Nawal El Saadawi, (1931 – 2021) va ser una gran escriptora, feminista, doctora en medicina, defensora dels drets de les dones i activista política egípcia. Està considerada com una de les feministes més importants de la seva generació.
El 1972 va escriure el llibre ‘Dones i Sexe’, en què va denunciar la pràctica de la mutilació genital femenina, el que la va portar a perdre el seu treball com a directora general de Salut Pública de govern egipci. L’obra va ser censurada: el sexe era un tema tabú a la societat egípcia.
La lluita contra l’opressió de la dona i, especialment, l’intent d’organització activa de les dones en aquesta obstinació, li va valer a El Saadawi tant el reconeixement internacional, com la fustigació continua de les autoritats egípcies al llarg de la seva vida.
És autora de més de mig centenar d’obres traduïdes a 40 idiomes en què es va manifestar contra la poligàmia, el vel, i la desigualtat de drets entre homes i dones en el món àrab. Molts dels seus llibres es basen en les seves vivències personals.
Nawal El Saadawi
El Saadawi (que significa ‘regal’) neix el 27 d’octubre de 1931 al petit poble de Kafr Tahl, a la província d’Al-Kalyoubeya, població propera a riu Nil, al Delta nord del Caire.
Nawal El Saadawi és la segona de nou germans que, sense excepció, reben educació fins arribar a la universitat. La seva mare, Zaynab Hamen, creia en la necessitat d’educar no només als homes sinó també a les seves filles, el que compartia també, d’alguna manera, el seu pare.
Als sis anys, el 1937, se li practica l’ablació de el clítoris, una tortura que marca la seva vida i la seva obra: “Quan tenia 6 anys la daya (llevadora) va venir amb una fulla a la mà, em va treure el clítoris d’entre les cuixes i el va tallar. Va dir que era la voluntat de Déu i que ella havia complert el seu desig “. Nawal El Saadawi, ‘La filla d’Isis’, p.18.
Formació i primeres experiències
Nawal El Saadawi estudia medicina a la Universitat del Caire, on es llicencia el 1955, especialitzant-se en psiquiatria.
Dedica els seus primers anys com a doctora a atendre els pacients de l’àmbit rural a Kafr Tahl, el seu poble natal, on pot observar les dificultats i desigualtats a què s’enfrontaven les dones rurals.
Allà adquireix un compromís crític, que augmenta a mesura que creix professionalment com a doctora i escriptora, però també com a activista política a l’Egipte de Gamal Abel Nasser.
El 1957, plasma en el seu llibre ‘Memòries d’una jove doctora’, publicades primer per capítols a la revista ‘Rose el-Yusuf’ i, el 1960, en un llibre, les experiències i reflexions dels seus primers anys dedicats a la medicina.
Nawal va patir, com tantes dones de l’època, una doble repressió, religiosa i colonial, però va saber sobreposar-se i enfrontar-s’hi.
La seva vida professional
Des 1955 a 1965 Saadawi treballa a l’Hospital Universitari. El 1966 es gradua en Salut Pública a la Universitat de Columbia.
Entre la dècada dels 60 i dels 70, la seva activitat professional resulta especialment productiva i de responsabilitat: de 1966 a 1972 Nawal El Saadawi ocupa el lloc de Directora General al Departament d’Educació Sanitària en el Ministeri de Sanitat del Caire i en el mateix interval de temps, entre 1968 i 1972 assumeix també la Secretaria General de l’Associació Mèdica al Caire.
El 1971 funda la ‘Associació Egípcia de Dones Escriptores’ i el 1972 publica ‘Women and Sex’ mentre segueix en el seu lloc de Directora d’Educació Sanitària en el Ministeri de Sanitat.
Juntament amb el seu tercer marit Hatata, funda la ‘Associació d’Educació de la Salut’ i la revista ‘Health Magazine’, de la qual va ser directora editorial d’1968 a 1974.
La presó
Saadawi és acomiadada dels seus llocs de treball i passa a la llista negra després d’expressar la seva opinió, entre altres coses, sobre la situació de les dones en una de les conferències que imparteix a la Facultat de Medicina de la Universitat d’Ain Shams del Caire .
Per evitar la censura egípcia, Saadawi comença a publicar al Líban i el 1972 acaba per exiliar-se. Ella mateixa va argumentar: “Em sentia estrangera al meu país”.
El 6 de setembre de 1981 és empresonada juntament amb altres egipcis oposats a la signatura dels ‘Acords de Pau de Camp-David’ (17 de setembre de 1981) entre Egipte i Israel. Roman empresonada durant dos mesos, fins a la mort d’Anwar el-Sadat, el 6 d’octubre del 1981.
Nawal explica la seva història a la presó a ‘Memòries de la presó de dones’, que es va publicar en àrab el 1983 ( “Vaig ser arrestada perquè vaig creure en Sadat. Ell va dir que havia democràcia i que teníem un sistema de multipartidos, i tu podies criticar. Llavors, jo vaig començar a criticar la seva política, i vaig aterrar a la presó”).
A la presó estava prohibit que les preses polítiques tinguessin paper i llapis però Nawal va utilitzar per a les seves notes paper higiènic i paper d’embolicar.
Allà escriu ‘La caiguda de l’Imant’, en què denuncia com els homes utilitzen la religió, la política i la moral per controlar les dones. Obra que, encara avui, segueix prohibida a Egipte.
Després de la presó
Un any més tard de la seva experiència a la presó, Nawal El Saadawi continua amb el seu activisme i el 1982 funda i presideix la AWSA (Associació Solidària de Dones Àrabs), organització de caràcter internacional que tenia per objectiu donar suport a la participació activa de les dones àrabs i musulmanes a la societat, en tots els àmbits.
