Paula Santos, de Dones Migrades Diverses. (F: D. Ergueta)
“Les Dones Migrades farem vaga” és l’acord de l’Assemblea de dones migrades, realitzada el diumenge 25 de febrer, a la qual hi van assistir representants de diverses organitzacions.
L’Assemblea de dones migrades fou impulsada per la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, Sindillar (Sindicat de dones treballadores de la llar) i Dones Migrants Diverses, entre altres organitzacions integrants de la Comissió de Migració i Fronteres de la Vaga Feminista.
L’Assemblea tingué lloc a Ca la Dona i va comptar amb un centenar de dones, representants de diverses organitzacions i també a títol individual, que van compartir un espai d’acció vindicativa per evidenciar les principals preocupacions de les dones que viuen en condició de migració i refugi.
Part de les assitents a l’assemblea (Foto: Zoraida Zevallos)
Veus diverses
Bombo Ndir, presidenta de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, va expressar que “la #VagaFeminista és una expressió mundial de rebuig contundent de les dones al sistema colonialista, capitalista i patriarcal que violenta, assassina, esclavitza, empobreix, exclou, treu llibertats , limita autonomies, depreda els entorns vitals, racializa cossos, genera explotació sexual i oprimeix sexualitats”.
Per la seva banda, Norma Falconi de Sindillar va expressar: “L’Estat espanyol imposa lleis racistes com la llei d’estrangeria que il·legalitza persones, que permet la construcció de fronteres assassines i legitima l’existència dels CIES. Les dones migrades demanem la derogació d’aquesta llei, el tancament dels CIES i que es deixi d’invertir tants milions en FRONTEX i s’inverteixi més en polítiques socials que promoguin la gestió de la interculturalitat”.
Paula Santos, de Dones Migrades Diverses, va expressar: “Denunciem que l’estat espanyol segueixi invisibilitzant i desvalorant el treball de cures no remunerat i remunerat. Les dones migrades, com a treballadores internes en l’espai domèstic i com netejadores dels hotels, ens veiem immerses en la precarietat i en la sobre explotació. Les treballadores internes som esclaves modernes i aquesta realitat s’ha d’acabar.
Sara Cuentas de la Xarxa de Migració, Gènere i Desenvolupament, ha explicat que “l’aplicació de la 155 està generant un estat d’incertesa, de repressió de les llibertats i de violències institucionals cap a les quals les dones migrades no som indiferents perquè vénen d’un Estat que està legitimant l’opressió amb total impunitat. Hem de ser capaçes les feministes de denunciar les opressions, vinguin d’on vinguin i evitar que les ideologies de partits imposin els seus discursos en el discurs del moviment feminista. Fer memòria històrica a Espanya és fonamental, per comprendre que encara vivim en un estat colonialista i limitador de llibertats i drets”.
Carol Murcia, fent ús de la paraula. (F: D. Ergueta)
Com hi puc participar?
Quin és el meu dret a vaga i com hi puc participar? Per què algunes no hi som? Com podem organitzar-nos per a la Vaga i per al després? Van ser les preguntes que van obrir l’assemblea. Les respostes van ser múltiples i des de l’experiència viscuda de la condició de dones migrades hi hagueren diferent respostes:
Liliana Aragón, de Mèxic, amb tres fills en edat escolar, expressà que està proposant al costat d’altres mares sensibilitzar sobre la finalitat de la Vaga cap a la comunitat educativa. Arlen Cruz, advocada sense fills que treballa en una empresa aeronàutica, recorda que un dels principals problemes de les dones és la bretxa salarial, que afecta sigui a les autòctones sigui les migrades.
La periodista Drina Ergueta va recordar com és complicat arribar a les dones que no empren l’idioma, com les xineses i altres asiàtiques, que constitueixen la majoria de les comunitats estrangeres, però no és fàcil tampoc arribar als nombrosos grups de la comunitat llatina. Seria possible crear-hi algun espai on parlar de la situació de les dones, dels drets que no es compleixen.
Norma Falconi, de Sindillar. (F: D. Ergueta)
Falconi va fer a més incidència en una reivindicació important: el dret al vot de qui treballa, de manera invisible, en cases i en locals i que per no tenir nacionalitat se li impedeix votar i se li exigeix pagar impostos. Va recordar que les que no tenen papers tenen molta por a sortir en espais públics, a més de no poder fer vaga.
