El biaix de gènere no és un invent de feministes susceptibles, comenta Isabel Franc, col·laboradora de La Independent i una de les autores amb les que Ménades comença la seva trajectòria editorial amb un lema prou suggeridor: “Publiquem dones”.
“Les dones llegim més —diu Franc—, diria que fins i tot publiquem més, en canvi, la nostra presència (al món literari) sempre és inferior. Només cal mirar xifres i algunes associacions, com Clásicas&Modernas o l’Observatori Cultural de Gènere, les tenen”. Per això cal celebrar l’aparició d’un segell editorial feminista que neix amb l’objectiu de rescatar autores oblidades, publicar-ne d’actuals i debatre des de la trinxera.
Amb aquest plantejament es presenta, i amb una oferta d’autores i títols ben sucosa: Anne Lister, Willa Cather, Zitkala Sa o Ioanna Tsatsos a la secció Olvidadas; Maryse Condé, Isabel Franc, Anguelike Korré, Pilar González Serrano o Inés Herrero a la col·lecció Actuales; i Carole Pateman, Catalina Aparicio Villalonga o Daniel Tubau a Trincheras. A Ménades estan convençudes que les petites editorials independents enriqueixen el panorama literari i, en el seu cas concretament, omplen un buit encara massa profund.
L’equip de Ménades es composa d’un grup de professionals amb una llarga trajectòria dins el món de l’edició: Gema Nieto, Javier Boanza, María Sánchez, Nahiara Burgos, Sandra Delgado i l’ Asociación de Mujeres Escritoras e Ilustradoras (AMEIS) són al darrera d’aquesta aventura que té com objectiu donar visibilitat a les dones en l’àmbit literari: “Cada obra amb la que treballem és el reflex d’una realitat; d’una època i unes circumstàncies socials —afirma Nahiara—. A moltes de les dones que publicarem se’ls va arrabassar aquesta realitat i la seva identitat com autores”.
De les propostes de Ménades, sens dubte la més propera és Isabel Franc que reedita Las razones de Jo ), una versió atrevida, irreverent i, com és el seu costum, molt divertida del clàssic de Louisa May Alcott, Mujercitas. Unes raons que ens apropen una mica més a la figura de Jo March: “A les lectures de la meva infantesa hi havia dos personatges “amb ploma” —diu l’autora a l’entrevista que Ménades ha publicat i això era molt important perquè no teníem referents. Una era la Georgina de Los cinco i l’altra Jo”, la germana rebel, escriptora i contestatària que va acabar casada amb un home més gran que ella i prou anodí, una mena de figura paterna que, potser, la mateixa Alcott necessitava. “Sempre he pensat que una dona com la Jo, en l’època que va viure, hauria estat sufragista i no s’hauria casat.
Més endavant, vaig descobrir que va haver-hi una certa pressió per part dels editors cap a May Alcott per tal que “redrecés” el seu personatge més emblemàtic”. El llibre, publicat a Lumen l’any 2006, retorna ara corregit i lleugerament augmentat per fer les delícies de les lectores i provocar els habituals somriures als que Franc ens té acostumades i també per fer-nos reflexionar sobre els mecanismes de l’escriptura: “Per què escriu Jo, per què escriu Franc i com afronten la creació literària l’una i l’altra…”, les lectores tindran ocasió de saber-ho llegint aquesta petit perla que torna amb una edició acurada i amb una portada deliciosa com tots els productes d’aquesta nova editorial.
Però, com que una iniciativa tan agosarada no es pot sustentar només amb passió i entusiasme, Ménades ha posat en marxa un sistema de micro-mecenatge, que està tenint la rebuda entusiasta del públic. Des de La Independent felicitem a la nostra col·laboradora i desitgem llarga i profitosa vida a aquest nou projecte feminista.
