Friday 29 March 2024

Friday 29 March 2024

Barcelona protegeig

Periodistes mexicanes amenaçades: el pitjor, la impunitat; el millor, la xarxa de periodistes

 

 

La Independent ha recollit la conversa entre les periodistes mexicanes, Yanely Fuentes i Patricia Mayorga amb una vintena de periodistes catalanes en una reunió al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

Periodistes catalanes han conversat amb periodistes mexicanes, que viuen un temps a Barcelona gràcies a un programa de protecció per a periodistes que han patit amenaces i violències a Mèxic. Ha estat aquest passat dijous 20 de gener de 2020.

“Barcelona protegeix periodistes de Mèxic”, és un programa municipal de l’Ajuntament que es fa conjuntament amb la Taula per Mèxic. El programa facilita l’estada temporal a la ciutat a aquelles i aquells periodistes que es troben en situació de risc a Mèxic degut a l’exercici de la seva professió. Val a dir que Taula per Mèxic / Mesa por México treballa per “visibilitzar l’emergència que en matèria de Drets Humans viu avui Mèxic” i tal i com expliquen tenen funcionant dos Programes d’Acollida Temporal, un per a periodistes i l’altre per a defensores de DDHH. Les xifres són eixordadores (mireu el document Informe Situación de los DDHH en México).  

Tot i que fa anys que fan aquesta tasca, fou el 2018, quan acolliren a les primeres dones periodistes amenaçades, tal i com ja explicàvem e La Independent ara fa prop d’un any el març de 2019 amb l’article “ Primeres periodistes amenaçades acollides a Barcelona “. Elles foren Miriam Daniela Ramírez i Mayra Mireya Cisneros.

Passat quasi be un any després. La Independent es torna a trobar amb periodistes que estan passant pel mateix procés.

Mèxic és un dels pitjors països del món per exercir de periodista quan cobreixes les noticies relacionades amb la corrupció econòmica i política, les vulneracions de drets humans, com atacs, assassinats, feminicidis i desaparicions. Les xifres d’assassinats de periodistes, homes i dones, arriben a 10 el 2019, segons Reporters sense fronteres. Pel que fa a les dones periodistes han patit 164 atacs, de las quals cinc han patit desplaçament forçat i 2 comunicadores han estat asasinades, d’acord a les dades de Comunicación e Información de la Mujer AC (CIMAC). 

Les i els periodistes que es dediquen a informacions sobre DDHH i denunciat els entramats de violència organitzada han de viure la realitat dels desplaçaments forçosos per a poder sobreviure.

 

JF periodistes Mexic 1   M M  Periodistes Mexic 1

Yanely Fuentes i Patricia Mayorga al Col·legi de Periodistes de Catalunya

 

Això els hi ha passat a Yanely Fuentes i Patricia Mayorga, ambdues amenaçades per fer la seva feina, per fer un bon periodisme d’investigació, per cobrir aquelles notícies davant les quals no pots ni girar la cara, ni tapar-te les orelles, ni els ulls. I malauradament ara es troben aquí a Barcelona, entre nosaltres no per un intercanvi professional sinó fugint del terror, com a preu a pagar per fer la seva feina, per exercir la professió que varen escollir, per voler viure la vida que somniaren.

 

 

Taula 1 Periodistes Mexic

 

Yaneli Fuentes, Alicia Oliver, Patricia Mayorga i Montse Garcia

 

Taula 2 Periodistes Mexic

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

I conversem amb ambdues de manera col·lectiva, en un grup de dones periodistes feministes que ens hem trobat perquè elles ho han demanat, perquè volien trobar-se entre les més semblants possibles. La Taula de Mèxic i la Comissió Solidaria del Col·legi de Periodistes de Catalunya i  també la Xarxa Internacional de Dones Periodistes i Comunicadores – Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, n’han estat les organitzacions amfitriones.

