EDITORIAL
La incapacitat de simultaniejar prioritats
La imatge de la recent Mesa constituïda del Parlament de Catalunya no és gens del grat dels moviments de dones i feministes. I tampoc hauria de ser-ho dels demòcrates en general. La Mesa del Parlament de Catalunya està formada per una presidència, dues vicepresidències i quatre secretaries. La primera crítica que fem, és que són tres homes els que ocupen la primera línia de comandament, és a dir la presidència i les dues vicepresidències, i això ja suposa una discriminació d’espais de poder. La segona critica, és que només una dona, Alba Vergés i Bosch, ocupa una de les 4 secretaries, i en aquest cas, la quarta.
El fet de cap dona ocupi la presidència i/o les dues vicepresidències suposarà que al llarg d’aquesta legislatura no veurem a cap dona establint o mantenint l’ordre de les discussions i del debat, ni vetllant per mantenir l’ordre dins del Parlament. Només un grup parlamentari, ERC, ha proposat una dona, i caldria esbrinar perquè la paritat suposa un esforç extraordinari que queda sempre en un segon pla. Les disculpes dels grups parlamentaris no s’han fet esperar davant les crítiques rebudes, alguns es justifiquen per la gravetat institucional del moment, i uns altres no ho justifiquen perquè la igualtat de gènere és una façana que desapareix en el minut u del tancament dels col·legis electorals.
La situació política justifica la manca de paritat en la Mesa del Parlament? No, clar que no, la paritat i la igualtat de gènere no es poden supeditar a res, estaríem retrocedint dècades si els drets de les dones quedessin supeditats a l’exercici d’altres drets. Potser cal recordar algunes de les característiques bàsiques dels drets humans, com la seva indivisibilitat, o que són interdependents o la seva innegociabilitat, característiques bàsiques per atendre que els dret no poden ser jerarquitzats.
Calen explicacions i disculpes. Des del feminisme i els espais de participació política de les dones no s’ accepta cap pas enrere, ni el moment ni les dificultats del país poden justificar que les dones no ocupem espais de poder. Estem atentes, molt. I la reacció no serà neutra si el pròxim govern no és paritari, si el nombre de secretaries generals no és paritari i si el nombre de direccions generals tampoc ho és. Aquesta exigència és per tot l’organigrama del nou govern, en les conselleries, en les secretaries i en direccions generals. I sí, podem estar cansades, però no defallirem mai, perquè el país i els carrers també són de les dones i sempre ho seran.
També les dones que ambicionen la República són conscients de les dificultats, de l’agressió i de la humiliació que com a país Catalunya està sofrint, i és també per això que no s’acceptarà la humiliació per raó de gènere.
