OPINIÓ
Mèxic. El 2016 la idea tradicional de la mare comença a revertir-se.
La informació estadística oficial parla d’un enorme dada: 44.2 per cent de les dones amb un fill o filla treballa fora de casa; el 29 per cent de dones majors de 12 anys són caps de la llar i el 96.7 per cent d’aquestes dones que realitzen tasques remunerades combinen aquestes amb el treball domèstic, el que significa que treballen fins a 12 o 15 hores més a la setmana que qualsevol obrer.
Aquest perfil de les dones que tenen fills, unes 33 milions de dones majors de 12 anys, tenen una enorme càrrega. Calculi vostè: d’aquestes 33 milions, 44 per cent, és responsable de la prole, d’un a tres criatures, té cura de la família, és la principal responsable de la neteja de la llar i, a més de tot això, porta diners a casa per la manutenció de la família.
A aquestes dones jo les conec molt bé, són les que fan els tràmits als hospitals perquè operin a les seves mares ancianes o malaltes; són les que fan la fila en els hospitals especialitzats perquè atenguin als seus fills o parents; són les que surten corrent de l’oficina a les cinc o sis de la tarda i van a recollir les seves criatures; les que cuinen per les nits després de la jornada laboral a l’oficina, l’escola o la fàbrica; també són elles les que van a la junta de l’escola i les que aguanten tots els descomptes del seu salari per aquestes faltes.
La idea de la reina de la llar, encunyada pels liberals del segle XIX, a Mèxic ha desaparegut completament. La bella idea d’aquesta reina que vivia gaudint dels seus fills i filles, mentre la recolzava la dida perquè el seu bust no es fes malbé; la bella reina de la llar beneficiada per la prole que li donava suport a l’horta familiar de les classes urbanes de finals de segle; la qual combinava els aniversaris de les seves filles, especialment adolescents de quinze anys somiant amb elles el futur, són aquestes exhaustes dones treballadores mexicanes que s’enfronten cada dia més aquesta realitat.
Una dada important és que el 2013 l’esperança de vida per a les i els mexicans era de 74.16 anys, en el món dels rics és de més de 80 anys, però les dones mexicanes tenien aquest any una esperança de vida de 79.3, el 2015 va baixar a 77.68 anys, una dada preocupant.
Per exemple, les dones moren més ràpid que el homes o en condicions més terribles si de diabetis parlem i no hi ha encara bons comptes respecte a la pèrdua de dones en accidents de trànsit.
Ja sabem que més de 2.500 són assassinades cada any, en presumpció de feminicidi, i moltes altres moren en el procés d’embaràs al puerperi, s’anomena mort materna. Però encara segons les estadístiques viuen cinc anys més que els homes.
És clar, moltes en situació precària. Fa setmanes que vaig escriure en aquest espai que la política pública des de la perspectiva de les dones en la salut no oferia grans coses i que potser en aquesta àrea, la Secretaria de Salut no és una garantia. Aquí, s’atora la distribució d’anticonceptius; des d’aquí es permet o conscient la violència obstètrica, com ara es diu al maltractament, negligència en l’atenció i falta de tot: medicaments, llits, oxigen per a les dones en el procés part, embaràs o avortament.
És molt important que la Secretaria de Salut pogués orientar les dones, perquè canviïn i s’ocupin d’elles, de fer-se els exàmens preventius dels càncers femenins, que prenguin calci per conservar la seva dentadura després de cada part; que mengin bé, perquè ara s’identifica que una de les causes de la lentitud per aconseguir més anys de vida, és aquesta mala alimentació que fa que milions de dones menors de 50 anys estiguin obeses i en perill de patir malalties del cor, diabetis, càncer i d’altres patiments, tant que aquesta tret de ser grossa no les deixa moure ni pensar.
Tot això per dir que ara tenim una esperança. Almenys podrem reclamar al titular de la Secretaria de Salut, demanar-li que compleixi. Entenc que va signar un acord amb l’Institut Nacional de les Dones per a impulsar tots aquests temes que són fonamentals, és clar combinats amb la pobresa i l’exclusió.
Però des de Salut alguna cosa podria implementar-se en la meitat del sexenni, alguna cosa que falta. Prendre seriosament la prevenció d’embaràs adolescent; atendre amb amplitud l’avortament legal; promoure l’educació de salut sexual i reproductiva, rescatar la distribució d’anticonceptius i aplicar una cultura de gènere al llarg i ample del país. Si actués seria tan important com aconseguir que a la Secretaria d’ Educació Pública es donés importància a l’ educació en igualtat.
Ja sé que la SEP té problemes urgents, que això serà en el segle XXII quan el professorat de la secció XXII d’Oaxaca ja no visquin i hi hagi altres a les aules amb una altra visió i un altre compromís. Com que ara no deixen fer res, aquests professors i sí algunes professores, es diu que impedeixen que s’atengui el contingut de les classes, quan les nenes i els nens haurien d’aprendre una altra manera de relacionar-se. Però en Salut, l’exrector de la UNAM ja es va comprometre, cal seguir-lo, demanar-li comptes, vigilar-lo. Cal conèixer l’acord, les seves responsabilitats i no treure-li l’ull de sobre. Potser si que ho farà.
