Els agressors continuen sent els protagonistes de moltes notícies, segons l’ADPC
Els informatius cada cop informen millor sobre el tractament de les informacions sobre violència masclista i, per tant, cada cop els i les periodistes segueixen més les Recomanacions sobre el tractament de la violència masclista als mitjans de comunicació publicades el novembre del 2009 pel Consell Audiovisual de Catalunya (CAC). Aquesta conclusió és la que es desprèn de l’informe sobre El tractament de les informacions sobre violència en l’àmbit familiar i sobre violència masclista en els teleinformatius, que es va presentar aquest dimarts a la seu del CAC.
L’informe és el quart i s’han analitzat gairebé 450 hores d’informació de 795 telenotícies de cadenes com 8tv, 3/24, TV3, TVE Cat, BCNTv i Penedès TV, durant el trimestre octubre-desembre de 2010.
L’estudi reflecteix que la tensió sobre les notícies de violència masclista es manté estable en comparació amb anys anteriors. Això ho corrobora la dada que el 42,1% de les notícies que parlen sobre la violència masclista apareixen en el bloc de titulars. El treball també assenyala que les notícies sobre les conductes agressives que es produeixen en un entorn familiar, conegut amb el terme violència en l’àmbit familiar, continuen centrant-se en les agressions (96,9%). Tanmateix, pel que fa la cobertura de les notícies de violència masclista (terme que contempla l’agressió psicològica, física, les amenaces, les intimidacions, les coaccions*) manté la tendència en augment de dedicar part del temps de la notícia a informacions referents a programes socials i de sensibilització, a actuacions polítiques, a debats o a crònica judicial i tan sols el 39,5% de les notícies només expliquen les agressions. La lectura que se’n extreu d’aquest canvi és que hi ha més preocupació social i política al voltant del problema de la violència masclista que en els observatoris que es van fer en el 2002, 2004 i 2007 Sobretot, d’ençà del segon informe que es va publicar justament en l’any què es va aplicar la Llei contra la violència de gènere.
Quant al temps de paraula, com a novetat respecte anys anteriors, l’agrupació de persones expertes assoleix la primera posició per temps de paraula (14,3%). Però en canvi, es continua donant veu a tercers (13,5%), com per exemple veïns, que significa un pas enrere ja que en moltes ocasiones es dóna veu a actors que aporten informació accessòria sobre l’agressió com trets de la personalitat de l’agressor, antecedents de baralles en la parella amb declaracions com “Es van escoltar sorolls”. I en tercer lloc, amb un 10,8% recau en el Govern espanyol i el de la Generalitat. Mentre que més de la meitat de les intervencions dels membres de l’Executiu català es basen en la necessitat d’actuar preventivament. A tall de conclusió, el fet que augmentin les declaracions d’experts i expertes i que els actors polítics parlin d’emprendre mesures de prevensió facilita, segons Comas d’Argemir, “que es tracti la violència masclista com un fet estructural i no tan sols com un fet anecdòtic o conjuntural”.
El canvi positiu que s’ha donat els darrers anys és que ja no s’aprecia cap adjectivació justificadores a la manera de “La va matar perquè sortia molt de nit”, com es podien llegir fa anys, segons va recordar la consellera del CAC Montserrat Comas d’Argemir. També s’oberva una millora en l’ús d’una terminologia adequada i una disminució també de la banalització i la frivolització. També s’aprecia una tendència a l’alça pel que fa a no tan sols quedar-se amb els fets i intentar contextualitzar la notícia.
Malgrat el missatge optimista i positiu que s’extreu de l’estudi, el got també es pot veure mig buit. Encara continuen havent xacres com que encara estan presents les relacions implícites causa-efecte, vinculades a l’origen o a les circumstàncies personals de les persones implicades. De la mateixa manera es continuen veient imatges d’espectacularització com cossos dins de taüts, senyores que quan passen per davant d’un cadàver es tapen el nas. Amb uns percentatges que oscil·len des del 40,3% de TV3 fins el 5% a BCNTv. I encara les informacions contenen dades personals com per exemple imatges que et permeten identificar el lloc dels fets i, per tant, vulneren la privadesa de les persones. En canvi, s’ha produït una disminució de la presència de lèxic morbós.
