El 30% de la població barcelonina és d’origen divers i només l’1% vota, segons una de les candidates a regidora. L’antiracisme és força comú en la lluita de les qui, essent migrades, participen en aquestes eleccions.
La migració no és, aquest cop, un dels temes rellevants en els discursos electorals de les candidatures a l’Ajuntament de Barcelona, tal com sí que passa amb la inseguretat, la neteja de la ciutat, el turisme, la política d’illes lliures d’automòbils a la ciutat, segons el que observa el Debat electoral organitzat pels mitjans públics TV3 i Catalunya Ràdio, en què van participar només set candidats i candidates que s’enfrontaran als comicis d’aquest 28 de maig.
Tampoc no es va parlar de la situació de les dones ni de la violència masclista, excepte alguna referència que va fer una de les candidates, sense ser el tema central ni entrar en el debat en què van participar representants dels set partits que actualment formen part del consell municipal: Xavier Trias (JxCat), Jaume Collboni (PSC), Ada Colau (Barcelona Comú), Ernest Maragall (ERC), Daniel Cirera (PP), Eva Parera (Valents) i Anna Grau (CS); encara que també podrien haver estat els qui, segons les enquestes, tenen possibilitat d’ingressar després d’aquestes eleccions: Víctor de Oro-Pulido (Vox) i Basha Changue (CUP).
Que no es parli de la migració podria tenir interpretacions contraposades. D’una banda, és un bon senyal que no se la faci servir en els discursos electorals mostrant-la com a negativa i perjudicial, tal com va passar en anteriors eleccions especialment des de partits de dreta; de l’altra, el fet que no se la nomeni fa pensar que no és una població que interessi ser captada, malgrat la seva importància en una ciutat amb persones de molts orígens.
“Jo espero que tothom (la gent migrada) surti a votar, les estadístiques diuen que de cada 10 persones que poden votar només una vota entre la gent migrada. Cal mobilitzar aquestes nou més que no surten a votar, que pensen que el tema polític no les interpel·la, les qui consideren que, ja que els polítics no fan res per elles, llavors per què haurian de perdre temps per votar-los”, assenyala, en una entrevista al portal Bolpress.com, Ruth Gabriel, d’origen bolivià, Consellera Municipal del Districte de Sant Andreu i que forma part de les llistes a la candidatura d’Ada Colau.
Gabriel també dóna una altra dada: que a Barcelona el 30% de la seva població és d’origen divers, per la qual cosa tenir en compte la seva perspectiva com a persona migrada o estrangera, els seus problemes, necessitats i interessos és rellevant per a qualsevol política pública, a més dels seus vots.
Els i les candidates que van participar en el debat dels mitjans públics catalans íntegrament són d’origen català o espanyol, encara que en el conjunt de partits amb possibilitats d’obtenir vots per accedir al consell i com a cap de llista només hi ha una dona que és negra, a la CUP. Basha Changue, de pare guineà i mare cordovesa, és actual diputada al Parlament i antiga regidora a Moià.
“Posar una persona amb la meva corporalitat i el meu discurs al capdavant de la candidatura de la CUP a Barcelona és una declaració d’intencions i això aixeca polseguera, perquè remous una calma que existia amb la invisibilització constant d’una part de la història. En fer aquest discurs poso de manifest la necessitat que tenim de revisar tot allò que hem de revisar per construir la república que estem construint”, va assenyalar en una entrevista al diari Público.
Basha Changue és, a més, afrofeminista i activista antiracista. L’antiracisme i el feminisme també és part fonamental en la lluita i activitat diària de Ruth Gabriel que porta a la pell les característiques d’una dona andina.
Gabriel assenyala que forma part de l’eix antiracista de Barcelona a Comú “intentant que es visibilitzi el racisme institucional, les lleis que impedeixen a les persones decidir sobre elles mateixes sobre el treball i altres aspectes de la seva vida”. Creu que “els governs haurien de ser una representació de la seva població” ja que, segons ella, moltes persones diuen “jo no veig representació meva, del meu color, als càrrecs de l’Ajuntament”. A més, es mostra crítica amb el feminisme blanc que pensa en la igualtat d’oportunitats per ascendir a certs espais de poder, càrrecs de direcció en què la dona no està representada… en la ruptura del sostre de vidre; però trobem molt a faltar que no es parli d’aquelles dones que sostenim que aquestes altres dones puguin arribar a aquests espais de poder, que són les dones que estan cuidant els pares, els nens o netejant casa seva. D’alguna manera sacrificant el projecte de vida i els somnis perquè una altra dona ho pugui fer”.