 

 

JF periodistes Mexic 2

 

 

Janely Fuentes Morales, és una periodista del Diario Alternativo de l’Estat de Guerrero, al Sud de Mèxic, des de 2014. En aquest diari d’ informació local i regional, ella hi cobria des de 2017 les accions del crim organitzat i mobilitzacions de lluites socials, entre aquestes les que protagonitza o hi està relacionat el grup armat Unión de Pueblos y Organizaciones del Estado de Guerrero (UPOEG). Fuentes ha investigat i informat d’una manera continuada les violacions de drets humans comeses per policies comunitàries i policies ciutadanes. Cal dir que l’Estat de Guerrero està considerat un dels pitjors per treballar en premsa i comunicació perquè té els índex més alts d’agressions a periodistes.

Per la seva feina ha rebut amenaces brutals i fins i tot agressions. El març de 2017 membres de la UPOEG van amenaçar-la, i fou agredida el gener del 2018, quan gravava un acte d’aquest grup. Posteriorment les amenaces van continuar, patint també campanyes de desprestigi personal i professional, fins i tot una granja de la seva família fou atacada. Aquesta situació va esdevenir insuportable i marxà prop de mig any a treballar fora (en desplaçament forçat), però hagué de tornar per motius econòmics. Tot empitjorà i des de principis de 2019 es a Barcelona, gràcies al programa d’ajuda de la ciutat. Ara ja és a punt de retornar al seu país, difícilment però al seu Estat de Guerrero.

 

 

M M Periodistes Mexic 2

 

 

Patricia Mayorga Ordóñez, és corresponsal del setmanari Proceso de l’Estat de Chihuahua i investigava la infiltració del narcotràfic en les forces de seguretat locals en aquest Estat del nord del país. Era companya de la reportera Miroslava Breach que va ser assassinada el març del 2017, quan li van disparar vuit bales quan sortia del seu domicili. Mayorga va patir un munt d’intimidacions i ella podia ser la següent a desaparèixer, una futura víctima d’assassinat o feminicidi. És per aquest risc que forma part del programa de protecció per a periodistes.

Ja fa quasi quatre anys que no viu en el seu Estat natal. Ara des de Barcelona i encara contractada per Proceso, està pensant que potser hi podrà tornar aviat.

 

 

Taula 3 Periodistes Mexic

 

 

 

“Mèxic és una amenaça constant per al periodisme i la defensa dels DDHH, el pitjor és la impunitat”

 

Yaneli Fuentes ens explica que la buscaven i en no trobar-la varen disparar als peus d’ un company seu: “Si m’haguessin trobat, no sé què m’haurien fet” es pregunta sovint amb la temença raonada que ben segur el pitjor.

 

Els mitjans

Li preguntem a Fuentes sobre el seu mitjà i ens explica que Diario Alternativo  té edició digital i edició impresa, que és la que surt cara i no tenen recursos, és per això que es consideren activistes de la comunicació. Ella mateixa ha de treballar, a banda del periodisme, en artesania i turisme.

Necessiten però l’edició en paper per accedir a comunitats indígenes, on no hi arriben les tecnologies. Així la distribució en paper constitueix la manera d’establir el contacte i accedir a les fonts. La majoria de vegades els diners de la venda del diari son per a les persones que distribueixen el exemplars i que moltes vegades fan d’enllaç per a poder copsar les noticies a través de les diverses llengües de moltes ètnies. L’edició es de 3 cops setmanals i si no es fes aquestes comunitats no rebrien cap informació.

Proceso ja és un setmanari molt reconegut. Ha patit diversos atacs durant la seva existència.

 

L’activisme periodístic de Mèxic i el treball en favor de la llibertat d’expressió. L’Estat de guerra no declarat

A Mèxic hi ha temes a tractar molts durs: nenes que són venudes de petites, joves reclutats pel narcotràfic o per grups de delinqüents, la forta repressió de l’Estat per evitar que s’informi de la persecució i dels assassinats de periodistes i defensores de DDHH.

Diario Alternativo és activisme, afirma Yaneli Fuentes: “En començar no era la nostra intenció però la gent l’empra per fer denúncies ciutadanes, per parlar d’allò que no es pot en altres mitjans. I quan t’ataquen ja t’han marcat com a víctima. Hem informat i denunciat: aixecaments, règims carcelaris dèspotes i tortures”.

A Mèxic no s’ha declarat l’estat de guerra, però hi és – coincideixen ambdues-: contra el narcotràfic i entre grups armats que s’autoanomenen d’autodefensa com la Unión de Pueblos y Organizaciones del Estado de Guerrero (UPOEG).

