòria.
