Liliana Blum és una de les veus més interessants del panorama literari mexicà i «una narradora cruelment excepcional» (Eduardo Antonio Parra).
Cara de liebre (2022), editada per l’Editorial Seix Barral, és una comèdia negra feminista sobre la venjança d’una dona cansada de ser jutjada pel seu cos.
Amb profunda sordidesa i humor negre, la novel·la és un relat honest del que ens cosifica; de la presó que suposa el cos i els mecanismes que inútilment busquem per cobrir el que als ulls dels altres ens torna monstruoses, ja que «sempre queda alguna cosa, un vestigi, una marca que traeix, que sol ser de vegades més vergonyosa fins i tot que el defecte en si, real o aparent»…
Combinant magistralment l’humor negre d’Almodóvar a ‘Átame’ i la violència quotidiana de ‘Misery’, de Stephen King, Liliana Blum, ens ofereix a ‘Cara de Liebre’ el relat d’una venjança: la d’una dona que, farta de ser jutjada pels altres, es rebel·la contra la cosificació.
Liliana Blum és una de les veus més interessants del panorama literari mexicà i «una narradora cruelment excepcional» (Eduardo Antonio Parra).
Aborda en aquesta novel·la els problemes de l’assetjament, les relacions destructives i, en particular, la deshumanització implícita en la manera com observem l’altre i el reduïm als defectes.
La novel·la
És mitjanit, a l’interior del bar La Cebolla de Cristal, una dona està de cacera. Un grup toca a l’escenari. L’atmosfera fosca és l’adequada per ocultar la cicatriu a la cara, la dolorosa marca de les cirurgies a què va ser sotmesa de nena a causa del seu llavi leporí, que des de nena l’ha fet veure’s a si mateixa com un monstre, mereixedora del cruel sobrenom de ‘Cara de Liebre’.
El seu aire desinhibit i el cos exuberant aconsegueixen cridar l’atenció del cantant. És l’escollit. Després d’una breu xerrada, ella el convida a casa seva. És curiós, pensa, que el narcisisme de l’home li faci creure que la iniciativa és seva, quan no sap què espera.
La narració s’enfoca a tres individus: Irlanda és una dona la vida de la qual està marcada per una cicatriu a la cara i que creix sent l’objecte de les burles i la violència del món que l’envolta.
Tamara, per la seva banda, és una jove pintora que, incapaç d’aconseguir l’èxit al món artístic, treballa com a depiladora en un spa.
Les seves vides es connecten mitjançant un home, Nick, l’obès cantant d’una banda de rock mediocre, un individu narcís i egoista. Tot i ser una persona que s’allunya dels estereotips de la bellesa, els seus ulls blaus esdevenen l’origen del desig de les dues protagonistes.
En principi sembla un triangle amorós, però des del primer capítol es pot endevinar que la història prendrà un gir poc convencional i, amb una mica d’intuïció, el lector podria començar a entreveure el caràcter fosc i sòrdid de la narració.
Liliana Blum
Liliana Blum (Durango, Mèxic, 1974), és narradora, docent i investigadora literària. A més, és una de les primeres escriptores mexicanes de la seva generació l’obra de la qual ha estat traduïda a l’anglès
Va estudiar Literatura Comparada a la Universitat de Kansas i té un mestratge en Educació, amb especialitat en Humanitats, per l’Institut Tecnològic d’Estudis Superiors de Monterrey (ITESM).
El seu treball té influències, entre d’altres, de Rosario Castellanos, Margaret Atwood i Bret Easton Ellis.
Els seus relats traduïts a l’anglès han aparegut a diverses revistes literàries, com ‘Eclètica’, ‘Mislexia’, ‘StorySouth’ i ‘The Dirty Goat’.
Ha col·laborat en nombroses publicacions com ‘El Aleph’ i ‘Riot Angel’, a més en revistes digitals entre les quals es troben ‘Blackbird’, ‘Fictícia’ o ‘El Collar de la Paloma’.
Premis
El 2005, el seu conte ‘Kisses in the forehead’ va guanyar el Million Writers Award of StorySouth i, el mateix any va obtenir el primer lloc al Segon Certamen Regional de Minicontes CRIPIL.
També va ser el 2005 que li van atorgar el Premi Nacional de Conte Mèrida Beatriz Espejo. El 2006 va guanyar el III Concurs Regional de Literatura Juan B.Tijerina.
Igualment posseeix el Premi Escribiendo sobre el Conflicto i el Premi Literal de Conte 2013 (Literal Publishing).
Les seves obres
És autora de les novel·les Pandora (Tusquets Editors, 2015), El monstruo pentapode (Tusquets Editors, 2017) i Residuos de espanto (Fictícia Editors, 2013).
Ha escrit els llibres de relats: ‘La maledicción de Eva’ (Edicions de Barlovento, 2003), ‘En qué se fué la mañana’ (Instituto Tamaulipeco para la Cultura i las Artes, 2007), ‘Vidas de catálogo’ (Fons Editorial Terra Adentro, 2007) i ‘El libro perdido de Heinrich Bóll’ (Editorial Jus, 2008).
També ‘Yo sé cuando expira la leche’ (IMC Durango, 2011), ‘No me pases de largo’ (Literal Publications, 2013), ‘Tristeza de los cítricos’ (Páginas de Escuma, 2019) i la recopilació de contes titulada ‘ Todas hemos perdido alguna cosa’ (Tusquets Editores, 2020), que inclou els contes ‘No me pases de largo’, ‘El libro perdido de Heinrich Böll’ i la novel·la breu ‘Residuos de espanto’.
Els seus escrits són part de les antologies ‘El crimen como una de les bellas artes’ (2002), ‘Atrapadas a la madre’ (2006), ‘El espejo de Beatriz’ (2009), ‘Escucháme con los ojos: de Sor Juana al segle XXI’ (2010) i ‘Three Messages and Warning: Contemporary Mexican Short Stories of the Fantastic’ (2012).
‘The Curse of Eve and Other Stories’, és el primer llibre de Liliana Bloom que apareix en anglès i comprèn 24 contes en què, en la majoria, la protagonista és una dona. El 2019, va ser jurat al Premi Bellas Artes de Cuento San Luis Potosí Amparo Dávila.
Fonts: Editorial Seix Barral. Wikipedia
Imatges: Portada llibre i fotografia de Liliana Blum, Editorial Seix Barral
Portades llibres