Va ser clausurada pel règim egipci el 1991, així com també la revista ‘Noon’, que redactava i distribuïa l’associació.
El 1983, és cofundadora de l’ ‘Associació Àrab pels Drets Humans’ i el 1985 representa els països africans en la conferència de Nairobi organitzada per les Nacions Unides. Mentre creix la seva popularitat, augmenta també la pressió i la censura.
El 8 de gener de 1993 El Saadawi abandona Egipte després de rebre, des de juny de 1992, amenaces de mort de grups islamistes.
S’instal·la a Estats Units, on imparteix classes en diferents universitats en l’àrea d’Estudis Internacionals i Llengües i Literatures Asiàtiques i Africanes.
Les seves múltiples activitats
Des 1974 a 1978 forma part de el Consell Suprem d’Arts i Ciències Socials del Caire com a escriptora.
Fruit d’aquesta simbiosi entre la medicina i l’escriptura, treballa en la investigació de la neurosi en les dones a la Universitat Ain Shams entre els anys 1973 i 1976 publicant el seu resultat el 1975 a l’obra ‘Dones i Neurosi’.
Entre 1977 i 1987, Saadawi funda la ‘Associació Africana per a la Investigació i el Desenvolupament de les Dones’, de la qual és també vicepresidenta durant deu anys.
A més, de 1978 a 1980 és nomenada consellera de el programa de les Nacions Unides per a les dones d’Àfrica (CEP) i de l’Orient Mitjà (CEPA) traslladant la seva residència a Addis Abeba (Etiòpia).
Això li comporta realitzar continus viatges a altres països africans. No obstant això, l’escriptora, decebuda de l’organització, a la tardor de 1980 dimiteix del càrrec i torna a Egipte.
Nawal El Saadawi, feminista
Presenta la seva candidatura a la presidència d’Egipte el 2005 calculant que, sol pel fet del debat suscitat per la seva candidatura, ja es produïa un avanç.
Segons les seves paraules en una entrevista de el 5 de maig de 2005, en preguntar-li per les seves motivacions respon:
“La major part de les dones com jo que donen la seva opinió són castigades pel poder local i global. El que m’ha motivat per presentar-me és el coneixement de l’origen de l’opressió local i global, i com les dones estan oprimides en tots els nivells, des del nivell familiar fins al nivell nacional i internacional “. Nawal El Saadawi, ‘Ending Subjugation’.
L’escriptora aborda temes com la política, la cultura, la sexualitat, o la religió denunciant la discriminació sexual i la violència que s’exerceix contra les dones, especialment a través de l’ablació amb arguments socials i de tradició.
També reivindica que fills i filles puguin adoptar el cognom de la mare i no exclusivament el del pare.
Sovint utilitza les seves experiències per narrar històries de ficció. En altres ocasions escriu directament memòries autobiogràfiques.
El que denuncia Nawal
La vigència de les circumstàncies denunciades per El Saadawi en les seves obres testimonia el fet que algunes de les mateixes es trobin encara prohibides al seu país natal.
En la introducció de la versió espanyola de ‘La cara oculta de Eva’ (Kailas, 2017), Nawal El Saadawi explica com l’any 2016 es continuen duent a terme pràctiques com l’ablació, tot i que la llei egípcia de 2008 prohibeix la mutilació genital femenina.
Cita dades recents de l’ONU, que situa el nombre de dones que ha patit l’ablació proper als dos-cents milions a tot el món, amb Egipte al capdavant d’aquesta llista, amb un 25% d’aquest total.
Altres usos com ara la dificultat de les dones per obtenir el divorci o la possibilitat dels homes de contraure matrimoni amb quatre esposes segueixen estant igualment a l’ordre del dia al país.
El poder de l’home
Lamenta com moltes joves avui només aspiren a casar-se amb un bon marit, davant la impossibilitat de trobar feina, al mateix temps que en un 30% de les llars egipcis la dona és la que porta el sou a la casa mitjançant ocupacions precàries, mentre els seus marits són a l’atur.
Així, “La majoria dels pobres són les dones assalariades que alimenten a la seva família i als seus fills sota el poder despòtic del marit, privades d’una organització política que defensi els seus interessos”.
En una entrevista publicada al diari El País el 2017, denunciava: “El cristianisme, l’islamisme i el judaisme, les tres religions monoteistes que dominen a el món, són un sistema masclista, racista, militar i fanàtic que oprimeix particularment a les dones i els pobres”.
La seva vida personal
Saadawi es casa en tres ocasions. El 1955 ho fa amb Ahmed Helmi, a qui va conèixer als 20 anys mentre estudiava medicina.
Era un fervent nacionalista implicat en la lluita contra el colonialisme britànic. El matrimoni dura dos anys. El 1956 neix la seva filla Mona que va cursar estudis ambientals i és escriptora i poeta.
El seu segon marit és el Dr. Rashad, un home considerablement ric, amb qui es casa per la insistència de la seva família.
Finalment el 1964 es casa amb Sherif Hatata, metge, escriptor, activista polític a qui va conèixer en el Ministeri de Salut, després d’haver estat pres polític durant 13 anys.
Fruit del seu matrimoni neix Atef, el seu segon fill. No obstant això, després de més de quaranta anys de matrimoni, es divorcien. Hatata va traduir molta de l’obra de Nawal a l’anglès.
Nawal El Saadawi va morir el 21 de març de 2021, als 89 anys d’edat, en un hospital del Caire.
Origen de les imatges:
dones bacanas
Portades novel·les de Nawal El Saadawi