Les dones continuen tenint protagonisme en les notícies a l’hora de parlar d’agressions però en canvi, hi ha poca representació de la dona en altres notícies d’altre temàtiques “o si més no no es correspon a la seva participació a la vida real”, segons va destacar Comas d’Argemir. Pel que fa a la victimització, “ha millorat si ho comparem a com es feia fa 15 anys”. La consellera del CAC va voler matisar que l’estudi no ha contemplat la televisió escombraries “ja que sinó els resultats serien més decebedors”.
L’efecte imitació, a debat
Durant la presentació va sorgir el debat respecte si els mitjans de comunicació podrien crear un efecte imitació arran que el Govern espanyol es va plantejar la possibilitat de demanar als mitjans de comunicació que no informin sobre agressions de violència de gènere. L’advocada Maria José Varela va recordar el poder de transformació que tenen els mitjans de comunicació i va posar com a tall d’exemple el programa “Queremos saber” que conduïa la Mercedes Milà i com gràcies a les reclamacions que es van fer durant la tertúlia es va aconseguir que el Govern espanyol demanés la incorporació de les peticions de l’opinió pública al Codi Penal. Ras i curt. Abans que el programa obrís la caixa de Pandora, s’entenia la violació tan sols si hi ha havia hagut penetració vaginal mentre que gràcies al rebombori que es va produir es va aconseguir que s’incloguessin dues esmenes i avui dia la penetració anal i la penetració amb objectes la llei també les contempla com a violacions.
“Em fa més por el fet de tornar al silenci que la reacció d’imitació”, va comentar la magistrada i expresidenta de l’Observatori de Violència de Gènere Montserrat Comas, ja que malgrat que no s’informi sobre casos de violència masclista “les agressions continuen existint”. Comas va considerar que troba a faltar debats entorn la problemàtica i que cal incrementar la tensió informativa: “La finalitat és que no hi hagi cap crim però fins que el fet que un assassinat de violència masclista no obri portades, no es pot baixar la guàrdia”. Comas va recordar que altres morts, com per exemple els assassinats de la banda armada ETA, sí que obren portades. I per això, va considerar que calia dedicar-hi més extensió a aquest tipus de notícia per marcar la anormalitat. La defensora del lector del diari El País Milagros Pérez Oliva va puntualitzar que s’havia de tenir en compte que una mateixa notícia dues dones en poden fer diferents lectures com que els hi serveixi per identificar un maltractament o bé, per exemple, veure que lla protagonista de la que es parla a la notícia no se n’ha ensortit i atemorir-se. Així com també pot produir reaccions totalment oposades als maltractadors: per donar un pas endavant en els maltractes o bé per identificar-se com a agressor. No obstant aquest dilema que va deixar sobre la taula, Pérez Oliva va voler destacar els notables canvis s’han produït a través de l’autorregulació dels i de les periodistes.
Com els diaris tracten la violència masclista?
L’Associació de Dones Periodistes de Catalunya també va presentar el seu estudi sobre el tractament de la violència masclista en els mitjans escrits que presenta anualment. La periodista i professora de la UAB Marta Corcoy va destacar que la informació sobre la violència masclista ha augmentat però que particularment va incrementar durant el 2009 causa del cas de la Marta del Castillo. La periodista va remarcar que l’extensió de la majoria de les notícies sobre violència masclista són breus. En canvi en el 2010, l’extensió va augmentrt i la mitjana ha passat a ser d’una columna. Tot i que gairebé sempre el seu contingut és tan sols informatiu i no es dedica espai al debat. També es va referir als balanços que els diaris els acostumen a concentrar a principis i a finals d’any i que, segons el seu parer, caldria fer-ne més. Respecte les fonts, la periodista Mavi Carrasco va comentar que se solen utilitzar bé malgrat que no se citen. I per últim, la professora va destacar que els agressors continuen sent els protagonistes en moltes notícies. Segons Corcoy, encara fa falta sensibilització per evitar titulars com: “Un home mata la seva dona i passeja el cap en una bossa de plàstic”.
*D’acord amb l’article 3 de la Llei 5/2008, l’informe entén per violència masclista la que “s’exerceix contra les dones com a manifestació de la discriminació i de la situació de desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de poder dels homes sobre les dones i que, produïda per mitjans físics, econòmics o psicològics, incloses les amenaces, les intimidacions i les coaccions, tingui com a resultat un dany o un patiment físic, sexual o psicològic, tant si es produeix en l’àmbit públic com en el privat”.
