Escrit per Sara Lovera, SemMexic / La Independent
Realitzen treballs durs des dels 5 anys. revela la enquesta d’INEGI 2022
La majoria d’aquestes nenes, també nens i adolescents, fan feines perilloses i arriscades, no permeses a: Guerrero, Nayarit i Oaxaca principalment. L’Enquesta Nacional de Treball Infantil, presentada aquest mes d’octubre, va revelar que el treball infantil va créixer entre el 2019 i el 2022 en gairebé mig milió.
Hi ha nenes a Mèxic, que des de molt aviat pateixen dolors d’esquena o musculars, tenen problemes respiratoris o estan intoxicades per l’ús de productes de neteja, en jornades que poden arribar a les 14 hores diàries. Nenes mexicanes que des de la seva primera edat fan feina domèstica no remunerada, feina no permesa i en “condicions no adequades”. Són les adolescents que van deixar l’escola en aquests darrers 3 anys, durant l’administració d’Andrés Manuel López Obrador.
Aquestes nenes són un milió i mig que en contra del seu desenvolupament, el seu dret a jugar i ser felices, fan feina infantil, i d’elles, mig milió treballa en feines perilloses. Això sense tenir en compte les activitats ocultes invisibles, com l’explotació sexual o activitats il·lícites, treball forçós, que no pot ser captat per una enquesta només aplicada a les llars.
Es concentren especialment als estats de Guerrero, Chiapas, Nayarit i Oaxaca.
Taxa per forma de treball infantil, 2015-2022
(Percentatge respecte de les nenes, nens i adolescents de 5 a 17 anys)
l’Institut Nacional d’Estadística i Geografia INEGI va presentar l’Enquesta Nacional de Treball Infantil ENTI, recolzada tècnicament per l’OIT i financerament pel departament de Treball dels Estats Units.
Font: INEGI. Mòdul de treball infantil, 2015 i 2017. Enquesta Nacional de Treball Infantil, 2019 i 2022
Els resultats de l’enquesta, aplicada a 65 mil llars del país, a partir de l’octubre del 2022, va revelar que hi ha un total de 3.7 milions de nenes, nens i adolescents fent treball infantil, és a dir el 13.1 per cent dels 28 milions 400 mil mexicans i mexicanes de 5 a 17 anys, ocupats en activitats laborals pròpies de les i els adults, tasques no permeses i moltes d’alt risc.
Es tracta de la segona enquesta independent que es fa al país. El 2019 es va aplicar la primera enquesta, per la qual cosa es pot comparar. Així el treball infantil va créixer prop de mig milió; nenes, nens i adolescents.
Es va detectar que les nenes, els nens i adolescents realitzen activitats de caràcter perillós fins al 95 per cent, i el 51 per cent realitza feina a les llars no remunerades en “condicions no adequades”. Les autoritats nacionals i internacionals que van presentar l’enquesta van afirmar que el treball infantil ha de ser eradicat.
Taxa de treball infantil segons sexe, 2015-2022
(Percentatge de les nenes, nens i adolescents de 5 a 17 anys)
Per a les adolescents no només el treball infantil en disminueix el desenvolupament, sinó que són elles les primeres a deixar l’escola. Tant elles com ells, treballen i estudien, i sumen 300.000.
Consideracions
A la taula de presentació Graciela Márquez Colín, presidenta de l’INEGI va dir que la cultura popular sol separar de forma contundent el món de la infància i el món de l’edat adulta, l’etapa alegre, lúdica i formativa de la infància, es contrasta amb els episodis complexos de l’adultesa; tanmateix, els fets tenen lloc de manera diferent, ja que qualsevol adversitat que afecta les persones adultes incideix també en les infàncies. Si hi ha temps difícils, segurament també ho seran per a la infància.
Va afirmar que la pobresa, conflictes, canvi climàtic, malalties i un llarg etcètera són exemples de les vulnerabilitats que marquen el rumb de les famílies. El treball infantil s’insereix en aquesta lògica, en entreteixir condicions laborals de risc i inadequades amb la vulnerabilitat d’aquest grup en particular, de més de 28 milions d’habitants a Mèxic, situació que obstaculitza el seu ple desenvolupament i ressonarà els anys posteriors.
Va destacar que el reconeixement, protecció i promoció dels drets de les infàncies parteix d’aquesta premissa i, per això, torna imperatiu un esforç global i integral de favor seu. En aquesta tasca, tots els sectors i actors de la societat, tant mexicana com internacional, estem cridats a actuar, ja sigui en organitzacions internacionals, agències governamentals o oficines nacionals d’estadística, com l’INEGI.
Mary Carol Ellison, agregada laboral de l’Ambaixada dels Estats Units a Mèxic, va dir que ha estat bo “haver donat suport a l’Enquesta Nacional el 2019 i també aquest any” el que servirà per eliminar el treball infantil i treball forçós, per millorar les condicions de seguretat i salut a la feina, i promoure els drets laborals de tots els treballadors i treballadores a Mèxic.
Va destacar que INEGI està fent una contribució tan crítica a aquesta base d’informació i de coneixement del treball infantil a Mèxic. Va dir que al món hi ha més de 160 milions de nens en treball infantil, i va afegir que també als Estats Units tenim treball infantil, aquesta enquesta, “té a un moment crític, després de la pandèmia”, per la qual cosa “podrem enfrontar aquest problema de treball infantil i, una cosa molt clau que estem fent en aquest sentit, és juntament amb l’Organització Internacional de Treball, baix del projecte que s’anomena Accionar.
Pedro Furtado de Oliveira representant de l’Oficina de l’OIT a Mèxic va explicar que l’enquesta és el resultat d’un treball col·laboratiu entre l’INEGI, la Secretaria de Treball i Previsió Social, l’OIT i el departament de treball dels Estats Units.
Després es va referir al projecte Accionar, que té per objectiu incrementar l’ús de dades per al desenvolupament de lleis, polítiques públiques i programes per prevenir i combatre el treball infantil. Les bases de dades de l’Enquesta sobre Treball Infantil estan accessibles al públic i proporcionen un recurs inestimable per a autoritats, organitzacions d’ocupadors i treballadors, investigadors, periodistes i altres entitats interessades.
Del que es tracta, va dir, és tenir una comprensió més profunda de les causes fonamentals de treball infantil en diferents contextos i contribuir al debat polític sobre els mecanismes específics per combatre’l.
A la taula de presentació de l’enquesta hi havia: Graciela Márquez Colín (GMC), presidenta de l’INEGI; Mary Carol Ellison, agregada laboral de l’Ambaixada dels Estats Units a Mèxic; i Pedro Furtado d’Oliveira representant de l’Oficina de l’OIT a Mèxic; Arturo Blancas Espejo, vicepresident de la Junta de Govern de l’Institut; i Mauricio Rodríguez Abreu, director general d’Estadístiques Sociodemogràfiques.
