Un any més, el Consell Nacional de Dones de Catalunya (CNDC) ha organitzat un acte en el marc de la 68 edició de la Comissió de la Condició Jurídica i Social de la Dona (CSW, per les seves sigles en anglès). L’acte “Finançament directe a les defensores dels drets de les dones: On són els diners per als drets de les dones?”, ha estat realitzat en format híbrid, amb participació a Nova York, i també online.
El tema de la 68 CSW ha estat el d’ “Accelerar la consecució de la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i nenes abordant la pobresa i reforçant les institucions i el finançament amb una perspectiva de gènere”, i ha congregat a diferents organitzacions i activistes, tant nacionals com internacionals.
Obrí l’acte Montserrat Pineda, secretària de Feminismes, del Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya, que va agrair, molt especialment, l’impuls que realitza el CNDC des dels seus inicis, posant en valor totes les polítiques feministes al nostre país i el treball que fan totes les entitats a Catalunya, com entitats locals, però que també fan incidència a nivell internacional. “Justament en la CSW que es un gran esdeveniment internacional, però que ens impacta també a nivell local”. I va manifestar la importància “que les estructures de primer nivell, com un ministeri, han de formar part de les agendes feministes perquè són l’oportunitat, crec, que demostrada en el cas de Catalunya, però en general, al servei de la ciutadania, i en especial, al servei de les dones”.
El debat va estar moderat per la periodista, Clara Esparza, membre de l’Institut de les Desigualtats, que va ressaltar com les dones estem a la primera línia de la lluita per la defensa dels drets humans, i “com la manca de finançament públic ens afecta, ja sigui a nivell estructural, professional, com personal”. Esparza va anar introduint a les quatre panelistes.
En primer lloc, va intervenir María Palomares, de la Fundació Calala, que va explicar com les entitats de dones i feministes han estat capaces, al llarg dels anys, d’anar avançant en drets i obrir el camí a transformacions més profundes. Fet que cal rescatar i posar en valor ja que ens trobem en uns moments de retrocessos pel que fa als drets de les dones, i posa en perill les conquestes aconseguides i l’agenda pròpia. Per això, la importància de finançar els grups de dones.
Palomares va presentar una investigació que acaben de fer sobre finançament de les entitats de dones i feministes a l’Estat espanyol. “El primer que vam veure és que no hi ha dades que puguin rastrejar quines són les entitats que estan rebent aquest finançament de gènere”. I afegia que només l’Agència Basca de Cooperació per al Desenvolupament i l’Ajuntament de Bilbao, tenen aquesta dada com a indicador dins de les seves polítiques d’avaluació. Tot i que la majoria d’administracions de l’Estat espanyol tenen polítiques de gènere, es fa difícil trobar informació i documentació d’avaluació de com s’implementen aquestes polítiques de gènere. Per aconseguir aquesta informació van haver de consultar les diferents resolucions de les convocatòries de subvencions per veure quines entitats i de quin tipus rebien aquest finançament. Fet l’anàlisi van veure que, entre el 0,1 i el 35% del finançament arribava finalment a organitzacions de dones i feministes de base. Algunes xifres que va donar van ser: “l’Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID) finança amb un 1´33% a entitats de dones; l’Agència Basca, arriba al 10%, i l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament (ACCD) atorga un 4’71%”.
Des de Catalunya va intervenir Sílvia Aldavert, de l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, que va agrair que aquest any la CSW tractés un tema tan important per a les entitats de dones i feministes. Un tema que, com deia, curiosament no es parla mai entre les entitats de dones catalanes, però que és de vital importància. “És un tema força invisibilitzat, i com explicava la Maria en la seva intervenció, no hi ha dades, però a sobre quan demanes informació ningú et sap respondre”.
En la seva intervenció també va dir com en l’actualitat s’estan enfortint i finançant els grups antigènere i antidrets. Diferents investigacions, així com informes publicats per WikiLeaks han demostrat com “aquest finançament procedeix, en gran part dels EEUU (80 milions); de Rússia (uns 186) i, sorpresa, la part més important, és de la Unió Europea (pràcticament 500 milions)”.
Pel que fa a l’Estat espanyol, va posar l’exemple de Hazte Oír, organització vinculada a la ultradreta i finançada per les grans fortunes espanyoles. Aldavert va afegir que també reben finançament d’institucions públiques de tot tipus. I que aquests grups antigènere i antidrets “que estan en contra de l’avortament i dels drets fonamentals de les dones estan competint a les convocatòries de subvencions amb nosaltres. I això està passant amb totes les subvencions, amb totes les institucions i no s’està trobant la manera de filtrar a aquests grups que, justament, estant en contra dels drets de les dones”. Aquest, doncs, és un tema clau que cal resoldre, doncs, “no només estan institucionalitzant el feixisme a l’espai de control i de poder, sinó que empobreixen els grups de dones i feministes”.