Paula Santos sostingué que cal revisar la normativa del treball domèstic del 2012, que té buits. Les que en pitjor condició es troben són les internes, és a dir les que dormen a la casa dels patrons i pràcticament han d’estar disponibles les 24 hores. Encara que ens diguin, “troba’t com a casa teva”, la veritat és que no pots convidar a un cafè a les amistats ni de bon tros seure al sofà.
Les representants paraguaianes de l’organització Ales Violetes, proposaren parar tot, escoles, oficines, centres comercials, etc. “Ens hem de posar un davantal i sortir al carrer amb pals de fregar, escombres etc., per visibilitzar el treball tan poc valorat de les dones que hi ha en el sistema de cures”.
Leticia Cruz qüestionà l’economia capitalista que beneficia a qui deslocalitza el treball en altres països on paguen salaris més baixos i, alhora, mantenen baixos els salaris a Europa. Qüestionà com a les ciutats europees s’expulsa cada vegada més a les precàries entre les precàries cap a les perifèries. Denuncià que mentre creixen les pràctiques de corrupció de l’Estat augmenta l’atur i la precarietat i disminueix l’accés de la població a serveis bàsics com l’habitatge, la salut i l’educació.
Aissa Diallo de la Xarxa de Dones Africanes contra la Ablació expressa que la unitat de les dones migrades és fonamental per denunciar l’explotació, el racisme i les violències i aquesta és la intenció d’aquesta assemblea. Les dones africanes tenim una realitat molt complicada per l’idioma i, a més, perquè hi ha un racisme exacerbat contra la població negra, que no permet el desenvolupament personal, tècnic i professional dels i de les que venim d’Àfrica.
Carol Múrcia va expressar que les dones trans migrades tenen seriosos inconvenients per aconseguir feina, perquè hi ha l’estigma de la seva condició. Ella va reivindicar que les dones s’ han de fer visibles en l’àmbit laboral, que han d’organitzar-se per evidenciar l’explotació i denunciar-la, i sobretot, lluitar juntes perquè les dones trans migrades puguin accedir al mercat laboral digne, des dels seus propis sabers i capacitats professionals.
Sonia Abián va puntualitzar que les dones migrades tenen diversos sabers que porten des dels seus països d’origen i que són poc reconeguts per la societat de destí. “Els talents que tenim els hem de visibilitzar i reconèixer-nos entre totes, entre les que venim de diverses realitats i les que ja hi vivim”.
Algunes de les organitzadores. (F: D. Ergueta)
Transversalitat
En síntesi, la lluita de les dones migrades té elements de transversalitat amb la precarietat de la feina, que és una condició comuna en l’actual fase del capitalisme. La lluita hauria de ser assumida també pels sindicats, que no estan prou actius en el tema.
Per tant, l’abolició de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels CIES ha de ser un tema important entre les reivindicacions del 8 de març, així com uns canvis en la normativa del treball domèstic i de les treballadores dels hotels perquè estan permetent situacions d’esclavitud i sobreexplotació.
Això sí, el 8 de març ha de ser un dia de les lluites diverses, on les dones de diversos orígens evidenciïn les seves agendes, al costat de les feministes de Catalunya, amb reconeixement i horitzontalitat, amb sinergia i amb acció vindicativa compartida.
Silvia Albert, actriu “es-pa-nyo-la”, no “africana”.
Ferment creatiu
“Encara que els mitjans ho reportin tan poc, vivim un moment màgic, de ferment creatiu en les associacions de dones migrades, de connectar des de l’art que també és transformador, assegurà Silvia Albert, actriu espanyola, nascuda a San Sebastià.
L’obra de teatre “No és país per a negres”, representada al tancament de l’Assemblea de Dones Migrades, va evidenciar la seva gran expressivitat i talent per representar situacions i estereotips de la vida quotidiana sobre el racisme, fent emocionar i pensar. En acabar la presentació, les assistents van coincidir en que aquesta obra mereix ser difosa entre el jovent i la ciutadania en general.
Aquesta assemblea sembla ser una evidència significativa que les dones migrades, que viuen i treballen a Catalunya, són un important sector de població que demana ser valorat des de les institucions i organitzacions de la societat civil, perquè tenen sabers i maneres de ser i fer que poden contribuir a generar una societat lliure de prejudicis i de pràctiques excloents. Una societat intercultural, diversa i llibertària.
