OPINIÓ
Aquesta setmana he estat impartint unes classes en determinades ciutats a personal docent. En estes sessions vam estar veient algunes xifres que segueixen demostrant tossudament la desigualtat encara existent entre dones i homes en molts àmbits com la política, l’educació, els esports, les arts, etc.
I que, també tossudament, ens posa davant del mirall a l’hora d’assimilar que vivim en una igualtat formal o legal, però no real.
També vam parlar del feminisme i de les seues definicions. I ens trobem amb la importància que tenen les paraules i l’interessat ús que en fa el patriarcat. Hem de recordar que un llenguatge no inclusiu i, per tant sexista, és el millor braç que té el sistema patriarcal per mantenir la seva estructura opressora sobre més de la meitat de la població que som les dones.
Com no podia ser d’una altra manera, perquè passa sempre, van aparèixer les reserves per part d’algun docent intentat confondre el terme feminisme amb el de “femellisme”, però no ho va aconseguir.
Vam estar veient algunes definicions que del terme feminista s’han fet i en les què més èmfasi vam fer van ser en les que apareixen en el diccionari de la RAE i que diu textualment: Ideologia que defensa que les dones han de tenir els mateixos drets que els homes; Moviment que es recolza en el feminisme.”
Després vam veure la definició que del mateix terme ens dóna el Diccionari de María Moliner, que exposa el següent textualment: “Doctrina que considera justa la igualtat de drets entre dones i homes. Moviment encaminat a aconseguir aquesta igualtat.”
Si realment existís neutralitat en les definicions i / o en els termes no seríem capaços de detectar el sexisme en aquestes dues definicions. Però aquesta neutralitat no existeix i per això veiem la càrrega de sexisme existent en la definició de diccionari de a RAE, i m’explique.
Si partim de la base que el patriarcat ha col·locat tot el masculí com a neutre i, per tant ha anul·lat tot el femení, veurem com a natural la definició que dóna la RAE del terme, ja que és normal que l’objecte de drets sigui l’home i per tant els de les dones hem d’aspirar a tenir aquests mateixos drets. No obstant això si considerem de base que dones i homes han de tenir igualtat plena i real ens trobarem amb que aquesta igualtat s’ha d’estendre als drets entre homes i dones.
Només és una paraula (“entre”) la qual desmunta la sexista definició que exposa la RAE i que permet mantenir la asimetria de poder i, sobretot de drets entre dones i homes en perjudici de les dones, és clar.
Tal com deia Gerda Lerner en el seu llibre “La creació del patriarcat” (1986) a l’excloure’ns dels espais públics (i els llenguatges ho són) també el patriarcat ens exclou de la formació dels sistemes d’idees. Amb la qual cosa, si no formem part en aquesta construcció, directament som excloses de les mateixes i invisibilitzades.
Per tant res és casual quan de definicions es tracta, com ja hem pogut constatar.
En una altra de les sessions, en el temps de descans i després d’haver parlat del feminisme com a eina necessària per a una major justícia social i una major solidaritat en termes generals per acabar amb les desigualtats, es va acostar una persona preguntant-me amb certa sorna que quin era l’antònim de feminisme. Em va desconcertar una mica, ja que mai m’havia plantejat que el terme feminisme tingués un antònim, atès que en totes les definicions plantejades ha exposaven les bondats d’aquest. Li vaig respondre amb humilitat que no el coneixia, però que en qualsevol cas i al fil del que estàvem veient, seria un terme terrible i no només per les dones sinó per al conjunt de la societat. Quan es va fer el silenci a l’aula vaig convidar als que hi eren al fet que, si coneixien l’antònim del terme feminisme, el compartissin amb la resta del grup. Ningú va dir res.
Però com que sóc molt curiosa, quan vaig arribar a casa, me’n vaig anar directament al meu diccionari de sinònims i antònims Tesaurus i vaig comprovar que no hi havia l’entrada antònima d’aquesta expressió. Algú s’havia sentit molest amb la meva explicació i la seva manera de demostrar-m’ho va ser aquesta.
Com veiem, les paraules són molt més que paraules, ja que construeixen idees, pensaments, nomenen situacions o objectes i en definitiva, construeixen realitats. En aquest sentit el patriarcat les utilitza per mantenir el seu opressiu sistema amb les dones i una forma de mantenir l’ordre és precisament amagant o manipulant aquestes expressions i / o paraules i així mantenir els seus privilegis.
No és casual que determinats membres de la RAE practiquin una activa misogínia contra les i els que denunciem el sexisme en les seves definicions.
Tampoc és casual que els mitjans de comunicació redactin o mostrin notícies que poden portar a la confusió, ocultació o cosificació de les dones. Tot forma part de l’estratègia patriarcal perquè res canvíe.
I com ja he dit en alguna ocasió, l’aliança entre el patriarcat i el capitalisme, fins i tot en la seva manera de comunicar-se és terrible per a les dones ja que permet utilitzar les paraules i les imatges per convertir-nos en simple matèria primera per als seus terribles negocis de tràta de dones amb fins d’explotació sexual, com atuells per gestar fills, com a mers productes de consum sexual, etc. I tot això justificat amb edulcorants eufemismes que confonen a molta gent que no encerta a veure aquesta terrible aliança.
Per això hem d’anar amb compte quan parlem o escrivim o consumim imatges de qualsevol tipus, perquè no són només paraules. Són transmissió de missatges patriarcals que cal anar desmuntant gairebé paraula a paraula com hem vist.
Perquè des del feminisme s’exigeix una igualtat real a tots els nivells Entre dones i homes i no ens conformem amb la igualtat formal que avui tenim i que el patriarcat creu que és la justa. No. Volem, exigim, una igualtat real en tots els àmbits i a tots els nivells i això hauria de passar per revisar els termes patriarcals dels diccionaris i per no qüestionar les veus femenines i feministes que exigim aquest canvi de paradigma.
Jo seguiré amb el meu missatge de necessitat de canvi i d’exigència de llenguatges inclusius en tots els àmbits. Li pese a qui li pese.
