Per a aquesta lideresa de FEMUCARINAP-Perú, organització de dones camperoles, “cal lluitar contra tanta política neoliberal per la qual només ens veuen a la Pachamama i a nosaltres com a mercaderia. La Pachamama plora sang perquè s’está quedant estèril com tantes dones a les quals van esterilitzar forçosament, a les quals els hi van tallar la matriu.”
La Independent, convidada per ENTREPOBLES-Catalunya va poder compartir una tarda d’aquest estiu (durant una petita estada seva a Barcelona) amb aquesta lideresa que es descriu com a una feminista camperola popular.
Lourdes Huanca té una gran força comunicativa i demostra molta convicció en els seus plantejaments, tant pel que fa als objectius de FEMUCARINAP com a les aliances entre les dones camperoles i les feministes, que a vegades focalitza entre camp i ciutat. Aquest discurs fou l’eix central d’aquella trobada d’estiu a ENTREPOBLES i també de la seva participació mitjançant un vídeo a les Jornades Internacionals “Per una vida vivible en un món limitat”, celebrades a Barcelona el darrer cap de setmana d’ octubre de 2012.
Deixa clar que la defensa de la seva terra “està lligada a la defensa del territori, del seu cos, de la seva salut: “Per tenir bona relació amb la Pachamama i gaudir de bons productes”. I diu amb una naturalitat que corprèn “ara per exemple, no es fàcil la lluita per l’aigua ja que ens persegueixen, i ens maten”.
Les feministes aliades en la seva lluita a Perú han estat Flora Tristan i Maria Isabel Sedano. “La molt bona relació que hi tenim és perquè aquestes feministes han demostrat la seva preocupació i entesa per la sobirania alimentaria”, explica. L’any 2006 varen trucar diverses portes per poder organitzar-se i només les van ajudar les feministes, la resta no volien una organització de dones. Fa 6 anys ja d’aquest treball en comú i tenen la voluntat de continuar-lo malgrat les dificultats per unificar les agendes feminista i de dones camperoles.
Les dones de FEMUCARINAP estan d’acord amb el treball de les feministes per la llibertat sexual, avortament, etc. “tot i que les famílies del camp no ho admeten i es molt difícil posar-ho a les agendes”- però Huanca manifesta el convenciment que cal articular aquesta aliança- “relacionar l’estratègia del camp i de la ciutat no és fàcil però es possible. A Perú dir que ets feminista vol dir se lesbiana o hombrona. I si alces la veu ets prostituta”.
Per a elles es prioritari aprendre i ensenyar el feminisme en rang d’igualtat. Que hi participin dones i homes “ja que també tenim fills varons”, s’explica. I la realitat és que “les dones estan amarrades treballant la xacra i cuidant dels fills i dels homes i sempre series, sense poder disfrutar ja que així ho imposa la cultura camperola”. Però ara han aprés de les feministes “el dret del plaer, del somriure, del ball, i de l’orgasme”, ens comunica en un to festiu.
Cal doncs trencar tabús i junt amb les amigues aliades es preparen per arribar al poder, al Congres ja que encara “hi ha mares i pares de la pàtria que tenen tabus”.
Treballen amb ENTREPOBLES (amb qui tenen una vinculació molt forta), a través de tallers, la formació política. I formen lidereses.
Però, exercir el feminisme ha estat difícil en el seu entorn. Per estar en espais mixtes del Pacte d’Unitat els hi van posar dues condicions: trencar amb les feministes, i no tractar el tema de l’avortament. Actualment però, malgrat no acceptar-les han pogut participar en tots els espais macros sense renunciar al seu pensament. I ara volen transformar els estatuts i incorporar els drets de les dones. “Avui ens reconeixen i no només tenim ideari sinó que el posem en practica”, malgrat els hi continuen fent la trebanqueta no donant-els hi veu en els plenaris i hagin d’agafar-se la paraula pel seu compte.
Lourdes Huanca ens explica que al Perú el llenguatge del mascle es present a tots els nivells, al Congrés, entre els productors… i que “si bé és bonic apoderar-se i sentir-se amb força, tot seguit ve l’assetjament per part dels homes i… ens volen enamorar perquè canviem posicionaments. Ens ho fan en son de murgas. Però hem de respondre fins i tot a aquestes bravucades sexuals, i aleshores els parlem del clítoris i el que els hi farem”, afirma molt convençuda d’aquesta estratègia.
La ment ecofeminista està en procés de veure com defensem el medi ambient i la nostra cosmovisió. La defensa del nostre territori, del nostre cos i de la Pachamama:”Nosaltres tenim vida, la Pachamama també”.
Per FEMUCARINAP “cal lluitar contra tanta política neoliberal per la qual només ens veuen a la Pachamama i a nosaltres com a mercaderia. La Pachamama plora sang perquè s’esta quedant estèril com tantes dones que van esterilitzar forçosament, a les quals els hi van tallar la matriu. Hem de fer una unitat de dones del camp i de la ciutat, una aliança real per defensar la terra i els nostres drets, per deixar a les nostres filles i fills un mon vivible”.
I acaba amb tot la seva energia: “Les dones del camp no hem anat a la universitat. A FEMUCARINA som 126.000 dones camperoles i unes 20.000 som feministes. El doctorat el fem al carrer, la maestria a la presó”.
