Des de 1985, cada dia tres dones han estat assassinades davant la inacció, negligència i complicitat d’un sistema que menysprea la vida de les dones. En 24 anys (1985-2009) han estat assassinades 34.000.176 dones.
El ressó del Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència contra les Dones continua encara, ja que tot i demanar el perdó de les mexicanes la violència contra les dones no és “una possibilitat”, és una realitat davant la inacció de l’Estat per protegir-les de veritat.
Tot just havien transcorregut dos dies que la comissionada nacional per “Prevenir y Erradicar la Violencia contra las Mujeres” sol·licità el perdó de les mexicanes, quan es perpetrava un nou atac a les defensores de Drets Humans (DH) de Chihuahua; aquesta vegada en contra de Norma Andrade, presidenta de l’organització Nuestars Hijas de Retorno a Casa, a qui avui cal garantir la seguretat i protecció de la seva vida.
Allà, davant de casa seva, Norma Andrade va ser tirotejada, col·locant novament els focus vermells a Chihuahua, a la mateixa entitat on van matar a Marisela Escobedo davant el Palacio de Gobierno, on la família Reyes ha vist assassinats a cinc dels seus integrants.
La mateixa entitat federativa on més de mil mexicanes han estat assassinades, raó per la qual l’Estat mexicà ha estat sentenciat per la Corte Interamericana de Derechos Humanos per no protegir la vida de les dones.
Sol·licitar el perdó de les mexicanes és insuficient davant la falta de protecció de les dones. Des de 1985, cada dia tres dones han estat assassinades davant la inacció, negligència i complicitat d’un sistema que menysprea la vida de les dones.
En 24 anys han estat assassinades 34.000.176 dones, segons documenta la investigació “Feminicidio en México: aproximaciones, tendencias y cambios 1985-2009”.
La majoria de les dones assassinades tenien 30 anys, menys de la meitat del seu cicle vital segons l’esperança de vida en néixer al nostre país.
Els assassinats de dones es van incrementar en 68 per cent durant la guerra contra el crim, específicament entre 2008 i 2009, explica l’estudi elaborat per El Col·legio de México, ONU Mujeres, Inmujeres i la Comisión Especial del Feminicidio de la Cámara de Diputados.
Quan hi ha aquestes xifres, quan amb prou feines el tres per cent d’aquests assassinats són investigats, la sol·licitud de perdó no només és insuficient, sinó grollera perquè només és una frase.
Quan és l’autoritat la que sol·licita el perdó, ha de ser acompanyada amb accions concretes, accions que corresponguin a la mida de l’ofensa i la necessitat de reparació del dany.
I en aquest cas estem parlant de la vida de les dones, del bé principal que ha de tutelar l’Estat; iniciar saldant els càrrecs és un bon camí.
Per exemple, homologar la legislació nacional perquè totes les dones d’aquest país tinguin la mateixa protecció i es sancioni de la mateixa manera als qui ens violenten.
Complir amb la Ley General de aceso de las Mujeres a una vida libre de violencia i, sense excusa ni pretext, desenvolupar el diagnòstic sobre les causes, la freqüència i les conseqüències de la violència contra les dones, per tal d’avaluar l’eficàcia de les mesures desenvolupades per prevenir, atendre, sancionar i eradicar tot tipus de violència, i per aquest fins hi ha destinats recursos des de fa més de tres anys.
Sancionar tot acte de violència i discriminació que es transmeti per un “talk show”, per exemple, tasca que li correspon a la Secretaría De Gobernación, instància de la qual depèn la Conavim, i ni més ni menys aquesta secretaria és la que presideix el Sistema Nacional de Prevención, Erradicación y Sanción de la Violència contra las Mujeres, el qual no ha emès cap Alerta de Gènere per més que se li demana.
Demanar el perdó no és suficient quan no hi ha accions concretes que ho recolzin. Per obtenir el perdó de les dones és necessari que els agressors que estan lliures, que són públics, coneguts i reconeguts, com l’agressor de Grettel o el fill del “Jefe Diego” -només per esmentar alguns-, siguin sancionats sense importar el parentiu ni les influències.
Perquè el perdó sigui donat cal que sapiguem qui va assassinar a Adriana Morlett, i que el criminal sigui jutjat i sancionat, que l’homicida de Marisela Escobedo, així com l’assassí confés de Rubí siguin detinguts, i que els agressors de Norma Andrade siguin capturats i jutjats, que cada denúncia per discriminació o per qualsevol tipus i en qualsevol modalitat de violència de gènere sigui investigada, sancionada i hagi la reparació del dany.
Si això no es dóna, la petició de perdó serà recordada com una burla més d’un Estat que no es compromet amb les dones.
