Fabiola LLanos i Cathy Claret en l’estrena del documental
L’art que és connexió vital transforma el món
Quan l’art neix des de la perifèria, quan emana de les venes i l’ànima, quan transcendeix cultures, fronteres i identitats des del saber i coneixement situats, sense desdibuixar-se, sense adequar-se als motlles i arquetips que imposa el sistema comercial que pretén transformar la creativitat en un producte de venda sense valorar la saviesa vital i el poder transformador que encabeix, llavors ve amb una força avassalladora a robar-nos l’ànima, perquè habita en la seva essència la vida mateixa.
I si en aquest camí es troben dos éssers humanes meravelloses, dues ànimes creatives, cadascúna des de les seves capacitats, els seus dons i sabers, i se sumen elles en un projecte comú, des de la sororitat, la sinergia i l’horitzontalitat, llavors l’art es torna connexió vital.
La directora i productora Fabiola Llanos (Foto: Tona Gusi)
Així, “La noia del vent”, pel•lícula-documental produïda i dirigida per Fabiola Llanos, presentada aquest 3 de desembre en la premier del Cinema Maldà, commou, sensibilitza, recrea amb la seva originalitat, t’atrapa de principi a fi i genera consciència sobre els desafiaments que assumeix una artista per vèncer al sistema neoliberal que pretén comprar, negociar i controlar-ho tot.
Fabiola Llanos narra, evidència i dibuixa de manera impecable, la creativitat, coherència, harmonia, vivència, saviesa i energia de Cathy Claret, “la gitana rossa”, una artista autèntica i independent, que recorre ciutats i camina incansable, malgrat els obstacles, per la ruta de la vida, connectant des de la seva veu, el seu art musical i la seva pròpia identitat amb les nostres emocions.
Cathy Claret ens convida a passar al seu espai vital, ens comparteix la seva persistència, la seva lluita, la seva ferma convicció perquè es reconeix, valori i visibilitzi l’art autèntic, parit des de la perifèria, des dels sentiments i no des de la racionalitat i l’opulència. Així, aquesta artista, amb la seva ànima gitana i la seva expansió espiritual es tornen ones de guitarres, veus, reflexions i somriures que captiven la nostra atenció i ens porten a una localització multicultural, on les fronteres no existeixen, on la humanitat es fa família, on els afectes i l’amistat són més que paraules, són pura existència.
“La noia del vent” és una producció on pots sentir que flueix l’amor des de la creativitat, amb cor i sentit. Cathy Claret i Fabiola Llanos van aportar no només la seva vena creativa, sinó els seus propis recursos humans i econòmics per emprendre aquest projecte que va durar gairebé un any. Fora de càmeres, durant el rodatge, ambdues van afermar la seva amistat i compromís, van connectar des dels afectes, des del diàleg i els anhels compartits, tal com ho van assenyalar ahir.
Pertinent és compartir algunes apreciacions de les persones que, des de diversos espais, han expressat l’impacte produït per “La noia del vent”: “Hem gaudit d’una nit diferent, hem conegut una gran artista i ens hem delectat amb aquest treball valuosíssim per la forma en què ho has realitzat”. “Hi ha uns personatges d’els qui t’enamores en deu segons”. “Em falten les paraules per descriure a Cathy Claret, la noia del vent, quin descobriment de dona”. “Una pel·lícula que exhibeix a Cathy Claret de protagonista, amb la seva bellesa, la seva sorprenent música, el seu entorn, el seu món màgic, els seus misteris, ja de per si mateix, mereix la pena”.
Sense cap dubte, tot encaixa a nivell narratiu i es posa de manifest que, després de la càmera vibra una humana que sap com posar la tècnica al servei de l’art, amb recursos increïbles i originals, que juga amb els plànols i l’enfocament, amb una difuminació que comunica enyorança i vitalitat, amb una fotografia genial, amb blancs i negres que emfatitzen i eviten distreure’t, on la imatge dansa amb la música.
És un viatge del gaudi, el delit i la ferma convicció per la música feta vida, de la voluntat, la persistència i l’energia sinèrgica del poblo gitano, la família i les amistats de diverses ciutats, barris i pobles, la Serra de Collserola, Gràcia, Londres, Nimes, Montpeller, Japó, on s’interseccionen sabers i emocions des de la diversitat i que Fabiola Llanos, ciutadana del món, nascuda a Xile i catalana de cor, sap capturar des de la seva capacitat audiovisual i la seva experiència de vida.
Tal com està narrada, “La noia del vent” és una pel•lícula documental que podria durar més hores i seguiria captant l’interès, perquè com a art de màgia oblides que hi ha una càmera entre la protagonista i tu, i asseguis a Cathy Claret en la seva pura essència, on inevitablement connecta amb els nostres sentits i on la interseccionalitat s’encén.
Debat en l’estrena del documental “La chica del viento”. (Fotos Tona Gusi)
