28 de maig Dia mundial per la Promoció de la salut de les dones
OPINIÓ
“Vostès han de ser capdavanters. És per això que els insto a formar part de l’administració pública. Pot ser amb les Nacions Unides o amb el seu propi govern, amb la Creu Roja o amb la Mitja Lluna Vermella. Pot ser amb Médecins Sans Frontières, Save the Children, Human Rights Watch, CARE, o qualsevol altra ONG nacional. L’important és formar part d’alguna cosa que vagi més enllà de la seva persona i adoptar i participar plenament en el nostre meravellós món. Com he dit al principi, els insto a que cerquin la seva passió. Busquin els reptes i l’aventura, siguin generosos amb el seu esperit i el seu temps, siguin generosos en escoltar i en comprendre, siguin generosos amb la seva curiositat i la seva compassió, siguin generosos servint als altres. Com va dir el meu compatriota, el gran poeta xilè Pablo Neruda: La vida t’ofereix milers de possibilitats… tot el que has de fer és agafar-ne una”.
Discurs de Michelle Bachelet, Directora Executiva d’ONU Dones en la cerimònia de graduació de 2012 d’estudiants de la Facultat de Salut Pública de Columbia University.
Des de l’any 1987, el mes de maig es celebra el Dia mundial per la Promoció de la salut de les dones, i sorgeix a partir d’una reunió de la Xarxa Mundial de Dones pels Drets Reproductius que va tenir lloc a Costa Rica. La Red de Salud de las Mujeres Latinoamericanas y del Caribe, va proposar el 28 de maig com una data per a la mobilització i la reivindicació, i on la salut de les dones fos la protagonista.
Des de llavors, són molts els canvis i els esdeveniments que han influït en la vida de les dones i en el seu paper en la societat, també.
L’esperança de vida de les dones augmenta a Europa, però aquest augment no ve aparellat amb la seva qualitat de vida: la dona europea viu amb bona salut només el 75% de la seva vida. Aquesta és una dada general que engloba desenes de problemàtiques que ara per ara, aniran empitjorant, gràcies a les noves polítiques d’ajustos. El càncer, per exemple, és una malaltia que pot canviar irremeiablement la vida d’una dona i el seu entorn. El càncer de mama i el de coll de l’úter són causes importants de morbiditat i mortalitat. Tal com hem vingut assenyalant a La Independent, aquest tipus de malalties, al no tenir cura, es poden evitar o tractar a temps solament amb educació, diagnòstics precoços, seguiment i tractament. Pel que sembla, la senyora Ana Mato i en aquest cas també el Govern de la Generalitat no creuen el mateix. Un exemple d’això és que a causa de les retallades, en diversos Centres d’Atenció Primaria com el de Castellar del Vallès, es deixarà de prestar el servei de ginecologia. Les dones d’aquest municipi que necessitin assistència hauran de desplaçar-se a partir al Centre d’Atenció Especialitzada (CAE) de Sant Fèlix de Sabadell, que no té una connexió directa amb transport públic des de Castellar i compta amb serioses dificultats d’accessibilitat en vehicle privat per la manca de disponibilitat d’aparcament a la zona.
Quina es la viabilitat de les politiques de promoció de la salut i en especial de la salut de les dones? No podem deixar de lluitar per garantir un accés sanitari de qualitat, públic i accessible a totes i tots, i que no només satisfaci les necessitats d’urgència, com si la salut tingués un caràcter d’assistència humanitària, i no fos un dret determinant de les societats que s’adscriuen a la declaració dels drets humans signada ja fa tantes dècades, però àdhuc vigent i sobirana.
La prevenció és una de les prioritats fonamentals per combatre diverses malalties, però sobretot, per evitar que la societat pateixi, s’emmalalteixi, quedi moribunda davant les prioritats polítiques dels governs de torn i d’els qui financen els seus interessos partidistes.
Un de cada tres casos de càncer podria evitar-se. El VIH ha de prevenir-se. Els embarassos han de ser programats i desitjats, el sexe, ha de ser practicat amb seguretat i plaer. Les malalties cardíaques en les dones, diagnosticar-se en referència als seus propis símptomes. S’ha de garantir la salut global a través de controls anuals. L’Estat s’ha de responsabilitzar de les persones depenents.
Si es coneixen els factors de risc, per què han de deixar de ser prioritats del públic, per convertir-se en “sang i fetge” del privat?
Ara més que mai, en uns moments en què les retallades en salut posen en perill el sistema sanitari públic i on els serveis es veuen reduïts, les dones son les persones que més patiran aquesta minva de recursos i de serveis.
L’Estat i les autonomies tenen una nova oportunitat de rescabalar-se: aquest proper 29 de maig, es votarà al congrés derogar (o no) el decret llei de reforma sanitària, aprovat en la Cambra baixa el dijous passat, per reprendre les negociacions en favor d’un Pacte d’Estat per la Sanitat, amb el consens de les comunitats autònomes i els grups parlamentaris. L’accés a la salut ha de seguir sent universal i de qualitat. Durant 25 anys ha estat un dels pilars fonamentals per al desenvolupament de l’Estat del Benestar i no un privilegi per a aquells i aquelles que puguin pagar.