“El seguiment d’aquestes violències comporta que amenacin als mitjans fent’ls-hi arribar que els narcos entraran i cremaran les seves oficines…”, ens expliquen.

“Això feu que em sorgís la necessitat de saber contra qui m’estava enfrontant i vaig començar a fer les meves investigacions i elaborar noticies i…varen arribar les agressions ja de manera física, amenaçant també a la família i a amistats. Em vaig auto desplaçar i vaig comprovar que hi havia tot un pla per inculpar-me en un grup delictiu. Vaig continuar treballant en territori comunitari fora del municipi, on encara hi ha autèntica policia comunitària”, recorda. 

 

Qui hi ha darrera de tanta violència?

“Les policies comunitàries i els grups paramilitars al servei de grups de narcotràfic amb la complaença de l’estat”, responen.

Per exemple, la CRAC, policia comunitària, que és autònoma i sorgeix per a protegir a poblacions indígenes però el 2014 obté reconeixement legal a l’Estat de Guerrero.

Y la UPOEG, que és un grup armat que s’autoanomena grup d’autodefensa constituït com a policia ciutadana, però tot i que potser va néixer amb aquest objectiu de seguida es contaminà pel crim organitzat i el narcotràfic. Entre les seves “activitats” hi ha el segrest, l’extorsió i l’assassinat… Tot i no tenir reconeixement legal si que obté finançament.

“Com podeu veure, el terreny comunitari ja no és segur”. “Rebem amenaces i persecució justament per mostrar aquest actes de violència, per visibilitzar-los periodísticament”. De fet són el braç armat de l’Estat, ja que tenen finançament públic i són els encarregats d’anular els moviments i les organitzacions socials que de veritat lluiten pels drets humans i dels territoris.

 

 Taula 4 Periodistes Mexic 2

 

 

Quin tipus de violència exerceixen específicament damunt les dones?

Yaneli Fuentes explica que amb homes periodistes les organitzacions criminals a vegades hi estableixen negociacions, en canvi amb ella mai ho han intentat.

El tipus de violència, sexual i vexatòria també demostra com estan impregnats de la violència masclista.

I finalment, les amenaces de fer mal a la teva família, a les criatures especialment, però també a pares i mares i familiars directes. Això t’immobilitza del tot, expliquen.

També en els casos que la violència surt d’aquests grups mal anomenats d’autodefensa t’amenacen, a banda de detenir-te i restar presonera a “reeducar-te” en treballs comunitaris, i et poden obligar a participar amb ells en els seus actes repressius i violents.

“Com es pot ser dona periodista i que la societat sigui tan laxa?”, s’exclama i els hi pregunta una periodista de Barcelona. Respon Patricia Mayorga: ” jo afirmo que qui sosté el país son les dones, les mares de filles desaparegudes, que han afrontat la por de cara, i que amb la seva ira el dolor, el treball i la culpa l’han transformat”.

“Cada dona porta la seva lluita, el seu dol però han esdevingut rastrejadores, perites, advocades…No es que siguem dones extraordinàries, son les situacions les que ens hi han portat. Ara estem treballant en el perdó. Són elles i els pobles indígenes. Amb ensopegades i esterrossades amb el nostre destí. Però l’hem de desafiar”. Així s’expliquen.

 

Com podeu confiar en les fonts?

Yanely Fuentes diu que ha tingut bones respostes, que totes les seves fonts són víctimes i que si li aporten informació és perquè volen que es coneixi. ” I aquestes són les més confiables”, rebla.

Per Patricia Mayorga, ja que la major part de dones desaparegudes a Mèxic ho són per trata, botí de guerra de militars i narcos, o per familiars, aleshores les seves fonts són les mateixes víctimes i policies i narcos. Reconeix però que un 50 per cent d’aquestes fonts no són fiables.

Com tampoc ho són actualment una bona part de les ràdios comunitàries que es troben a mans d’empresaris locals i no fan el seu servei.

“L’ Alianza de medios libres i altres col·lectives ens fan costat i ens aixopluguen però no podem quedar-nos només en aquest tipus de mitjans ja que la violència i la impunitat ens depassa. No tenims territori però tenim la informació”.

