Ja vaig avisar que em passaria per aquest espai de tant en tant per mantenir-lo viu i poder anar abocant no només opinions, sinó també altres emocions. Però necessitava parar i respirar perquè el dos mil vint-i-tres va ser un any emocionalment força dur. I, aquí estic de nou, tachín…
Si, finalment van acabar les festes i ja podem afirmar que ha començat l’any amb aquesta normalitat desitjada i que les festes nadalenques ens impedeixen.
Si el dos mil vint-i-tres va acabar amb una xifra esgarrifosa de feminicidis a l’Estat Espanyol, l’any acabat de començar avança imparable en el mateix sentit. Tot i que no he trobat dades, potser pel mateix Nadal, diverses dones han estat agredides sexualment des de la nit de final d’any i crec recordar que ja hi ha hagut algun assassinat.
Però si aquest tipus de violències masclistes són esgarrifoses i van en contra de la llibertat i la dignitat de les dones a tot el món, el pitjor és que gràcies a les polítiques neoliberals que legislen perquè els desitjos de, majoritàriament homes, es converteixin en lleis i fins i tot en lleis que emmordassen els que no pensin com ells, el retrocés en drets de les dones és un fet.
L’última notícia que he conegut aquest matí és que l’OMS pot acabar nomenant un home que es descriu a si mateix com “una activista transfemenina, acadèmica i guineu” per col·laborar a la seva primera guia mundial sobre “atenció d’afirmació de gènere”. Així, tal com sona i amb totes les lletres. Us convido que llegiu l’article enllaçat perquè veieu per on aniran els trets en els propers anys, si des del feminisme no aconseguim parar aquesta barbàrie.
A l’Estat Espanyol i sota la capa de la diversitat algunes forces polítiques que s’autodefineixen com d’esquerres, part del PSOE inclòs, han forçat l’aprovació de l’anomenada Llei Trans que consagra els drets d’una minoria, força minoritària, per cert, a detriment dels drets de la meitat de la població: Les dones i les nenes.
El seu pretès esborrat no és possible biològicament parlant, però ho continuaran intentant en l’àmbit social més ampli, intentant alhora silenciar les veus del feminisme radical clàssic. Qui defensa l’agenda feminista històrica i que, per descomptat, està en contra no només d’aquest esborrat de les dones, sinó també contra l’explotació de dones i nenes tant reproductivament amb els ventres de lloguer com sexualment amb la prostitució. I que, en tots dos casos, també s’utilitza l’argument del desig tant de paternitat com de satisfacció sexual masculina per a l’explotació de dones i nenes.
Al llarg dels darrers quatre anys de govern, només s’ha avançat en allò relatiu a la satisfacció dels desitjos masculins, ja que no s’ha avançat res en l’abolició del sistema prostitucional, ni en la derogació de la instrucció vigent per a la inscripció de les criatures comprades per ventres de lloguer. Res. I s’han anomenat el govern més feminista de la història. S’han perdut quatre anys d’or pel que fa a la reivindicació de l’agenda feminista, mentre han augmentat els assassinats masclistes de dones a mans d’homes que alguna vegada van dir estimar-les.
S’ha confós el fet que hi hagués més dones al govern amb què aquest govern fos feminista. A això també cal sumar l’arrogància i la prepotència de les dirigents del Ministeri d’Igualtat que han abandonat l’agenda feminista abraçant els postulats neoliberals de l’anomenada teoria Queer que han suposat una frenada en les ambicions i en l’agenda del moviment feminista.
El que pitjor porto de tot és el que ha passat els darrers dies amb el nomenament de la nova directora de l’Institut de la Dona una dona feminista radical i que aquesta gent que lluita per l’esborrat de les dones ha “obligat” a demanar disculpes per les objeccions feministes a la llei trans durant la seva tramitació. Ho porto fatal, pel seu significat literal, però sobretot per la càrrega simbòlica que comporta.
En fi, esperem que amb el nou any s’hagin renovat les forces i que l’agenda feminista sigui novament l’agenda de les dones i que puguem recuperar part de les reivindicacions que van ser aparcades per l’anterior cúpula del Ministeri d’Igualtat. Aquest és el meu desig per al nou any.
