Reproduim l’article “A Grècia cal un moviment independent de dones contra el deute i les mesures d’austeritat” de l’activista feminista i membre del CADTM Grècia, Sonia Mitralia, traduït per Viento Sur i publicat a revoltaglobal. Mitralia respón als interrogants que es plantegen des dels moviments feministes
Per què cal a Grècia un moviment independent de dones contra el deute i les mesures d’austeritat?
Perquè la crisi del deute i les consegüents mesures d’austeritat ens afecten sobretot les dones, i tenen un impacte negatiu en tots els aspectes de les nostres vides. Per això, si les dones no ens organitzem per enfrontar-nos a elles, ningú ho farà per nosaltres.
Però, per què la crisi del deute i les mesures d’austeritat afecten especialment les dones?
Perquè les polítiques d’austeritat neoliberal que s’estan aplicant durant la crisi del deute estan dirigides especialment als serveis públics i el que encara queda de l’Estat de benestar. En desmantellar o privatitzar els serveis públics, l’Estat es desentén de les responsabilitats socials que tenia amb els seus ciutadans i ciutadanes i les deriva, una vegada més, a la família. D’aquesta manera, la cura dels menors i les persones malaltes, ancianes o discapacitades, fins i tot els problemes de les i els joves sense feina i amb grans dificultats, ja no són responsabilitat de l’Estat, sinó de la família, i sempre de manera gratuïta.
Però el terme família és molt abstracte. En realitat, com tothom sap, en una família són les dones les que assumeixen, pràcticament soles i sense cap tipus de remuneració, totes aquestes funcions socials bàsiques de l’estat. Així, l’estat neoliberal mata dos ocells d’un tret: es descarrega del tot de les obligacions socials que “amplien el dèficit, i per tant el deute públic” i ens obliga les dones a assumir-les nosaltres mateixes treballant sense rebre res a canvi.
En altres paraules, les dones es veuen obligades a fer la feina de l’Estat de benestar, o més ben dit a substituir-lo.
I això no és tot, l’altra cara de la moneda, una altra de les raons per les quals totes aquestes mesures van dirigides a nosaltres: som les primeres a ser afectades pels acomiadaments massius que acompanyen el desmantellament o la privatització de tot tipus de serveis públics, perquè les dones som la gran majoria de la població activa en ells.
La conclusió és simple i afecta a milers de assalariades al nostre país: no només som les primeres a ser acomiadades sense cap esperança de tornar a ser contractades, sobretot si ja som mares o estem en edat de procrear, no només moltes de nosaltres estem aturades, especialment les joves, sense esperança de cap futur professional, no només estem condemnades a la pobresa i la precarietat: també se’ns carrega amb les tasques que abans eren pròpies de l’estat, amb tot el que això comporta en termes de fatiga, estrès, envelliment prematur, treball no remunerat i despeses addicionals.
És clar que també hi ha qui diu -en primer lloc l’Estat, però també l’Església i l’anomenada gent benpensant- que d’aquesta manera les dones poden tornar a la seva veritable missió, que consisteix a dedicar-se a la seva llar i la seva família.
I tant que ho diuen! No només ho diuen, ho criden als quatre vents, perquè la política inhumana de les mesures d’austeritat ha de venir envoltada d’un embolcall ideològic. És només propaganda barata que utilitza la major part dels clixés sexistes reaccionaris per dissimular la duresa de les seves polítiques neoliberals. De fet, el que estem veient és una cosa aparentment paradoxal: una aliança entre els alts nivells, responsables de l’elaboració de les polítiques capitalistes que es manifesten en brutals mesures d’austeritat, i els nostàlgics d’èpoques passades, que ens volen convèncer que la naturalesa de les dones és estar tancades a casa sense cap més ocupacions que les de mare i/o esposa. És l’aliança entre la línia marcada per l’FMI i la Comissió Europea, que diuen que volen “modernitzar-nos”, i els bastions del patriarcat més anacrònic i misogin, encarnats per l’Església o la dreta i l’extrema dreta.
És només propaganda o té conseqüències pràctiques per a les dones?
Sí en té, no és només qüestió de teoria i propaganda. El pitjor és que té efectes molt tangibles i desastrosos en la nostra vida quotidiana. Aquest retorn a un passat llunyà va acompanyat de mesures destinades a privar les dones dels pocs drets i victòries que s’han obtingut mitjançant les lluites de les últimes dècades. La Santa Aliança del Capital i el Patriarcat revoquen a la pràctica el nostre dret al treball, i amb ell, el nostre dret a la independència econòmica. Ens obliga de nou a una vida de dependència, privades del dret a prendre les nostres decisions. Ens tracta com a esclaves que han d’assumir les tasques i els serveis proporcionats anteriorment per l’Estat de benestar, perquè suposadament és la “naturalesa” de les dones fer el treball de les escoles bressol, les residències d’avis, hospitals, restaurants, bugaderies , centres de dia psiquiàtrics, activitats extraescolars, i fins i tot centres de treball per als membres de la família en atur. I tot totalment gratis, sense cobrar res, sense cap reconeixement, perquè suposadament està en la naturalesa de les dones “sacrificar-se” pels altres. Amb la conseqüència que les dones mai tenen temps per descansar, atendre les seves pròpies necessitats o participar activament en els assumptes públics.
Tot això ha de tenir un alt cost per a les dones …
Sí, el té. No només perquè l’estrès quotidià significa que s’esgoten més i envelleixen abans d’hora, sinó també perquè el sexisme que envolta l’anomenada “naturalesa femenina” porta a tractar les dones com a éssers inferiors, amb un cos sempre disponible en el qual qualsevol home pot descarregar les seves frustracions. No és casualitat que els casos de violència sexista, que ja eren nombrosos, estiguin augmentant en aquest període de capitalisme salvatge i austeritat.
Per totes aquestes raons, i també per moltes altres, la conclusió és simple: la nostra oposició a aquesta ofensiva contra les dones per part del govern de la Troika i els seus aliats ens porta a organitzar-nos i construir un moviment de dones, independent i autònom, contra el deute i les mesures d’austeritat. No només perquè ningú no pot fer-ho per nosaltres, sinó també perquè el capitalisme i el patriarcat estan tan estretament entrellaçats que qualsevol lluita contra un d’aquests tirans serà feble si no s’enfronta també a l’altre.