 

Com heu arribat a Barcelona i que podem fer, nosaltres, les vostres companyes dones periodistes des d’aquí.

El més important és visibilitzar tot el que està passant, el que ens està succeint. Doneu a conèixer aquesta realitat. Internacionalitzem-la. Des d’allà ja veieu com n’és de difícil.

Passar les alertes. Establir regularment algun resum dels processos que s’estan fent. Això ens cal.

Hi ha periodistes que opten per canviar de feina o dedicar-se a temes no perillosos, però què et proposin fer això no hauria de ser la solució.

“Jo personalment – narra Fuentes- em vaig veure obligada a desplaçar-me forçosament i ho vaig poder fer a través del sistema de protecció federal, que és lent i massa temporal, però és per això soc al programa Barcelona que protegeix als i a les periodistes de Mèxic. Però en un dels meus desplaçaments no vaig tenir la protecció estatal que m’havien d’assignar i vaig estar uns mesos reclosa a casa sense treballar. El febrer de 2019 van venir a buscar-me, però jo era de viatge per feina i és quan van disparar als peus d’un company per intimidar-nos. Aleshores si que em van assignar un acompanyant però la situació cada cop era més complicada i finalment emeteren una ordre per detenir-me. Sortosament algú proper em va poder avisar a temps i vaig fugir a ciutat de Mèxic i al cap d’un parell de mesos ja era aquí”.

“Ara estic més tranquil·la, m’ho he pogut mirar des d’aquí i aconseguir una major serenor per fer plans pel meu futur per aviat, quan hi torni” ens diu amb un bri d’esperança.

Per a Patricia Mayorga, exercir de periodista a l’Estat de Chiuaua, no ha estat pas més fàcil. Ha hagut de sobreviure als “capós” regionals candidats a les alcaldies. Rebre amenaces fortíssimes per realitzar un reportatge, fent la cobertura informativa suplint a un company, sobre càrrecs del PRI.

Mayorga era coneguda com a periodista ja que a banda de la seva feina al setmanari Proceso, també escrivia una columna política a un mitjà local.

El 23 de març del 2017 periodistes de Proceso sortien del país i al cap de 15 dies ho havia de fer ella mateixa. El seu cas i el del seu setmanari fou un cas potent, on hi havia en joc la integritat periodística. Quan ja no podien seguir investigant des del seu mitjà ho feren des del Colectivo 23 de marzo, que és anònim. Ens explica que just ara ha començat el judici oral dels sicaris que els varen atacar, però tem que se n’escaparà l’autor intel·lectual, perquè se sap perfectament que darrera els sicaris hi ha precedents intel·lectuals i polítics.

Ara mateix està patint pels únics 5 companys periodistes que queden seguint el judici d’un Jurat Federal però que té lloc a Chiuahua. Tots ells estan essent assetjats i saben que els hi vigilen les seves cases. “Corren un gran risc”, afirma.

De fet ella hauria pogut declarar però no ho ha fet “perquè la meva filla continua allà” i de fet ja vaig declarar en la instrucció i en el judici ho faran uns altres companys.

Mayorga tampoc ha arribat directament a Barcelona, abans va anar al Perú, va retornar a Ciutat de Mèxic, passà uns dies a Chiuahua per després establir-se en un altre Estat.

Sap molt bé el que podem fer des d’aquí, el mateix que la va salvar a Mèxic: “La meva gran fortalesa ha estat la Xarxa de Periodistes”. Xarxes com les que vosaltres teniu, com les que ens han portat a fer aquesta trobada. Què en són d’importants!

 

Es nota algun canvi amb el govern actual? Han augmentat les mesures de protecció per a periodistes?

“Que el nivell de risc ha augmentat”, respon ràpid i contundentment Fuentes.

Per a Mayorga “ el gran problema es la impunitat” i ens informa que l’actual fiscal especialitzat és el mateix que hi havia en el darrer govern.

Per a ambdues manca voluntat d’investigació, encara que s’estan bloquejant comptes d’ex-funcionaris. D’altra banda el Consell o la Coordinadora Nacional Indígena s’hauria de conjuntar amb el gremi periodístic, ja que són els dos col·lectius que més pateixen la violència.

