Redacció SemMexic – UNICEF/Ahmed Mohamdeen Elfatih
Famílies desplaçades per la violència a l’estat de Sennar, al sud-est del Sudan, es refugien a Kassala, un altre estat sudanès. Els desarrelaments són «insosteniblement alts», alerta l’organisme de l’ONU per als refugiats en un nou informe enmig de l’impacte immediat de les retallades d’ajuda per part dels donants. «Vivim un moment de volatilitat intensa en les relacions internacionals, en què la guerra moderna crea un paisatge fràgil i esquinçador marcat per un agut patiment humà», diu el titular de l’agència.
A finals del 2024, 123,2 milions de persones havien hagut de desplaçar-se, una xifra rècord impulsada en gran mesura pels conflictes prolongats al Sudan, Myanmar i Ucraïna. 73,5 milions de persones estan desarrelades als seus propis països, i 42,7 milions s’han refugiat més enllà de les seves fronteres.
Amb 13,5 milions de persones desplaçades per més de tretze anys de brutal conflicte civil, Síria solia representar la crisi més gran de desplaçats del món. Però ja no és així. El desembre de l’any passat, l’enderrocament del règim de Bashar a l’Assad per les forces de l’oposició va revifar l’esperança que la majoria dels sirians poguessin tornar aviat a casa seva. Fins al maig, 500.000 refugiats i 1,2 milions de persones desplaçades internes havien tornat a les zones d’origen.
Però aquesta no és l’única raó per la qual Síria ha deixat de ser la crisi més gran de desplaçats del món.
El Sudan bat un ombrívol rècord
Més de dos anys de guerra civil han fet que el Sudan superi Síria amb 14,3 milions de persones desarrelades des d’abril del 2022, de les quals 11,6 milions són desplaçats interns, fet que suposa un terç de tota la població sudanesa i representa la crisi de desplaçament intern més gran mai registrada.
L’últim informe de l’Agència de l’ONU per als Refugiats (ACNUR), Global Trends, publicat aquest dijous passat, posa en relleu la magnitud del problema, assenyalant uns desplaçaments “insosteniblement alts”, però també conté “raigs d’esperança”, malgrat l’impacte immediat de les retallades d’ajuda dels països més potents del món
“Vivim en un moment de volatilitat intensa en les relacions internacionals, en què la guerra moderna crea un paisatge fràgil i esquinçador marcat per un agut patiment humà”, va declarar l’Alt Comissionat de l’ONU per als Refugiats, Filippo Grandi.
42,7 milions de refugiats viuen més enllà de les fronteres
A finals del 2024, 123,2 milions de persones estaven desplaçades al món, cosa que representa una xifra rècord d’una dècada, impulsada en gran mesura pels conflictes prolongats al Sudan, Myanmar i Ucraïna.
Uns 73,5 milions de persones a tot el món han fugit dins dels seus propis països, i dels 42,7 milions de refugiats que viuen més enllà de les seves fronteres, el 73% estan acollits a països d’ingressos baixos i mitjans, i el 67% a països veïns.
A la recerca d’un lloc on viure en pau
Sadeqa i el seu fill són refugiats que s’han enfrontat a desplaçaments repetits. Van fugir de Myanmar després que el marit de Sadeqa fos assassinat el 2024. A Bangla Desh, van viure en un camp de refugiats per a musulmans rohingya, però el camp estava abarrotat, cosa que els va portar a fugir de nou en vaixell.
Sadeqa es va embarcar sense saber on anava. Finalment, l’embarcació va ser rescatada després de setmanes al mar, i ara ella i el seu fill viuen a Indonèsia. “Busquem un lloc on puguem viure en pau”, va dir.
Tot i les innombrables històries com aquesta, l’Alt Comissionat Grandi considera que hi ha “raigs d’esperança” a l’informe. Aquest any, 188.800 refugiats van ser reassentats permanentment a països d’acollida, la xifra més alta en 40 anys.
A més, 9,8 milions de persones van tornar a casa el 2024, inclosos 1,6 milions de refugiats i 8,2 milions de desplaçats interns, la majoria a l’Afganistan i Síria.
Solucions duradores
Tot i que els 8,2 milions de desplaçats interns que tornen a casa representen la segona xifra més alta registrada en un sol any, l’informe assenyala que els retornats continuen tenint dificultats. Per exemple, molts dels refugiats afganesos i haitians que van tornar a casa seva l’any passat van ser deportats dels països d’acollida.
L’informe subratlla que els retorns han de ser voluntaris i que cal mantenir la dignitat i la seguretat dels retornats un cop arriben a la zona d’origen. Per això és necessari consolidar la pau a llarg termini i avançar cap a un desenvolupament sostenible més ampli. “La recerca de la pau ha d’estar al centre de tots els esforços per trobar solucions duradores per als refugiats i altres persones obligades a fugir de casa seva”, va afirmar Grandi.
Retallades “brutals” de finançament
A la darrera dècada, el nombre de persones desplaçades per la força a tot el món s’ha duplicat, però els nivells de finançament d’ACNUR es mantenen pràcticament invariables.
L’informe explica que aquesta manca d’augment dels recursos financers posa en perill comunitats desplaçades, ja vulnerables, i desestabilitza encara més la pau regional.
“La situació és insostenible, i deixa encara més vulnerables els refugiats i altres persones que fugen del perill”, va apuntar ACNUR.
