La Pau de les Dones Enguany, el 8 de març, una nova generació de dones ha irromput massivament als carrers, alçant-se contra els abusos, violències i discriminacions masclistes, i arborant una exigència d’igualtat que ja ningú podrà ignorar.
Vet aquí una onada de fons que podria significar l’alba d’un canvi històric, d’un salt endavant i d’una transformació en profunditat de les nostres societats democràtiques. Però, alhora, en unes proporcions i amb un abast que només els avenços tecnològics i organitzatius de la globalització podien permetre, assistim a una forta reacció contra els anhels d’emancipació i equitat de les dones.
Al cor d’aquesta resistència de la secular dominació masculina, batega el que ha esdevingut una autèntica guerra contra les dones. Una guerra que no ha estat declarada formalment enlloc… però, sorda, constant i assoladora, té lloc arreu del món i també a casa nostra. Cada any, milions de dones i nenes són objecte de tracta amb finalitat d’explotació sexual, nodrint el comerç més infame i profitós del planeta. Les indústries del sexe representen volums de negoci equiparables al tràfic d’armes o la indústria petroliera. Espanya – i, singularment, Catalunya – són lloc de trànsit i destí per a moltes d’aquestes dones que, coaccionades per les màfies proxenetes, empeses per la pobresa, víctimes de violències familiars o d’un itinerari vital caòtic, es veuen abocades al món de la prostitució.
La nostra societat ha de prendre consciència del sofriment humà que s’amaga rere els neons dels prostíbuls de carretera, en els discrets pisos bordell de les nostres ciutats, rere els anuncis d’Internet o en els inhòspits carrers d’alguns polígons industrials. Estem fartes de sentir que “no hem de confondre tracta i prostitució”. Hi ha tracta perquè hi ha prostitució. I perquè, lluny d’aparèixer com una seductora oportunitat professional per a les dones, la demanda d’aquest mercat en contínua expansió només arriba a ser satisfeta amb violències i enganys. De la mateixa manera, rebutgem les tramposes discussions sobre prostitució “forçada” – que caldria perseguir – i “voluntària” – susceptible de ser regularitzada. La prostitució es nodreix de contingents de dones pobres, provinents de regions econòmicament deprimides i, sovint, pertanyents a minories ètniques.
Una realitat que mostra el poc sentit dels discursos sobre la llibertat. No, la prostitució no és “l’ofici més vell del món”, redescobert per una postmodernitat que hi veu fins i tot un camí “d’apoderament” de les dones, sinó la institució patriarcal més antiga, vector de racisme i de classisme, i tot un paradigma de connivència entre capitalisme i crim organitzat. La verdadera qüestió que planteja la prostitució en la nostra societat és la de la igualtat. Sense igualtat, no només jurídica – que moltes d’aquestes dones ni tan sols tenen -, sinó també material i efectiva, la invocació del lliure albir només fa que emmascarar l’opressió. ¡Prou de pervertir els conceptes forjats per dècades de lluita feminista! El “dret al propi cos” no té res a veure amb la seva mercantilització. Ni amb la negació del desig de la dona, a qui la prostitució transforma en mer objecte al servei d’una afirmació ritual i malaltissa de la masculinitat. ¡I prou de manipular el dolor de les dones, jugant amb els mots i comminant-nos a no parlar de “víctimes”! Víctima no és una identitat. Hi ha víctimes perquè hi ha botxins. Suposadament consentit o no, un crim és un crim. En qualsevol circumstància, la compra de favors sexuals certifica una relació de desigualtat.
Les dimensions i els impactes del fenomen de la prostitució• – i tot el que està associat a les indústries del sexe, com una pornografia omnipresent i denigrant per a les dones – fan que no puguem diferir per més temps una presa de posició com a societat. Es tracta de decidir si considerem legítim perpetuar un privilegi ancestral dels homes que els permet accedir, mitjançant diners, al cos de les dones. Acceptar aquest privilegi – legalitzant la prostitució com a “treball sexual” – suposaria admetre que cal perpetuar, renovar constantment i eixamplar, una reserva de dones a disposició dels capricis sexuals dels homes. L’acceptació d’aquest privilegi, deixaria milers de dones sense verdadera defensa davant d’uns proxenetes esdevinguts “empresaris” i davant uns prostituïdors legitimats com a “consumidors”.
Però, alhora, suposaria qüestionar totes les polítiques d’igualtat entre homes i dones, tots els esforços educatius en aquest sentit; soscavaria les conquestes socials del món del treball i, finalment, gangrenaria els fonaments de la pròpia societat democràtica. Sense oblidar, pel que fa a nenes i nens, la inducció de comportaments sexuats que no corresponen al seu desenvolupament psicològic i sexual. No es tracta d’una discussió corporativa – com ho voldria fer creure la propaganda multiforme de les indústries del sexe. La situació – intolerable – de les dones en situació de prostitució és la part més immediata del problema. Però es dirimeix també el futur dels milers i milers de dones pobres i nenes que les hauran de substituir demà… o que s’hi hauran d’afegir. I es tracta de la posició de totes les dones.
La legitimació del comerç sexual les converteix en prostituïbles: si admetem que una dona pugui ser comprada, totes som susceptibles de ser-ho. Avui, prenem la paraula per demanar canvis legislatius i polítiques públiques a l’alçada de les circumstàncies. Volem acabar amb aquesta contesa assoladora i instaurar una autèntica pau de les dones, tal com van reclamar ja fa anys les feministes dels països nòrdics, denunciant la prostitució com un modern esclavatge i una violència estructural contra les dones. Així, doncs, reclamem: . Que es despleguin programes educatius i de formació en la igualtat en tots els àmbits, des de l’escola fins a la funció pública. Que es promoguin polítiques de prevenció específica i de lluita contra l’exclusió social. . Un combat reforçat contra el proxenetisme i la tracta, posant per davant la protecció de les seves víctimes. . La despenalització completa de les dones en situació de prostitució. La posta en marxa de programes socials de suport i de formació, per tal d’ajudar totes aquelles que voluntàriament s’hi vulguin acollir a sortir del món de la prostitució i reconstruir la seva autonomia vital.