Entre els diferents mecanismes de protecció, el principal és el del Govern Federal, que et permet escollir l’Estat on pots desplaçar-te i la majoria trien DF per la situació geogràfica i pel major acompanyament. Aquests mecanismes permeten un desplaçament més decent que si l’has de fer amb els teus propis mitjans i en plena emergència, però no contemplen un pla de retorn, que només es fa quan hi ha una percepció que el perill ha disminuït, ens informa Mayorga.

Veracruz, Chiuahua y Michoacan tenen protocols propis però no són solucions, només et treuen del mig o bé et desplacen, hi afegeix Fuentes.

“D’altra banda, i és significatiu, el Govern no reconeix el desplaçament forçat ja que és un sine de guerra i si el reconeixes és com si Mèxic formalment reconeix que hi ha un tipus de guerra”, aclareix Mayorga.

El desplaçament de periodistes ha estat sistemàtic i pel seu volum ara ja és un problema per al govern, però tot i així no hi ha polítiques públiques, ni mitjans ni es fan corresponsables.

D’altra banda hi ha Reporters sense Fronteres, Human Right que sí que treballen…I les xarxes! Actualment la feina més gran l’està fent el col·lectiu “Periodistas a pie”, que es tracta d’una aliança de mitjans independents formats per periodistes que contracten a periodistes desplaçats en nous mitjans. “Enfortir a la persona que es el periodista y a la matèria prima que es el fet d’escriure és el fonamental, sigui el sou més o menys important.

 

Hi ha recolzaments de personalitats? Servirien les seves declaracions públiques?

En general, afirmen: “No es tant allò que diuen sinó tot allò que deixen de dir”.

Senten una soledat tremenda. Els directors de mitjans no són periodistes, són empresaris. Els mitjans cobren diners de l’Estat i això fa que col·laborin amb notícies en contra de les comunitats, per exemple. Si no ho fan els hi retiren la publicitat. La crisi però ha originat oportunitats per als mitjans independents.

Artistes americanes com Merly Streep varen fer la campanya de denuncia dels feminicidis de Ciudad Juarez. O el cas dels periodistes de Tijuana a Netflix. També alguna cantant s’ha manifestat, però queda lluny d’ocupar els espais mediàtics que es necessitaria.

I llavors es parla de la Secretària general de la Federació Internacional de Premsa per Amèrica Llatina , Zuliana Lainez i de la important feina que fa.

 

Les vivències comunes

A partir d’aquí es parla de les amistats i de les col·legues comunes que s’han anat coneixent a través de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere. Les periodistes de la XIDPIC.CAT, la xarxa catalana, hi ha teixit múltiples complicitats i col·laboracions. Així es posa informació en comú des de la primera companya perseguida Lydia Cacho, un cop fundada la Xarxa Internacional el 2005, fins la situació que viu encara enguany la companya Rossi H., de Monterrey, de la bomba que varen poder esquivar ella i llur família, de la vida nòmada que han de fer…

I torna a sortir el tema de la violència masclista “les periodistes aguantem molt fins quan hi ha amenaces directes de mort a les criatures”.

Tanca la crònica unes paraules d’esperança que van transmetre: “Ara bé, quan més periodistes són assassinats i assassinades, més creixen les xarxes horitzontals de periodistes, de mitjans independents i els lideratges de dones”.

 

 

Taula 5 Periodistes Mexic

 

 

Compartir

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Butlletí de notícies

Subscriu-te al nostre butlletí setmanal amb les darreres notícies publicades.

També et pot interessar

El cas de María del Sol Cruz Jarquín al Servei Internacional de Drets humans a Ginebra

Per Sara Lovera / Miriam Ruíz. SemMéxico Relatora sobre Violència contra les Dones de l’ONU...

Bolivia: Convocatòria per a curs virtual sobre violència de gènere

El Centro Boliviano de Estudios Multidisciplinarios (Cebem) ha convocat la segona edició del curs virtual “Violencia...

Mexico: Revoquen candidatures del PRD per no complir amb la paritat / La Independent / Notícies Gènere

El ple de la Sala Regional Toluca del Tribunal Electoral del Poder Judicial de la...