CARTA A LA INDEPENDENT / OPINIÓ
Per Montserrat Gallart i Sanfeliu
Escric això perquè probablement hi ha altres dones que s’han vist afectades per fets semblants als que m’han succeït. El meu cas ja va sortir molt a la premsa l’estiu del 1987.
Durant els processos de separació i divorci de moltes dones, es fa patent el biaix de gènere del sistema patriarcal en tot l’engranatge dels diferents estaments de la justícia. Sigui per poca o nul·la formació en gènere, sigui per persistir en visions masclistes de les relacions home-dona. Som moltes les que hem patit i estem patint per aquest motiu.
Personalment, vaig rebre maltractaments amb dues agressions físiques que em van portar a demanar al divorci i aleshores la meva filla de quatre anys i jo vam patir un règim de visites inauditament restringides (dues hores un dia a la setmana). Els esforços de l’altre progenitor per ensorrar-me segurament es van accentuar en escollir jo una dona com a nova parella. Fins i tot, volent-se quedar amb la meva única propietat, fet que ara, trenta-sis anys després, em pot portar a tenir la casa embargada i perdre-la, si no n’hi “cedeixo” el valor de la meitat. Ho considero una violència contra el meu patrimoni sostinguda durant tots aquests anys. Una violència que et condiciona i alhora et destrossa la vida.
És a partir de la meva experiència, que deu ser semblant a la d’altres dones, que he arribat a la conclusió que persones misògines i sense escrúpols tenen possibilitats de muntar un cas basat en falsedats. Només cal que trobin advocats hàbils i/o misògins perquè en surtin vencedores. La (in)justícia hi ajuda de manera constant i segura.
Hi ha d’haver alguna escletxa bona i transitable, en aquest sistema judicial tan patriarcal, per poder recomençar de nou un procés com aquest, però el que és ben cert és que els arguments i documentació que he aportat mai no s’han tingut en compte.
Des d’aquí llanço una crida urgent a altres dones que pateixin o hagin patit una situació d’injustícia semblant per unir-nos* i mirar de denunciar aquest estat de coses, aquestes institucions amb biaix masclista, aquest sistema patriarcal des de l’estructura. Segur que hi ha alguna possibilitat… No hauríem de tenir por. El sistema és molt compacte, però nosaltres som fortes i, si ens unim, podem ser-ho encara més!
* Per a més informació i contacte, escriviu al facebook Atenea Atenea de recent creació per part de l’autora d’aquesta carta.
