La Independent , la primera agencia de noticies amb visió de gènere a Catalunya, continuarà aquesta segona temporada amb el compromís de donar veu a les dones de la Mediterrània.
Les revoltes àrabs són sens dubte un dels temes més importants que marquen aquesta crisi global del sistema i cada país la viu a la seva manera. Per això en aquest enviament després de l’11-S, us presentem a la blocaire tunisiana, Lina Ben Mhenni que ens ha parlat en exclussiva per a La Independent. És una dona que lluita contra tot tipus de discriminacions, i que ha participat, com tanta gent de Tunísia, en l’enderrocament del règim de l’expresident Ben Alí.
La Lina Ben Mhenni després de més de vuit mesos de la caiguda de Ben Alí encara no gosa sortir al carrer. Encara se sent perseguida. Aquest any, en el qual el Ramadà ha caigut en el mes d’agost, Ben Mhenni i les seves amistats han fumat i begut alcohol durant el dejuni en les trobades a casa seva.
L’any 2008 va nèixer a Tunísia un moviment social de refús a la miseria, a l’atur i a la corrupció. Tunisians i tunisianes que feia molts temps que lluitaven per la democràcia com el periodista, Omar Mestiri, i la escriptora i periodista, Sihem Bensedrine, des de Barcelona, o Lina Ben Mhenni, des de Tunísia, n’eren protagonistes. Com tanta altra gent, van patir una dura repressió, com molts anys abans molta ciutadania d’aquest país havia estat empresonada o assassinada per la policía política de Ben Alí.
“Quan encara Ben Alí gaudia d’impunitat- ha dit Ben Mhenni a La Independent- va ser quan vaig decidir iniciar una campanya contra la dictadura al meu bloc i a Facebook. Les autoritats van tancar el meu bloc i el meu compte de Facebook. En veure les dificultats de trobar una feina aquí vaig marxar als Estats Units per seguir estudiant”.
Quan va tornar a Tunísia un any després va començar a donar clase d’anglès a la Universitat. Va esquivar als espíes de Ben Alí que anaven a escoltar-la i va decidir continuar la seva activitat a les xarxes socials. “Per a mi, continua, la paraula Llibertat era esencial, era el meu somni. Per això vaig decidir escampar idees i compartir experiències”. Més de 6000 persones estaven seguint el seu bloc durant els dies centrals de la revolució i ara també.
Lina Ben Mhenni ha decidit lluitar per allò que es central al cor dels països àrabs: la separació de la religió i de l’estat. Ha dit a La Independent que “la identificació religió-estat és la veritable amenaça a la llibertat”.
Les dones son molt presents en les xarxes socials. Quin ha estat el paper dels blocs, el Facebook i el Twitter en aquestes revoltes?
Començaré a parlar de Tunisia. Contrariament al que està passant a Egipte o a Siria puc dir que l’activitat a Internet ha precedit les manifestacions organitzades per l’oposició tunisiana. Aquí les protestes han començat sobre et terreny i Internet ha acompanyat el desenvolupament dels esdeveniments. Això s’ha fet en dos temps: al començament Internet s’ha fet servir per difondre la informació quan el govern ha imposat un blackout mediàtic intentant amagar allò que passava i donant versions absolutament enganyoses. Després Internet ha jugat un paper clau en la mobilització. Algunes manifestacions han estat organitzades i anunciades via Facebook, Twitter i els blocs. A Egipte i a Siria els ciberactivistes inspirats per la revolució tunisiana han fet crides a la manifestació contra els dictadors a través d’Internet i després han començat el treball sobre el terreny.
Vostès són veïns de Libia, un país que encara no ha pogut capturar al dictador que els ha tret les llibertat durant més de quaranta anys. Poden ajudar d’alguna manera a les dones de Libia?
Les informacions que ens arriben del país veí són molt limitades per això no sé molt ve què dir-li. Sabem que moltes dones han estat violades i maltractades pel règim de Gaddafi, com va ser el cas d’Imen Abid que es va presentar davant els mitjans de comunicació estrangers per denunciar que els homes de Gaddafi l’havien violat. Estem pensant a trobar algun mitjà eficaç per ajudar-les a sortir-se’n. Estic en contacte amb moltes dones de Libia que s’han refugiat a Tunisia. Són ben educades i cultivades. Cal ajudar-les a continuar el seu camí per aconseguir els mateixos drets que els dels homes. Però serà difícil.
Quin ha estat el paper de les dones a Tunisia i a Egipte aquests mesos de després de la caiguda de sengles règims dictatorials?
Les dones estan tenint un protagonisme sensacional i treballen per recuperar un lloc d’igualtat a la societat. Durant la revolució en aquests països el seu paper ha estat igual que el dels homes. Han estat en primera fila tant sobre el terrenys com a Internet. Les dones s’han manifestat i han participat en els enfrontaments contra aquestes dictadures. En els enfrontaments contra les forces de l’ordre de Ben Alí han estat molt actives.
Tu ets periodista i fas un programa a ràdio Kalima, una ràdio que lluita per la democràcia a Tunísia des de fa molts anys. El país és lliure i és respecta la llibertat d’expressió?
Ràdio Kalima ha jugat un paper molt important des de fa molts anys en tot el procés contra la dictadura. És una ràdio militant que continua el seu camí malgrat totes les pressions sobre el seu equip que ha exercit el règim de Ben Alí. Les ànimes d’aquest mitjà són la periodista i escriptora Sihem Bensedrime– escriptora refugiada a Catalunya pel PEN català l’any passat- i el periodista Omar Mestiri. És una ràdio que ha donat informacions exactes quan les ràdios de Tunisia ajudaven el règim de Ben Alí a amagar la veritat i a tramsmetre la propaganda del ràgim. Quan jo veig que ràdio Kalima encara no ha obtingut la seva freqüència hetziana i que un Tribunal ha emès un veredicte ordenant la censura de pàgines web pornogràfiques jo em dic que encara no s’ha après a respectar la llibertat d’expressió.
