Wednesday 27 November 2024

Wednesday 27 November 2024

Share

Les xiquetes ja no volen ser princeses?

OPINIÓ 

Això deia la cançò de Sabina. Tanmateix, deu fer cosa d’un mes, amb motiu del Nadal, em vaig assabentar per les xarxes socials de l’existència de centres on s’ensenyava les xiquetes a ser princeses. El centre en qüestió, que segons la seua publicitat es tracta d’un “SPA educacional” es diu Princelandia i, segons el seu bloc, es tracta d’un franquícia que té ja 21 centres a l’Estat –3 al País Valencià– i que  va dirigit a xiquetes entre 4 i 12 anys. La publicitat d’aquests centres  és horrorosa: ensenyen les xiquetes a pintar-se les ungles, les maquillen, les vesteixen i empolainen, i les ensenyen a desfilar per acabar amb un berenar de totes les princeses en rosa. Tot –i segons els serveis prestats– des de 15 €. Un preu assequible per a les famílies que volen fer aquest regal a les seues xiquetes.

Pretenen fer creure que la seua labor és educacional perquè el seu personal ha de ser “llicenciat en educació infantil, especial o tècnic d’educació infantil” i s’ensenya les xiquetes a dur les ungles netes, llavar-se les dents o raspallar-se els cabells. Que no tot és pintar-se les ungles, posar-se les plomes i desfilar, vaja. Primer cal ser netes i polides.

Sexista? Segons el seu personal, no. Al·leguen que no és sexisme que siguen les xiquetes les que  volen ser princeses, als xiquets no els agrada pintar-se les ungles ni vestir-se de rosa. No és estrany, si seguim fomentant aquests estereotips sexistes i totalment discriminatoris de les dones, a qui ja des de ben menudes se’ls ensenya a estar guapes i ser models. Cal no perdre de vista que ja des dels 4 anys (alguna xiqueta fins i tot és més menuda) se’ls poden inculcar aquests coneixements.

Tot rosa, tot glamour, sexisme en estat pur venut a un públic, el de les nostres filles, nétes, nebodes, que estan encantades amb tot allò ques està relacionat amb un món de color de rosa on puguen posar-se corones, plomes i lluentons. No m’agraden les princeses, ni el rosa ni el glamour, però no m’agraden perquè són un tema de xiquetes, mai de xiquets. Crec que cal lluitar contra aquests estereotips sexistes dia a dia. Mai no he regalat disfresses de princeses, sets de maquillatge o altres coses per l’estil a cap de les xiquetes de la meua família. Per això quan vaig veure amb els meus propis ulls el vídeo promocional de Princelandia se’m va regirar l’estómac. Que aquest tipus d’empreses proliferen a l’Estat espanyol és molt fort, més en la situació actual de reculades en matèria d’igualtat, el més recent amb la desaparició de l’assignatura d’Educació per a la ciutadania, eina per a treballar en favor de la igualtat i eradicar estereotips sexistes.

Fa un parell de dies he pogut veure la publicitat d’aquests centres en una televisió pública, la valenciana. Una vergonya més que em va deixar sense paraules, encara que no sense capacitat de reacció. Som moltes les persones i organitzacions que immediatament hem posat denúncia davant l’observatori de publicitat sexista, tant de l’Estat com de l’autonomia. Difícil aconseguir el tancament d’aquests 21 centres que venen “educació”, ofereixen llocs de treball i han trobat una forma de guanyar diners a força de perpetuar rols sexistes. Però les denúncies continuen. Ja veurem; de moment, les meues xiquetes no volen ser princeses.

 

 

Share

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

Picture of Tona Gusi

Tona Gusi

Fundadora i Co-coordinadora de La Independent. També és psicòloga menció en Psicologia d'Intervenció Clínica i menció en Psicologia del Treball i les Organitzacions.
Search

There is no Event

Newsletter

Subscribe to our weekly newsletter with the latest published news.

You may also be interested

Tere Molla 1 bis

Micro masclismes

OPINIÓ Segons la definició que li va donar Luis Bonino a principis dels anys...

Què fem amb els superlatius?

La idea de parlar dels superlatius se’m va ocórrer quan vaig veure al diari el...

30 Anys. Trobada Feminista Llatinoamericana i del Carib 1987

M’emociono com la “chavita” que era el 1987, quan juntament amb les meves tres...