Nicaragua manté la taxa més elevada d’embarassos de noies adolescents en tota Amèrica Llatina
Managua, 9 novembre 2011.- La proposta de pressupost per al 2012 enviada pel Poder Executiu de Nicaragua al Legislatiu, no contempla partides específiques per a programes de salut sexual i reproductiva, ni per prevenir la violència física i sexual contra les dones.
Maria Teresa Blandón, del Moviment Feminista de Nicaragua (MFN)-integrat per 20 organitzacions de dones d’aquest país centreamericà-, ha lamentat que el govern del president Daniel Ortega s’oblidi un cop més de destinar partides concretes per a programes i polítiques de salut sexual i reproductiva per tal de prevenir els embarassos en adolescents.
Nicaragua manté la taxa més elevada d’embarassos en aquest sector de la població en tota Amèrica Llatina.
Blandón ha criticat que tampoc hi hagi a la proposta del pressupost per a la salut una suma específica contra la violència sexual i física cap a les dones, tot i que segons dades oficials durant el 2010 cada dues hores es va produir una violació i de cada 10 dones agredides físicament, vuit eren menors d’edat.
La salut no importa
Una anàlisi de l’Instituto de Estudios Estratègicos y Políticas Públicass (IEEPP) assenyala que en els últims cinc anys el pressupost per a la salut no ha superat el 4 per cent del pressupost general. Nicaragua té la menor despesa per càpita en salut i en la compra de medicina a Amèrica Central (CA), en atenció anual inverteix 49.58 dòlars, el contrari d’altres països de la regió amb una mitjana de 100 dòlars. En la compra de medicines aquesta nació centreamericana inverteix 5 dòlars per persona, mentre que a la resta de CA s’inverteixen uns 20 dòlars, segons l’anàlisi del IEEPP.
D’aquesta manera, és difícil que amb el pressupost del 2012 Nicaragua compleixi els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM) per a 2015, atès que es requereix augmentar els fons per salut en relació al Producte Intern Brut (PIB).
Opacitat en els pressupostos
En el projecte del pressupost 2012 no queda clar com es podrien assolir les fites de l’ODM en salut i educació. Per exemple, en el pressupost 2011 es va especificar l’atenció del 67 per cent de les dones embarassades de tot el país amb almenys quatre consultes de controls prenatals. En canvi, en la proposta del 2012 només s’esmenta que s’atendrà a 114.000 953 dones embarassades, sense que se sàpiga el percentatge que representa aquesta població respecte al total d’embarassades. Tampoc es concreta quants controls prenatals rebran aquestes dones.
En matèria d’inversions per a la salut de la població femenina, el Ministeri de Sanitat ha pressupostat per al 2012 la construcció de només una casa materna a tot el país, un centre de salut i un hospital, així com la rehabilitació de quatre nosocomios a nivell nacional.
En el pressupost 2012 no s’especifica quant serà la inversió en les cases maternes ja existents, tot i les demandes d’organitzacions com el Colectivo de Mujeres de Matagalpa i SIMUJER que assenyalen la necessitat de més equipament per aquestes necessitats.
Les cases maternes necessiten de més personal especialitzat: psicòlogues i educadores socials que atenguin les dones embarassades, especialment les adolescents de zones rurals que en molts casos arriben embarassades per violació.
Maria Teresa Blandón va advertir que no hi ha un seguiment per atendre les dones que pateixen de violència sexual i física en les seves comunitats.
Cap educació sexual
A més a més, el pressupost 2012 per educació tampoc integra una partida per aplicar el Manual de Educación Sexual aprovat fa uns tres mesos. Blandón considerar que aquest manual està incomplet perquè els conceptes no s’aborden amb la suficient claredat i profunditat, encara que-va delimitar-seria un avanç per tractar d’educar a les i als adolescents en matèria de salut sexual i reproductiva.
El projecte de pressupost treu més d’un milió de dòlars en despesa de capital al programa de Promoción y Prevención de los Derechos Humanos de La Infancia y la Adolescencia, que executa el Ministeri de la Família.
Maria Teresa Blandón va dir que a les organitzacions de dones l’únic que els queda és anar davant instàncies internacionals com la Comissió Interamericana de Drets Humans i els comitès de Nacions Unides, per denunciar la negativa del govern d’atendre les principals demandes de les dones.
