Escrit per Eulàlia Solé, periodista i escriptora
La maledicció ancestral contra les dones que destaquen i lluiten no cessa en algunes parts del món. Com si no haguessin transcorregut segles des que entre nosaltres les dones sàvies que guarien amb herbes medicinals eren cremades per bruixes, des que eren tancades en manicomis les que feien ombra o molestaven els seus marits, des que les que van batallar pel vot femení eren perseguides i execrades, des de llavors són molts els Estats no occidentals on les protestes de les dones es paguen amb la presó, quan no amb la mort.
A una activista com la iraniana Narges Mohammadi li ha estat atorgat el premi Nobel de la Pau mentre està en una presó de l’Iran, complint condemna per lluitar contra l’opressió del règim sobre les dones, a favor dels drets humans i la llibertat en general . A Oslo se la premia mentre que a Teheran se la condemna a presó i a rebre fuetades. Iran es comporta com en la nostra Edat Mitjana, i, tanmateix, és reconegut internacionalment amb relacions diplomàtiques i comerciant.
L’actual condemna de Narges Mohammadi, de 51 anys, és de 10 anys de presó. El seu marit i els seus dos fills resideixen a París, un exili a què ella ha renunciat per seguir amb el seu activisme. Per descomptat que no obtindrà permís per acudir a recollir el premi. En qualsevol cas, la seva família se’n podrà beneficiar. Ella continuarà engrossint la llista de dones que han fet que el món avanci cap a millor pagant per això amb la llibertat, la salut, l’allunyament dels seus.
Gràcies, Narges Mohammadi, i que l’injust càstig et sigui el més suportable possible.
*Diario Feminista. Foto portada: Narges Mohammadi, Wikipedia
