Les impulsores d’aquest projecte que data de 2003, plantegen materialitzar-lo a Son Busquets. Es tractaria d’un espai on cada usuària tindria un apartament propi, i zones compartides amb les altres, d’hort i zones comunes.
Foo:manu mielniezuk *
Malén Cirerol, Leonor Taboada, Ángeles Martínez, Eve de Castro i Rosa Masdeu són algunes de les quals segueixen endavant malgrat sumar gairebé dues dècades “d’alts i baixos”. Amb tot, continuen fermes en la seva idea mare: “Com volem viure fins a la mort? Vives i contentes!”
La longevitat és mes cosa de dones en un percentatge elevat. A Palma, les xifres són clares i donen fe d’aquesta diferència: més de 12.000 dones majors de 65 anys viuen soles. De la franja de 75 anys cap amunt, un 76% són dones. De les 17.187 persones que viuen soles a Palma, 12.196 són dones. Les xifres corresponen a 2017 i han estat facilitades per Cort quan va iniciar l’elaboració del Pla d’Igualtat.
“En el futur que ens espera hi ha en qüestió el sentit de la nostra vida; no sabem qui som si ignorem el que serem: reconeguem-nos en aquest vell, en aquesta vella”, va escriure Simone de Beauvoir en el seu assaig La vellesa.
Ángeles Martínez apunta la dada: “Igual que vam ser pioneres en el feminisme, ho vam ser amb aquesta idea de ecoaldea per a dones majors! Avui es parla d’habitatge col·laboratiu però en aquells anys, a Espanya, a penes s’escoltava”, afegeix.
Malén Cirerol apunta: “Des del principi vam veure que era un projecte utòpic i complicat perquè apostem per un envelliment actiu basat en la sostenibilitat social, econòmica i mediambiental en el qual s’impliquin les institucions”.
A Europa existeix un exemple, les babayagas, un grup de dones feministes que després de 15 anys de lluita van aconseguir que l’ajuntament de París els cedís habitatges de 40 metres quadrats pels quals paguen 320 euros al mes.
Ara l’esperança està posada a Son Busquets. Elles van presentar el seu projecte pilot narrat com un conte al certamen convocat pels Joves Arquitectes de Mallorca.
“L’espai és perfecte però cal esperar l’aprovació del PERI. Ens han donat suport tots, i també aquest Ajuntament, però no sabem si la ‘sembra’ d’aquesta llavor la podrem recollir, perquè el temps passa…Podríem començar per fases!”, diuen. No es rendeixen. “Som feministes, activistes des de fa 40 anys”, recorden.
Ciutat Elles planteja un model diferent d’envellir, actiu, entre dones, ecologista i sota el paraigua del públic. “Pensem que hauria d’integrar-se en el ministeri d’Assumptes Socials. Si el Govern ha estat valent en Medi Ambient, hauria de ser-ho també en aquest tema”.
No hi ha l’estudi econòmic encara que sí que aposten perquè les inquilines d’aquesta ecoaldea pública pagarien un lloguer social entorn dels 500 euros al mes.
Les dones tindrien un estudi de 40 metres quadrats, amb bany i una cuina petita. La cuina gran estaria en una zona comuna, igual que la sala polivalent. Fonamental, l’hort.
Són feministes i es volen vives,en companyia de més dones en la seva mateixa situació. Són dones activistes que han donat un gran espai de la seva vida a l’activisme, i han posat el seu granet de sorra per a canviar el món i fer-lo millor. Ara ha de venir un final positiu i merescut en aquest gran i just repte.
*Info Diari de Palma
