OPINIÓ
És que portem unes setmanes què endollar la ràdio a primera hora significa posar-se immediatament en guàrdia per suportar noves històries de corrupció, espionatges, abusos de poder per part de les institucions o retallada de drets.
De veritat que n’estic farta, però el que és pitjor és que no sé quan aquest deteriorament general de la democràcia que hem construït pararà una mica. I de veritat que de vegades m’espanta.
Entre les retallades de tot tipus a l’estat de benestar que ens van fer creure que era universal i imperible, els casos de corrupció per tot arreu (i recordo que visc a la València de Camps, Barberá i altres), ara els casos d’espionatge amb amenaces pel mig, la classe política del PP despendolada i descomposta pels seus propis casos de corrupció interna i Ana Mato recorrent a l’argument que “és masclisme” demanar-li que dimiteixi per haver acceptat regals de la trama Gürtel, de veritat que hi ha dies que no sé si visc en un estat modern o en un espai sideral afectat contínuament per meteorits d’aquest tipus. Quin fàstic de gent …
És impensable en un estat de dret que la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, que no es creu la igualtat entre dones ni homes en cap aspecte, que a més fa desistiment de competències amb el tema de la interrupció voluntària de l’embaràs, que parla de violència intrafamiliar quan la mateixa llei que ella va votar en el seu moment parla clarament de violència de gènere o masclista, recorri a l’argument del “masclisme” que ella practica en el seu dia a dia per no dimitir en un clar cas de corrupció que està arribant a les més altes esferes polítiques. Senzillament demencial.
I jo em pregunto: A aquesta senyora no se li passa pel cap les necessitats de tantes i tantes dones necessitades, violentades i ara sense empara com a conseqüència de les seves polítiques, que això també és masclisme?; Què el fet que siguem moltes més les dones afectades per les retallades socials i laborals, també és masclisme i que ella ho està practicant cada segon dels que fa que governa?; O potser no és masclisme el fet que la majoria de contractes a temps parcial els subscriguin les dones que per això, perceben (quan poden) pensions molt més baixes i que a més en massa casos han d’ajudar a les seves filles i fills com a conseqüència del desmantellament del sistema d’ajuts públics?
De veritat que aquesta tendència que tenen les dones i homes de la dreta a usurpar els discursos progressistes en benefici propi és una cosa que em regira els budells per la manca de coherència que implica. I ho estan fent cada dia …
Quan Ana Mato intenta parlar de Polítiques d’Igualtat, em poso a tremolar. I ho faig perquè no només no coneix el tema, sinó que a més en dóna constants mostres de menyspreu. No es creu aquestes polítiques i, per tant no les pot practicar. No es creu que seguim vivint en una societat androcèntrica i, per tant desigual. Segueix fent el que han fet sempre en aquesta matèria: vendre fum que pugui camuflar la seva manca d’implicació amb els problemes reals de les dones reals que cada dia ens enfrontem a serioses regressions en els nostres drets bàsics.
Les expectatives que els esperen a les nostres nenes i joves no són gens favorables, sobretot si, com està passant en la Comunitat de Madrid, alguns centres de formació professional concertats (i per tant sustentats amb fons públics) tornen a oferir formació específica per a noies i per a nois. I a elles els ofereixen classes de cuina i a ells de gestió. A això se’n diu avançar en igualtat? No cal recordar que estan governant la Comunitat de Madrid des de fa molts anys. Aquest és el seu model de família. Són qui defensen a Ana Mato cada vegada que obre la boca.
De veritat que aquests exemples i altres milers que es podrien exposar em tenen en una situació d’alerta permanent, de vigilància constant que és esgotadora. Però no queda altre camí que seguir lluitant en els fronts que ens toquen i aixecar la nostra veu allà on es pugui sentir.
La nostra i la de totes aquelles dones que han estat assassinades i que amb prou feines són recordades per aquesta ministra que no reconeix el masclisme en aquests assassinats i només ho reconeix quan se li demana que dimiteixi. Però elles tenien veu i per culpa d’aquest masclisme que ho impregna tot i que va molt més enllà de la petició de dimissió de la ministra, s’han enportat les seves vides injustament. Però aquest “detall” sembla no importar per a aquesta dona que l’únic objectiu que té, pel que sembla,es romandre al seu despatx ministerial, sense conèixer la realitat d’aquelles per les quals ha de justificar el seu lloc: la realitat de milions de dones afectades per les seves polítiques de retallada de drets i de serveis.
Escoltar aquesta setmana a Ana Mato parlar de masclisme en el sentit en què ho va fer no només em va fer mal i va escandalitzar com a dona feminista i compromesa amb el progressisme social de tot tipus, sinó que a més va disparar totes les meves alarmes d’allò que ens ve a sobre si no li parem els peus a aquesta gentussa que ens governa.
No entenen els serveis públic i universals com el conjunt de serveis que distribueixen les rendes entre la població i per tant iguala a tots els sentits. Els entenen com espais on fer negocis del tipus que sigui i beneficiar política o personalment. Això és el que està fent Ana Mato: beneficiar-se de la lluita feminista per defensar aspectes no sempre confessables de la seva activitat política i la seva butaca al Consell de Ministres. Menyspreable.
La història els passarà factura per corruptes, per miserables i per covardia.