Al final de la Campanya d’Ajuda en Acció: “Dones i homes es mouen per la Igualtat”, Iuren Aldecoa i Carolina Silva han estat a l’Equador, i han pogut connectar amb dones emprenedores, com les de MAPEL. Maritza Figueroa és una d’elles, i val la pena visibilitzar la seva història.
Ajuda en Acció creu en la igualtat de gènere com a mitjà indispensable per millorar els resultats en la lluita contra la pobresa, i per això vol destacar la història d’una de les dones emprenedores de MAPEL
Quan es va quedar vídua, Maritza Figueroa, que avui té 43 anys, no tenia feina ni estabilitat econòmica. Ella i la seva família amb prou feines podien permetre’s un àpat al dia. Després de rebre formació, refer la seva vida i tornar-se a casar, és pastissera de la Comuna de Cadeate, a la província de Santa Elena, Equador. Una emprenedora que dóna feina a deu persones.
La vida de Figueroa va donar un gir complet des que va rebre suport del Centre de Promoció Rural d’Equador (CPR), soci local d’Ajuda en Acció a la província, i va esdevenir una de les dones de l’Associació d’Emprenedores de MAPEL. “Quan em van trucar per fer-me el lliurament del forn, l’amassadora i la vitrina, creieu-me que jo plorava. La institució es va preocupar de formar-nos en com havíem de treballar, atendre el client, controlar les nostres guanys i pèrdues, en aquests tallers vam aprendre moltes coses”. Amb el seu negoci no només ha pogut tirar endavant la seva família, sinó que ha pogut aconseguir autonomia econòmica i reconeixement social en un context on el masclisme està generalitzat. “Les meves companyes diuen que ja no sóc la Maritza que jo era abans, que jo sóc una altra Maritza”.
. 
Abans de formar part de l’associació de dones MAPEL, Figueroa treballava el pa manualment i venia a Salines, a la platja de Santa Rosa: “cremava la llenya al forn de fang i feia el pa… a les 10 de la nit deixava tot punt i a les 4 del matí jo ja sortia a vendre’l. Per a mi va ser molt dur, jo mateixa l’elaborava i el venia però així em vaig anar superant”. En aparèixer CPR i Ajuda en Acció la seva vida va canviar, “ara dono treball a persones que no en tenen, em sento contenta perquè estic ajudant, tinc la meva petita empresa i estic donant aquesta facilitat a les persones sense feina, som 10 persones”.
A més, és un excel·lent exemple de com l’autonomia econòmica de la dona pot canviar l’actitud masclista dels homes. Només cal escoltar el seu marit, que l’ajuda a portar la pastisseria… “el negoci diu: propietària, Maritza Figueroa”. Inseparables, junts treballen els pastissos i pans, i junts fan el repartiment: “primer no menjàvem perquè no teníem diners, així que va anar passant el temps i es va anar fent el negoci, ja no menjàvem perquè no teníem temps per menjar”. No obstant això, els sobraven ganes i il·lusió. “Ell abans treballava com a operari en un laboratori de larves de gambeta i aquest sou no li arribava per mantenir-nos … com ell veia que jo treballava i tenia els meus propis diners, jo ja no li en demanava, així mateix vaig començar; aquests són els meus diners perquè m’els he guanyat … llavors li deia als meus fills, anem a passejar, a menjar en un altre lloc, perquè quan no en teníem patíem molt “.
Una de les grans satisfaccions de Figueroa és poder defensar i fer valer el dret a l’educació dels seus fills, ja que ella no va tenir aquesta oportunitat: “Una dona emprenedora és la que lluita per tirar endavant, la qual treu la seva família endavant i intenta donar-li als seus fills el millor. Ser dona i empresària ha estat difícil, de no tenir res, ara en tinc per a defensar-me. En el cas que a mi o algú de la meva família li passés alguna cosa, estic aquí per ajudar. Em sento una dona que sí que vaig poder, i puc seguir lluitant encara”.
