OPINIÓ
Més de mil 500 dones feministes de tot el país es reuniran del 25 al 27 d’octubre per celebrar la IX Trobada Nacional Feminista a la ciutat de Guadalajara, per tal de discutir com crear una veritable força política que davant els”greus retrocessos” que afecten la vida de més de 26 milions de mexicanes, no només pel deteriorament de la seva condició en tots els àmbits, sinó per l’andanada conservadora que impedeix l’exercici dels seus drets humans constitucionals.
Es tracta, diu el document base de la trobada, de discutir com convertir el feminisme mexicà en un veritable interlocutor en les decisions d’Estat per contribuir a l’abatiment de la violència que causa la mort de més de mil 800 dones cada any; que impedeix l’exercici dels seus drets humans a indígenes i camperoles; que ha deteriorat el salari de més de 16 milions de treballadores i ha restringit el dret a l’avortament legal de les dones en 18 estats del país.
El document, preparat per a la Trobada per una Comissió Coordinadora (CC) en la qual participen des de fa un any al voltant de 100 dones de 14 estats de la República, estableix que és urgent analitzar amb profunditat quins són els avenços aconseguits pel feminisme, quins són els retrocessos a enfrontar i quin serà el repte d’aquest moviment en els propers temps.
La CC considera que fins avui els canvis legislatius, els programes socials i de gènere no han aconseguit mitigar la desigualtat entre homes i dones, i que moltes polítiques públiques en realitat són mecanismes de “simulació”, tenint en compte que el govern mexicà s’ha compromès amb els organismes internacionals i ha signat convencions que l’obliguen a rendir comptes. Tanmateix, les dades oficials indiquen que la bretxa de desigualtat no s’ha reduït, que campeja a Mèxic la discriminació i la injustícia per a les dones.
En el document base per a la discussió en els treballs de la IX Trobada, es fa un diagnòstic succint de la situació actual de les mexicanes, i assenyala entre altres coses:
Que la impunitat és un tret generalitzat en l’actual context nacional, així com la desprotecció, el risc creixent, la falta d’accés a la justícia, a la reparació del dany, a les mesures de protecció i als serveis d’atenció i suport a les víctimes del delicte, que són patides per milions de dones.
Que es mantingui l’incompliment en la garantia dels drets humans i ciutadans de les dones indígenes.
Que la impunitat és resultat de l’omissió de les autoritats i creix la violència feminicida. Al nostre país, els homicidis de dones continuen a l’alça en les formes més cruels i doloroses. Vuit entitats, encapçalades per l’Estat de Mèxic, concentren el 61% dels homicidis de dones per causa de gènere, li segueixen Chihuahua, Districte Federal, Guerrero, Baixa Califòrnia, Jalisco, Michoacán i Veracruz. L’Estat de Mèxic té el 20 per cent dels feminicidis que es cometen al país, a l’interior de l’estat destaquen tres ajuntaments:Ecatepec(12.4 % dels casos),Nezahualcóyotl (7.6 %) i Toluca(2 %).
L’absència de polítiques d’Estat sobre el feminicidi i la violència de gènere que els considera com assumptes prioritari, fan que a Mèxic, aixó sigui una emergència nacional.
Que, per sobre dels drets de les dones, es van fer reformes que estableixen drets a les persones no nascudes als estats de Baixa Califòrnia, Campeche, Chiapas, Chihuahua, Colima, Durango, Guanajuato, Jalisco, Morelos, Nayarit, Oaxaca, Pobla, Querétaro, Quintana Rosego, Sant Luis Potosí, Sonora i Yucatán, que lesionen la vida i la salut de les dones.
Que hi ha casos de dones, nenes i adolescents que són obligades a continuar amb els seus embarassos tot i que la seva vida o la seva salut corrin perill; això malgrat que estan protegides per les nostres lleis quan hi ha malformacions fetals greus, perquè l’embaràs és resultat d’una violació sexual o perquè produeix afectació seriosa a la salut física i mental de la mare.
Són altes les taxes de desocupació i subocupació entre les dones, que constitueixen 10.342.776 treballadores informals sense drets laborals i de salut, en cap tipus.
No es reconeix el treball domèstic no remunerat, que equival a 21.7 % del producte intern brut (PIB). Quatre cinquenes parts d’aquesta riquesa la produeixen les dones i la resta dels homes, segons un estudi publicat per Inmujeres. A Mèxic, el treball domèstic de les dones equival a 37 hores a la setmana i el dels homes amb prou feines 17.2, una diferència de 19.8 hores més per a les dones, el que fa evident una aportació a la producció de pràcticament el doble.
La mort anticipada de les dones és un efecte demolidor per al desenvolupament del país. Prop de 18 dones moren diàriament a causa de mort materna, els càncers femenins i la diabetis.
Aquests trets de discriminació per a les dones es deuen a la desigualtat de gènere, a la manca d’una cultura de no-discriminació i a la incomprensió de governs, autoritats, magisteri i societat sobre el valor humà de les dones, éssent per això que la IX Trobada Nacional Feminista intentarà vincular totes les accions dels grups temàtics del moviment en una estratègia capaç d’enfrontar aquest deteriorament, significativament immens, resultat de les polítiques neoliberals de les últimes tres dècades.
