OPINIÓ
Deia Mabel Lozano a Twitter recentment que: ” Si las mujeres son prostituidas, el demandante es un prostituyente, puesto que si es un putero, entendemos que ella es una puta y no una víctima.
Y continua “El lenguaje en muchos casos estigmatiza a las mujeres, por eso es el momento de los otros actores, proxenetas y prostituyentes”. I jo comparteixo cadascuna d’aquestes paraules.
Assistim a un moment on el patriarcat adopta noves formes per sobreviure i entre elles la recerca dos elements claus per demostrar la seva capacitat camaleònica, fins i tot sobre les dones. Aquests dos elements busquen essencialment el mateix: convertir els seus desitjos en drets. D’aquesta manera,i a l’Estat Espanyol de la mà d‘Albert Rivera i els seus coreligionaris, pretenen legalitzar els ventres de lloguer que no és ni més ni menys que una forma d’explotació reproductiva sobre les dones i un gran negoci de comerç de criatures.
L’altre element és la regulació de la prostitució. Si les veus que escoltem sempre són les mateixes, i ens expliquen que estan exercint la prostitució per voluntat pròpia i que per a elles és una feina i per tant volen tenir drets, acabarem naturalitzant l’essència mateixa de la prostitució que és la dominació i la humiliació a través de la satisfacció d’un desig.
Si no escoltem veus com les d’Amelia Tiganus, que és una supervivent de la trata i de l’explotació sexual, quan afirma que la prostitució és l’esclavatge del món actual, també ens quedarem amb la sensació idíl·lica que pretén fer-nos creure el patriarcat, i és que la prostitució és una feina i que per tant s’ha de regular com a tal.
I per descomptat! Qui estarà en contra de la feina amb drets? suposo que ningú. I precisament aquí hi ha la perversió de les paraules. En construir el missatge de la regulació a partir d’expressions com “treball o ocupació amb drets”.
La prostitució és, almenys per a mi, una forma d’esclavitud i explotació sexual amb la finalitat última de seguir guanyant diners amb els cossos de les dones com a matèria primera bàsica. I, al mateix temps, reforçar les estructures de poder patriarcal a través de la total i absoluta asimetria de les relacions que s’estableixen entre el prostituïent i la dona prostituïda. Satisfacció del desig sexual masculí a canvi de negar condició de persona a la dona prostituïda. En definitiva essència patriarcal pura i dura: dominació masculina sobre les dones.
El més curiós del cas és que, en afirmar les dones que per a elles és un “treball”, li estan fent el joc al sistema opressor i als que hi ha darrere de les màfies de trata de dones per explotar-les sexualment.
Amb la fal·làcia perversa muntada sobre aquest “treball” es normalitza i s’exclou del relat a les que segurament siguin el 95% de les veus de les dones prostituïdes, ja que aquestes veus no interessen als que pretenen regular aquesta lucratiu negoci.
Són les veus de les dones esclaves que treballen en clubs de carreteres, en pisos clandestins, que són intercanviables i canviables perquè no importen, només importa que aportin diners al negoci. Dones que es droguen per poder suportar estar amb diversos homes en una sola jornada. Dones que són maltractades, ja que se’ls ha negat la seva condició humana i són només “alguna cosa” on els prostituïents satisfan el seu desig sexual, com una joguina sexual que respira i poc més.
Vaig tenir l’enorme fortuna d’escoltar fa un parell d’anys a una activista que va fundar, fa uns vint anys potser, una associació que pretenia ajudar a aquestes dones amagades i silenciades a deixar el carrer. El seu relat va ser esfereïdor i ella va haver de deixar casa seva i la seva ciutat i emigrar a una altra província per les contínues amenaces que patia i segueix patint per intentar que aquestes dones sortissin de les xarxes.
Ens explicava com els proxenetes esperaven a la porta de les institucions de protecció de menors (insisteixo que això passava fa uns quinze a vint anys) i captaven les nenes, les s’enamoraven i les feien creure que ells les treurien d’aquella situació i quan les aconseguien les venien perquè les explotessin sexualment.
Amb tota la força que encara conservava aquella dona deia: “D’acord, regulem la prostitució i donem drets a les seves treballadores. Entre aquests drets hi ha el de la formació. Què els oferirem, cursos de com obrir-se millor de cames, de com ser més àgils o com gemegar millor? i per descomptat caldrà crear un sindicat per a elles o no? Doncs darrere d’aquest sindicat hi seran els seus “protectors” que seran els seus proxenetes i els que estan darrere del lucratiu negoci de la prostitució.” Com vaig recordar aquella dona aquest estiu quan es va inscriure en el Ministeri de Treball el sindicat OTRAS !!!
I parlant de sindicats, exigeixo claredat en els posicionaments de sindicats i partits polítics. I la exigeixo perquè com a ciutadana he de votar en eleccions sindicals i polítiques i vull saber els seus posicionaments. Pertanyo a CCOO des de 1986 però si el sindicat al qual pertanyo es posiciona a favor de regular aquesta activitat, ho deixaré. Possiblement sigui l’única causa per la qual cosa abandoni aquesta organització sindical. Però si defensa la regulació, me n’aniré perquè no puc entendre que des d’una organització sindical se li faci el joc al patriarcat amb el negoci de la prostitució que és esclavitud i explotació de dones i nenes.
Com tampoc puc entendre la frivolitat amb què, alguna gent de la “gauche divine”, parla d’aquest tema. Un tema que afecta els drets humans de milions de dones a qui silencien per mantenir esclavitzades i al servei absolut del plaer patriarcal a qualsevol preu.
La fal·làcia de naturalitzar com a treball l’esclavitud sexual de tantes persones ens porta a condemnar a la seva sort a milions de dones, nenes i algun home. Una font molt lucrativa per proxenetes i mercaders de cossos. Cossos als que despullen de dignitat i converteixen en mers objectes amb els quals comerciar i obtenir grans beneficis.
No, la prostitució no és una feina. La prostitució és l’exercici del poder patriarcal sobre els cossos i vides de dones a qui tracten, exploten i als que neguen la condició d’éssers humans.
Naturalitzar això és una terrible fal·làcia patriarcal i no seré còmplice d’això. I tu?
