Les patrones © Manu Ureste
“Les Patrones” són protagonistes d’una pel·lícula que toca el cor. Narra la història de dones valentes que dia a dia deixen tot el seu afecte cuinant arròs diàriament, per lliurar-los de manera solidària als centenars de migrants que viatgen cap als Estats Units.
“Emporta’t els meus Amors” és el nom de la pel·lícula que González Villaseñor va presentar al Festival Internacional de Cinema de LosCabos el 2014, secció Mèxic i va guanyar. Des de llavors ha recorregut més de 60 Festivals nacionals i internacionals. Ha estat tal l’impacte que ha provocat la historia d’aquestes dones que s’ha originat rutes per visitar-les.
Són ja més de vint anys que “Les Patrones” -conegudes així perquè viuen al paratge de la Patrona, en un pobre municipi d’Amatlán dels Reis-, cuinen diàriament, malgrat que la seva tasca s’ha transformat en el temps adaptant-se a les noves onades migratòries que van a peu. L’arròs és lliurat, també, en menjadors i albergs.
La imatge que es coneix és la de les dones amb un braç aixecat esperant que els migrants a bord del Ferrocarril la Bèstia, immens monstre de càrrega que recorre Mèxic, que agafin de les seves mans les bosses amb l’arròs i les ampolles d’aigua.
“Les Patrones”, aquest grup de valentes dones de Veracruz, des de 1995 han ajudat a aquests malmesos migrants en trànsit.
Isabel Custodio, autora de la notìcia
Ara, el seu treball ha estat reconegut per diversos organismes de drets humans al món. S’han fet exposicions fotogràfiques, han donat conferències en diversos països explicant la seva tasca. Però qui són aquestes dones?, quins són els seus somnis i les seves pors? El documental retrata en 90 minuts la versió més íntima de les persones que han donat un exemple a Mèxic i al món. Mostra a unes dones que, tot i no viure en les millors condicions, busquen dia a dia lliurar una mica d’amor als migrants que viatgen per assolir el somni americà.
Les coneixem amb les seves famílies, el seu dia a dia, la seva confessió d’haver estat víctimes del masclisme i la seva intenció de també voler pujar al tren per arribar a una vida millor. Tant a Europa i U.S.A. el documental ha deixat un gust agredolç. Mentre al país nord-americà alguns migrants ja establerts han reconegut a les seves salvadores, als països europeus va arribar just en el moment en què les fronteres es van tancar per a les persones refugiades.
Després de dos anys, “Emporta’t els meus Amors” ha assolit cap a les pantalles comercials, una gran fita per a un documental que podria haver-se quedat en els cercles dels festivals. Ara ja està en exhibició. “Les Patrones” es llancen a una nova aventura per conquerir la pantalla gran … i l’èxit de les seves gestes.
