Escrit per Dixie Edith. SemLac
Mostrar les desigualtats i els seus impactes en les persones ha de ser divisa de la comunicació social i el periodisme, van coincidir periodistes, comunicadors i investigadors socials durant una trobada acadèmica a l’Havana.
Per a la sociòloga Geydis Fundora, es tracta d’incorporar a les anàlisis perspectives interseccionals que “ajudin a posar de manifest la multiplicitat d’experiències de sexisme viscudes per dones o persones diferents”, va explicar durant el Curs de Postgrau de Gènere i Comunicació: Perspectives per fomentar la igualtat, desenvolupat per l’Institut Internacional de Periodisme José Martí entre el 12 i el 16 de febrer.
Aquest enfocament també implica visibilitzar “l’existència de posicions socials que no pateixen ni la marginació ni la discriminació, perquè encarnen la mateixa norma, com la masculinitat, l’heteronormativitat o la blanquitud”, va precisar Fundora, investigadora de la Facultat Llatinoamericana de Ciències Socials ( Flacs).
Al costat dels enfocaments feministes, aquesta perspectiva ha d’arribar a ser “prioritat a la política editorial de qualsevol mitjà de comunicació”, segons Dailene Dovale, alumna del curs i periodista de la revista El Caiman Barbudo.
“Construir narratives en profunditat, que tractin les interseccions de gènere, raça, classe social, lloc d’origen, edat, capacitat, entre d’altres, ha d’arribar a ser vist com una cosa imprescindible”, va insistir Dovale, també professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana i una de les creadores de la iniciativa de comunicació feminista Cimarronas.
Per a la també periodista Lisandra Ronquillo, editora del podcast Mujeres al Sur, és important transcendir la idea que es tracta d’“un assumpte de dones”, cosa que és molt comuna a les redaccions de premsa. “Importen també les diverses masculinitats i tot l’arc de Sant Martí d’identitats sexuals i genèriques”, va afegir.
Els estudis de gènere mostren l’adaptabilitat i la universalitat del patriarcat que corre per les nostres venes amb el seu ADN històric. Aquest permea la vida política, econòmica, cultural, religiosa, privada i pública a totes les societats”, cosa que és encara molt difícil de comprendre, segons Ronquillo.
Per a ella, qualsevol assumpte, des de les dinàmiques demogràfiques fins al periodisme esportiu; les polítiques públiques o les múltiples violències quotidianes han de ser analitzades des dels enfocaments interseccionals i de gènere.
Entre altres reptes identificats durant les dinàmiques grupals de l’experiència docent, va destacar la necessitat d’incorporar als mitjans de premsa seccions o columnes especialitzades, per debatre sobre el feminisme, els orígens de moltes desigualtats i eines per eliminar-les.
També, ajustar les rutines productives pròpies de cada mitjà per poder “problematitzar més i descriure menys”. A l’escenari de la comunicació pública, encara falta “consciència, sensibilització i compromís per a una comunicació inclusiva”, van reconèixer participants del taller.
“I també cal més feina d’equip, vital per a una mirada interseccional als problemes de gènere i desigualtat”, va apuntar Elizabeth Bello, periodista de Premsa Latina.
La capacitació sistemàtica va ser reconeguda com una via imprescindible per adquirir eines que, des de la comunicació, ajudin a desafiar prejudicis, estereotips de gènere i una cultura patriarcal arrelada.
“Semblaria que una està preparada per abordar adequadament aquestes problemàtiques, o per incorporar enfocaments de gènere com una cosa transversal en l’exercici del periodisme, però després de participar d’experiències com aquest curs t’adones que no és així”, va reflexionar Bello.
Segons Dovale, es requereix més formació i aquesta “ha de partir de la sensibilització i accés al coneixement, no només per part de periodistes, sinó de tot el mitjà: edició, direcció, disseny…”
“D’altra banda, resulta molt útil la construcció d’aliances amb especialistes, institucions, organitzacions, militàncies i activismes, ja que en col·lectiu s’aprèn millor”, va afegir la també professora de la Facultat de Comunicació de la Universitat de l’Havana.
Necessitem més debats col·lectius on, alhora d’aprendre, podríem imaginar col·lectius, redaccions, narratives periodístiques i mitjans de comunicació des d’una perspectiva feminista i emancipadora, va precisar Dovale.
Peus de Foto
1. La necessitat d’incorporar als mitjans de premsa seccions o columnes especialitzades per debatre sobre el feminisme, els orígens de moltes desigualtats i eines per eliminar-les, van estar entre els reptes identificats durant les dinàmiques grupals del postgrau. Foto: Cortesia d’estudiants del curs
2. La capacitació permanent es posiciona com una urgència per adquirir eines des de la comunicació que ajudin a desafiar prejudicis, estereotips de gènere i una cultura patriarcal arrelada. Fotos: SEMlac Cuba
3. La comunicació social i el periodisme necessiten explicar la realitat buscant sempre mostrar les desigualtats i les múltiples formes en què aquesta impacta totes les persones. Foto: Cortesia d’estudiants del curs
4. A judici de Dailene Dovale (al fons a la foto), es requereix més formació i aquesta “ha de partir de la sensibilització i accés al coneixement, no només per part dels periodistes, sinó de tot el medi: editors, directors , dissenyadors…” Foto: Cortesia d’estudiants del curs