Aura Roig, de la Cooperativa Metzineres, va presentar el treball que realitzen des d’aquesta cooperativa que va néixer amb l’objectiu de donar resposta als interessos, inquietuds i necessitats de dones que usen drogues i sobreviuen a múltiples situacions de vulnerabilitat i violència. Davant una guerra contra les drogues que vulnera de manera sistemàtica i generalitzada els seus drets humans. És la primera cooperativa sense ànim de lucre, va dir, i treballen per una justícia social que incorpora diferents eixos transversals.
Segons Roig, hi ha una cronificació de la situació d’exclusió i aquestes dones estan sobrevivint anant d’un servei a l’altre, ja que estant segmentaritzades. I “és en aquesta realitat que les metzineres volíem fer front. No parlem de drogues o de pobresa, parlem de violències o de salut mental. No fem assistencialisme, i partim de les seves necessitats“.
Apuntava que “són elles les que han de decidir que suposa, per a elles, el seu benestar. Per a algunes serà deixar les substàncies; per a altres, serà canviar els dies de consum. Han de mirar el que realment és important per a elles. Per algunes seran passes molt grans; per a altres, seran passes molt petites, però des d’aquí es comença. Sempre enfortint aquesta llibertat de definició”. I va concloure que “fem monitoratge i avaluació, i això és molt dur, perquè ho fem sense recursos”.
Grace Torrente, periodista colombiana, co-coordinadora de la Xarxa Internacional de Periodistes amb Visió de Gènere, va presentar la seva organització que està integrada per periodistes de 36 països, que impulsen una agenda informativa amb perspectiva de gènere, i promouen els drets humans de les dones a la comunicació, a la informació i a la llibertat d’expressió en línia amb el Capítol J de la Plataforma d’Acció de Beijing.
Torrente va fer esment d’una enquesta realitzada per la Federació Internacional de Periodistes el 2023, a Llatinoamèrica on “quatre de cada deu periodistes tenen més d’un treball en els mitjans de comunicació; el 66,7% es veu obligada a recórrer a un treball diferent al de la seva professió per a completar els seus ingressos. I el 52,82% de les treballadores de premsa continuen guanyant menys que els seus col·legues homes pel mateix treball”.
Va parlar també de les dificultats financeres, que no només impacten en els mitjans tradicionals, sinó que afecten molt més als mitjans digitals independents i feministes. I per això, assenyalava “és vital comptar amb la voluntat política per finançar de forma justa, transparent i respectuosa el sosteniment dels mitjans no-tradicionals i d’organitzacions de feministes, de periodistes i comunicadores, i de defensores de drets humans de les dones, a fi de promoure i protegir la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa, el dret a la comunicació i l’exercici d’un periodisme lliure, plural, independent, interseccional i amb perspectiva de gènere”.
Va cloure l’acte, l’Èlia Soriano, vicepresidenta 1a del CNDC i directora de l’Institut Català de les Dones (ICD) que, en nom del govern, va agrair el treball i l’organització de l’acte realitzat pel Consell. Soriano va explicar que per primera vegada el govern català té una estructura de primer nivell que permet recollir les reivindicacions i les necessitats de les entitats i promocionar-les des del govern. “Gràcies, perquè nosaltres, el Departament, no seríem aquí, si no hi fóssiu vosaltres”.
Pel que fa al finançament de les entitats de dones va manifestar que, per primera vegada també, s’ha fet una convocatòria bianual “que ajuda a l’estabilitat de les vostres feines i treballem per millorar-la. Us escoltem, treballem conjuntament amb vosaltres, i recollim les vostres reivindicacions”.
Entitats del CNDC en la 68CSW
Van participar a la seu de Nacions Unides i al fòrum de les ONG representants de diferents entitats del Consell Nacional de Dones de Catalunya, com la Xarxa Europea de Dones Periodistes, l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, l’Institut de les Desigualtats, l’Associació Hèlia, el Centre d’Estudis de les Dones d’Europa i la ONG MIA.
A més de l’acte organitzat pel grup de treball de Participació Internacional del Consell, i de l’agenda pròpia de cada una de les entitats, les representants de les associacions també van poder trobar-se amb la Delegació del Govern als Estats Units, que els hi va oferir una recepció amb la comunitat catalana que resideix a Nova York.