La penalització de la compra de serveis sexuals. En un mot: demanem als poders públics, als nostres governants i representants parlamentaris que facin costat a les dones i assumeixin el combat que marcarà el destí del nou segle, el combat per la igualtat. Els demanem coratge per posar la societat davant el mirall de les misèries que ha de superar, de les xacres que ha d’eradicar. Volem que el nostre país se sumi al grup, cada cop més nombrós, d’Estats democràtics que aposten per una societat lliure de tracta i de prostitució.
Barcelona, 15/10/2018
Par ordre alphabétique: Laura Alonso estudiant d’antropologia – German Alonso geògraf i atleta veterà – Francina Alsina Canudas, presidenta de la Taula del Tercer Sector – Elvira Altès Rufias periodista – Carmen Alvarez documentalista – Matilde Arago jutgessa – Maria Argano Sentis Mate regidora de Tarragona – Cristina Arias advocada – Lucia Avilés Palacios magistrada – Elaine Audet poète et essayiste – Siscu Bages periodista – Isabel Barra Montoya treballadora social – Lourdes Beneria economista – Iciar Bollain directora de cinema – Sara Berbel psicòloga – Joan Botella Catedràtic de Ciències Polítiques (UAB) – BigMama Montse/Montserrat Pratdesaba cantant – Saliha Boussedra philosophe – Dolors Calvo Torrecillas experta en l’atenció a víctimes de trata amb fins d’explotació sexual – Victoria Camps filosofa – Silvia Carrasco professora – Micheline Carrier co-editrice del blog feministe Sisyphe – Gloria Casas membre fundadora de la plataforma pel dret a No Ser Prostituïdes – Maria Rosa Cobo Bedia professora titular de Sociologia Universidad de A.Coruña – Sebastià Codina Serracanta – Laia Colet Fàbregues directora artística – Maria Comin professora – Sylvette Celma Union Syndicale Solidaires, féministe Marche Mondiale des Femmes France – Manuel Cruz filòsof – Sylviane Dahan Sellem membre fundadora de la Plataforma pel Dret a No Ser Prostituïdes – Miguel Díaz politòleg – Martin Dufresne Traducteur/reviseur a Tradfem – Pilar Duran Herrara – Sara Espstein Junts – Kajsa Ekis Ekman escriptora – Jerónimo Fernández Duarte metge – Montserrat Feu Closas – Anna Fuertes Serrà activista – Lina Galvez catedratica de història – Rosa Fernandez Lorente advocada – Maria Luz Garcia Garcia periodista – Montse Font feminista, directora de la fundació APIP-ACAM – Montserrat Fernandez Garrido advocada i mediadora de família – Pilar Giraldos Nebra advocada – Laura González de Paoli advocada – Maité Gutierrez periodista – Assupció Forcada poetessa – Laura Freixas periodista – Roser Galindo membre fundadora de la plataforma pel dret a No Ser Prostituïdes – Montserrat Garcia Sosa Cepaim – Beatriz Gimeno política i activista – Pilar Giraldos Nebra – Mercè Janer i Armeijarch Psicologa – Patric Jean auteur realisateur – José Javier Junquera Varela, músic – Carlos Jiménez Villarejo ex-fiscal anticorrupció – Cruz Leal treballadora social – Gemma Lienas escriptora – Elena López Silva Ingeniería Social – Ana Lorenzo Soler fotògrafa – Mabel Lozano guionista, productora i directora de cine – Carme Martínez Ruzafa, professora i representant sindical en CCOO – Natàlia Massé Minchero Apicam – Ana Menendez pianista – Annabel Jové Mestres activista veïnal – Ana de Miguel filosofa – Gemma Millan Gibert escriptora – Roser Moix psicòloga – Teresa Mollá Castells comunicadora, escriptora i formadora de personal docent en prevenció de violències masclistes, coeducació i igualtat – Montserrat Morera Isern presidenta del CAB – Ramon Nicolau Nos Federació catalana de Voluntariat Social – Maribel Nogué Felip activista feminista Igualada – Laura Nuño URJC – Philippe Ogonowsky conseller consular – Blanca Padros advocada – Elena Paradelo Garcia activista feminista – Montse Piqué – Paqui Porcel membre fundadora de la plataforma pel dret a No Ser Prostituïdes – Richard Poulin sociologue et escrivain canadien – Natalie Prévot professora – Argelia Queralt professora – Lluís Rabell traductor – Arnau Ramíres politòleg – Camilo Ramos activista veïnal – Rosa Ribas escriptora – Josep Ricou Barcelo emprenedor social – Agnès Romeu Azpeitia actriu – Beatriz Ranea Triviño periodista – Sonia Sanchez sobrevivent argentina – Mar Serna i Calvo jutgessa – Beatriz Silva periodista – Cristina Simó presidenta de MDM hipatia – Dory 7DES. Sontheimer farmacèutica i escriptora – Lynn Strother membre fundadora de la Plataforma pel Dret a No Ser Prostituïdes – Marina Subirats Martori catedràtica emèrita de sociologia de la UAB – Amelia Tiganus sobrevivent – Salva Torres activista 500×20 – Francesc Trillas economista – Amelia Valcarcel filòsofa – Montse Verdeny activista veïnal – Carlos Zeller i Orellana professor UAB departament de Mitjans, Comunicació i Cultura –
r
