OPINIÓ
A l’entorn del 8 de març, se sol parlar abastament de les dones. Molts informes, molts actes, moltes notícies… llàstima que cap a final de mes tornem a la invisibilitat gairebé completa, perquè el que es visualitza és esfereïdor.
Els sindicats majoritaris han fet públics dos informes diferents que evidencien el creixement de les desigualtats en l’àmbit laboral. El que ja s’albiraba amb l’aprovació de la Reforma Laboral es va convertint en dolorosa realitat dia a dia. Les dones som expulsades del mercat de treball i, alhora, cobrim els àmbits més precaris i en les condicions més ínfimes.
Segons recull UGT: “La crisi ha expulsat molts homes del mercat laboral, mentre que contràriament, ha fet que la taxa d’activitat femenina augmenti (…) La segregació del mercat laboral i la concentració de mà d’obra en determinats sectors que han estat els més afectats per la crisi, ha fet que la taxa d’ocupació masculina caigui més de 15 punts, d’un 67,6% a un 52,2%.La taxa d’ocupació femenina, que durant els anys de bonança va mantenir una trajectòria ascendent fins arribar al 49,5% al 2008, cau amb la crisi i es situa el 2012 al 44,1%. (…) Així, del 2005 al 2013 a Catalunya, la taxa d’atur masculina passa d’un 5,9% a un 22,7% i la femenina d’un 8,4% a un 21,8%.”
Des de CCOO s’aporta una altra dada interessant: “S’ha de destacar la molt elevada taxa d’atur entre les persones joves compreses entre els 16 i els 19 anys,en l’únic grup de població en el qual la taxa d’atur de les dones (73,8%) està per sobre de la dels homes (71,4%). Molt poc més d’una quarta part de joves de 16 a 19 anys que volen treballar ho aconsegueix”
Com recullen ambdós informes, a tot plegat se suma la situació social de regressió, de retallades en l’estat del benestar que afecta, de forma directa i preocupant, la qualitat de vida de les dones (i, per tant, també de l’entorn) que van carregant amb moltes de les tasques abans delegades en altres (dones) mentre les condicions laborals minven. A més la maternitat, la conciliació de la vida familiar i personal amb la laboral, els sectors “feminitzats” i precaritzats, el canvi contractual cap a jornada parcial… i les desigualtats estructurals de la nostra societat fan que la vida de les dones es vagi precaritzant i el futur, en clau de gènere, sigui més aviat poc afalagador.
Un altre informe ens fa esfereir encara més: el de la Unió Europea sobre violència masclista. Les enquestes analitzades llencen xifres gens fredes:
• Una de cada tres europees d’entre 18 i 74 anys, d’edat ha patit violència física o sexual des dels 15 anys, i això equival a 62 milions de dones
• El 5% de les europees més grans de 15 anys-una de cada 20 – ha estat violada, una xifra que equival a nou milions de dones
• El 55% de les dones majors de 15 anys ha patit alguna forma d’assetjament sexual, el que equival a 100 milions de dones.
• El 33% té experiències infantils de violència física o sexual a mans d’un adult. El 12% relata que va tenir experiències de violència sexual a la infància.
Els informes ens destapen realitats desgarradores. Ni en l’àmbit públic ni en el privat les dones tenim qualitat de vida i oportunitats reals sinó es porten a terme polítiques que acabin amb les desigualtats estructurals. Els informes són oportuns pels temps de regressió que vivim però també oportunistes perquè es publiquen en la commemoració del Dia Internacional de les Dones.
Allò que era una evidència, un secret a veus pren forma i es converteix en una xifra que no pot quedar relegada a uns dies, a un mes, a una oportunitat per ser visibles. Les dades, les xifres que es llencen s´pon molt més que això, són la demostració que res va bé si les dones no estem bé i, per tant, que cal que tot canvii i que canvii realment no només en aparença.
