Una campanya impulsada per la ICW (Comunitat Internacional de Dones que viuen amb VIH-Sida)
La ICW diu: “entenem la pau no només com l’absència de guerra, sinó com una clau per ampliar la resposta social a la Sida. Sense violència a les nostres llars podríem decidir sobre la nostra salut sexual i reproductiva. Sense discriminació trobaríem més fàcilment treball, no temeríem ser jutjades. Si ningú murmurés al nostre pas, no pensaríem una i mil vegades si val la pena o no dir que vivim amb VIH”.
Des de 1987, Patricia Pérez és presidenta global de l’ICW. És una dona argentina que el 1986 va rebre el diagnòstic de ser VIH positiva. En aquesta època les persones que rebien aquesta notícia deixaven de planejar el seu futur; a ella els metges li van donar només dos anys de vida.
Pérez va decidir que el temps no li arrabassaria el dret a lluitar i gaudir. Des d’aquest dia es va plantejar no acceptar coses que no podia, gaudir tot i valorar moments com seure a prendre el sol.
Després de rebre el diagnòstic, va començar a connectar-se amb altres persones en la seva mateixa situació a l’Hospital Dr. Francisco Javier Muñiz, on va organitzar un grup de voluntaris que durant 10 anys va funcionar setmanalment i atenia les angoixes i necessitats d’informació de persones amb VIH-Sida.
Aquest treball va portar Pérez a diverses organitzacions. El 1987 va formar part del primer grup d’atenció a persones vivint amb VIH privades de llibertat a l’Argentina, recorrent les presons. Encara continua amb aquest projecte.
El 1991 Pérez va assistir a un Congrés de persones amb VIH-Sida a Londres, Gran Bretanya, i va participar en una manifestació amb 10.000 persones, que sense conèixer lluitaven per la mateixa causa: defensar els seus drets. La majoria eren homes homosexuals, es parlava llavors de la pesta rosa. Però en aquella trobada es va visibilitzar un grup de dones.
El 1992 a Amsterdam, Holanda, elles es van retrobar i Patricia Pérez va ser una de les 30 dones que van fundar la ICW. Es van abraçar a una causa per l’apoderament de les dones seropositives, per aconseguir que les seves veus s’escoltessin a tot el món i ser més fortes que les injustícies, l’estigma i la discriminació.
El 1994 Pérez va ser nomenada representant argentina de la ICW. Al seu país va coordinar per set anys el “Projecte Noms Argentina”. Entre 1998 i 2003 va ser representant regional per a Amèrica Llatina i el Carib de la ICW.
El 2000 va passar a ser directora de l’Observatori Social sobre l’impacte de la Sida a Amèrica Llatina. El 2003 es va integrar a la Junta Directiva Internacional de ICW per després ser electa secretària regional de ICW Llatina.
Durant el 2006 i el 2007 va ser integrant de la Coalició de Primeres Dames i Dones Líders d’Amèrica Llatina a Mujer y Sida. Entre 2008-2009 va ser vicepresidenta d’aquesta coalició.
Al setembre de 2009 Pérez es va convertir en la presidenta mundial de la ICW Global. Ha impulsat la creació de grups de dones vivint amb VIH a més de 40 països a Àfrica, Àsia i Llatinoamèrica.
Avui formen part d’aquesta xarxa més de 15 mil dones, adolescents i nenes de 120 països. El lema que les guia és: “res per nosaltres sense nosaltres”.
La seva capacitat de lideratge i convicció de lluita han estat reconeguts amb diversos premis com “Labor social destacada por el Club Atlètic River Plate 2008”, el “Roberto Jáuregui por la lucha contra el Sida”, i la distinció “Sin Moldes ni Patrones”, de la Comissió de la Dona de la Legislatura de Buenos Aires.
Ha estat nominada en sis ocasions al Nobel de la Pau, sense que fins ara se li hagi atorgat el guardó.
Patricia Pérez neix el 14 de juliol de 1962 a la ciutat de Buenos Aires, Argentina. És presidenta de l’ICW i ens hereta el seu exemple de vida i lluita per aixecar la veu a favor de les dones que viuen amb VIH-Sida, en contra dels prejudicis i la discriminació social.
*Erika Cervantes és periodista i fotògrafa mexicana, integrant de la Xarxa Nacional de Periodistes.
