Com a consecuencia de la greu crisi econòmica, política, social i cultural que estem vivint, les dones veiem com es va deteriorant cada dia la nostra situació col·lectiva,com s’intenten retallar els nostres drets i les nostres llibertats, com desapareixen elsajuts que s’havien aconseguit per retribuir el nostre treball de cura, com ens empobrimencara més ràpidament que el conjunt de la societat, com les nostres reivindicacionssón oblidades i menystingudes.
Com, en definitiva, s’instaura de manera creixent unaviolència que es manifesta no només en la violència de gènere sinó també en la corrupció i la inseguretat creada per uns sectors socials que han aconseguit dominar ipervertir els instruments de la democràcia. Violència que ens afecta de maneraespecial atès que encara no hem assolit, en la nostra societat, una situació totalmentigualitària, i per tant som més sovint víctimes de tota mena d’abusos.
Davant aquesta realitat, hem decidit que no podem recolzar, en les properes eleccions,
aquells partits que no es comprometin fermament en el compliment de les nostres
reivindicacions més fonamentals, d’aquelles que considerem que compartim amb la
gran majoria de la població femenina i també amb molts homes que hi estan d’acord.
No es tracta d’unes reivindicacions exhaustives, sinó de no retrocedir en els drets ja
reconeguts i en alguns aspectes que són indispensables per al bon funcionament de
tota la societat, i als quals les dones som especialment sensibles.Heus aquí doncs les propostes que fem als partits polítics o coalicions que espresentin a les actuals eleccions:
Exigim el compromís dels partits en els següents punts:
1. Eliminar l’actual projecte de llei sobre l’avortament i tornar a la legislació vigent
sobre la interrupció voluntària de l’embaràs, i alhora comprometre’s perquè
aquesta esdevingui una prestació sanitària efectiva del Sistema Nacional de
Salut de forma que es respecti el principi d’equitat entre les dones de totes les
classes socials. Caldrà anar avançant més enllà i exigir el dret de les dones
sobre el propi cos.
2. Reactivar les polítiques de suport a les dones que pateixen maltractament,
modificant alguns aspectes del marc legal, de manera que s’adoptin mesures
que protegeixin eficaçment les dones de la violència masclista i que el delicte
d’apologia de la violència, de la denigració de les dones i l’odi sexista sigui
introduït en la legislació penal. Alhora, donar suport integral a les dones i als
menors que han patit aquest tipus de violència.
3. Dur a terme mesures preventives de la violència de gènere mitjançant
l’educació, de manera que en el sistema educatiu hi hagi un conjunt d’accions
específiques contra el sexisme, la violència i la discriminació, i es posin en
marxa totes les previsions de la Llei de 2004 contra la violència de gènere.
4. Garantir i defensar els drets sexuals i reproductius de les dones, amb els quals
s’ha compromès l’Estat espanyol en diversos fòrums internacionals, i
universalitzar l’educació afectiva i sexual per als nois i per a les noies a través
del sistema educatiu.
5. Crear les condicions necessàries perquè cap dona pugui ser obligada a
prostituir-se, ser explotada sexualment o ser víctima de tràfic, així com la
necessitat de reforçar la persecució del proxenetisme i perquè s’eviti i
s’eradiqui l’explotació sexual de les nenes i els nens.
6. Eradicar la pobresa en totes les seves formes. La pobresa afecta a sectors de
tota la població, però molt especialment les criatures i les dones. Garantir la
igualtat d’oportunitats, responsabilitats i salaris, i establir una renda mínima
garantida, com estableix l’Estatut de Catalunya, per a totes les persones en risc
d’exclusió, el 60% de les quals són dones.
7. Ampliar, consolidar i fer efectiva la Ley de Promoción de la Autonomía Personal
y Atención a las personas en situación de dependencia y a las familias,
l’anomenada “llei de dependència”, que permet retribuir i posar en valor el
treball de cura gairebé sempre dut a terme per les dones.
8. Dur a terme polítiques que posin en valor els talents femenins i crear les
condicions per arribar a una societat paritària en tots els àmbits, garantint, en
primer lloc, la paritat en els àmbits públics i especialment en la representació
política.
9. Promoure una nova organització social del temps que permeti que homes i
dones puguin conciliar la feina remunerada amb la feina domèstica i el temps
personal de manera que tots els temps es reparteixin de manera igualitària
entre uns i altres. Repensar la ciutat amb criteris d’equitat, cap a una
redistribució dels espais al territori que afavoreixi la gestió de la vida quotidiana,
per a una major accessibilitat a tots els llocs i per a un ús equitatiu del espais
públics per a totes les persones.
Demanem als partits polítics que assumeixin aquests punts i els incorporin als
seus programes electorals, i els advertim que, en cas que no sigui així, actuarem
per convèncer les dones de no votar cap d’aquells partits que no els acceptin.
