Manifest sobre el nom de la presó Model que hem signat diverses associacions memorialistes. De moment i a l’espera de noves adhesions donen suport:
Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, Amical de Catalunya d’Antics Guerrillers Espanyols a França, Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat, Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica- Exili Republicà, Associació per la Recuperació de la Memòria Històrica de Catalunya, Memorial Democràtic dels Treballadors de SEAT, Associació pro-Memòria als Immolats per la Llibertat de Catalunya, Comissió Cívica per la Recuperació de la Memòria Històrica de Terrasa, Fundació Cipriano García, Arxiu Històric de CCOO de Catalunya, Fundació Museu Histórico-Social de la MTM i MACOSA., Fundació l’Alternativa.
PEL NOM DE TOTS I TOTES –LA MODEL ÉS LA MODEL– La presó Model de Barcelona ha servit per confinar, segregar i abatre als qui durant més de cent anys, han volgut humanitzar les relacions socials maldant per una millora de la ciutat, el país i el món assolint unes cotes més altes d’igualtat.
A la presó Model s’han destruït milers de projectes de vida al llarg de la seva història centenària. Obrers i obreres, dirigents socials, estudiants… ja que cal recordar que entre 1955 i 1965 va ser la única presó de dones de la ciutat, en la que sindicalistes, joves estudiants, adúlteres i dissidents van ser confinades en espais inadequats i miserables d’aquell edifici.
La dimensió femenina de La Model és un aspecte que sovint queda menystingut i entelat, però que cal expressar amb força. La Model ha vist com en el seu interior s’hi destinava a aquells que volien expressar la seva diferència sexual i ha aplicat, en la major part de la seva història, un tracte vexatori als empresonats per delictes socials. Entre les seves parets han estat executades a garrot vil almenys 23 persones, esdevenint doncs un espai d’oprobi i crueltat. La presó Model no torna a la ciutat perquè sempre hi ha estat. És la funció de l’espai i l’edifici el que canvia, és el seu llegat material i immaterial el que serà gestionat per la ciutat per primera vegada, donant-li una altra funció d’acord amb les entitats que fa anys es preocupen per integrar el llegat memorial i els usos públics convenients.
Arreu del món veiem que fàbriques i presons han esdevingut espais de la memòria popular, de lleure, d’aprenentatge, cultura i sociabilitat, probablement el que volien molts dels que van ser-hi empresonats o empresonades quan defensaven igualtat, benestar i fraternitat. I això és el que demanem fent costat com sempre a veïns i veïnes. Per aquests motius rebutgem amb tota fermesa que La Model, l’espai i l’edifici memorial, porti un nom diferent al que li és propi i que la ciutadania ha fet seu i que identifica la presó i el dolor d’empresonats i familiars en la memòria popular. La Model és la Model. Un nom propi, el que sigui, ignora als altres i estableix una jerarquia entre víctimes que ens resulta inadmissible, expressa un menyspreu, per inconscient que sigui, per les accions de tants i tantes, promou una selecció del dolor i presenta l’empresonament i la mort com actes exemplars amb valor propi, quan l´únic que és exemplar és la vida lliure de les persones i la seva actitud envers els altres.
Davant la notícia que proposa dotar de nom propi de persones a la presó Model de Barcelona, demanem al govern de la ciutat que mantingui la memòria popular rebutjant-ne cap altre que no sigui el que la ciutadania ha fet seu: La Model, sense cap complement nominal. Ho demanem com acte de respecte al nom singular de tots i de totes.
Barcelona 19 de juny de 2017
