A causa que el món laboral canvia impulsat per la globalització i la mobilitat de les persones, no és producte de l’atzar, que el tema central del període de sessions de la Comissió de la Condició Jurídica i Social (CSW61) de Nacions Unides, que es realitza a New York en els pròxims dies, sigui el “l’apoderament de les dones en el canviant món del treball”.
És notori que en els últims 100 anys la situació de les dones ha evolucionat, a través de la història, en la seva recerca per la igualtat, les dones han sortejat tota mena de dificultats desafiant barreres que han anat des de la discriminació en l’educació, la desigualtat, la violència, els perjudicis socials, fins als drets econòmics i l’ocupació.
Sí que és veritat que aquests avenços han permès a les dones tenir accés a l’educació, defensar el dret al sufragi, aconseguir la igualtat social i adquirir drets laborals, però en la realitat, fins i tot malgrat els avenços, en participació social i en el laboral, entre les dones i els homes, hi ha una realitat discriminada de clar predomini masculí.
En matèria de legislació el gaudi i exercici dels drets de les dones, constitueixen una eina de gestió en les polítiques d’estat, recolzades amb mecanismes d’implementació per la Convenció sobre l’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona CEDAW, que garanteix la igualtat i no discriminació de les lleis. No obstant això, segueixen existint importants bretxes i violacions de drets en tots els països que es van comprometre a defensar la igualtat i posar fi a la discriminació.
A tot el món, aquestes conquestes igualitàries són contradictòries, segons l’últim informe Global de la Bretxa de Gènere, presentat al Fòrum Econòmic Mundial, per la UNESCO, a finals del 2015, revela el patró de canvi de les diferents bretxes que afecten les dones amb resultats obtinguts en 109 països. La Regió que més ha millorat ha estat Llatinoamèrica, seguida d’Àsia i el Pacífic, l’Àfrica Subsahariana, Europa i Àsia Central, el nord d’Àfrica i Amèrica del Nord.
L’informe basat en quatre pilars fonamentals com l’economia, l’educació, la salut i l’apoderament polític, indica que la bretxa de les oportunitats econòmiques entre dones i homes, suposa que el món trigarà 118 anys a tancar-se per complet; dels èxits educatius, la dada és incomprensible, només a nivell mundial, 25 països han tancat la bretxa i els majors avenços s’han produït en la formació universitària. No obstant això, és notable que elles s’eduquen més, però la seva capacitat de guanyar-se la vida és relativa, segueixen ocupant càrrecs poc qualificats i la seva capacitat de lideratge és mínima; en salut i supervivència, la bretxa és el més proper a la paritat, ha superat l’edat productiva però les dones d’edat avançada tenen més probabilitats de viure en la pobresa que els homes del mateix rang d’edat; La bretxa de l’apoderament polític és la més àmplia dels quatre pilars. A nivell mundial, malgrat que és la que ha assolit els majors avanços, només dos països han assolit paritat parlamentària, i quatre la paritat en càrrecs ministerials.
En matèria d’igualtat malgrat l’evolució, la igualtat jurídica en el paper, dista molt de ser real, La discriminació que les dones troben en la seva vida diària, es matisa en múltiples fronts que van més enllà del tema de gènere, l’orientació sexual, la discapacitat, l’edat avançada, la raça i els rols culturals, són factors que contribueixen a una discriminació flagrant en els mercats de treball i l’accés als béns econòmics.
Les moltes formes de violència dirigides explícitament a les dones, segueixen representant una limitació als seus drets, que van des de la capacitat de decidir sobre l’avortament, fins a la forma com han d’anar vestides a la feina. La desigualtat no és només un tema de creences religioses, ni de països tercermundistes, és un problema cultural que afecta totes les dones en tots els països del món, els homes segueixen considerant que poden decidir sobre la vida de les dones
A Anglaterra, La Equality Act, Llei d’Igualtat, que va entrar en vigor tot just l’octubre del 2010, protegeix el tracte injust a la feina i prohibeix que les empreses discriminin les dones, però, aquesta setmana es debatia al Parlament britànic, si els empresaris poden o no, obligar les dones a usar talons alts durant llargs períodes de treball, fer servir peces suggerents, tenyir-se el cabell de ros i retocar-se el maquillatge com a part d’un codi corporatiu. Aquesta normativa increïblement, és una pràctica generalitzada en les empreses britàniques, segons va admetre la Parlamentària de la Comissió d’Igualtat i Dona, a l’Audiència que va ser transmesa en directe per televisió el dilluns.
En el debat la Parlamentària exposava, que la petició va ser iniciada per l’experiència d’una dona que va arribar a la feina amb sabates planes. Quan el “manager” la va veure, li va dir que no complia amb els codis de vestimenta de l’empresa i li va demanar que sortís a comprar un parell de sabates de taló alt perquè se’ls canviés, com es va negar va ser acomiadada a l’acte, sense paga.
La Comissió de Peticions, va iniciar una investigació amb dones de tot el Regne Unit, petició que es va obrir el 9 de maig i es va tancar el 9 de novembre del 2016, amb 152.420 signatures, la mínima eren 138.000, perquè es revisés la Llei de igualtat i demanar al Parlament que la modifiqui, en la sol·licitud, demanen que les sancions siguin més severes i que s’augmentin substancialment les sancions financeres; per la seva banda, el govern ha dit que espera que els ocupadors s’informin sobre les obligacions legals i compleixin la llei. La parlamentària conservadora Maria Miller, presidenta de les dones i les igualtats Comitè selecte, va dir: “Ara hi ha un reconeixement que els assumptes de les dones poden ser recolzats, defensats i assumits independentment del partit polític. Crec que els diputats entenen el que poden aconseguir en aquests temes si treballen junts”.
Però això és només un cas de molts que succeeixen cada dia al món, és evident que l’enfocament de les lleis d’igualtat no està funcionant, els governs han de promoure la comprensió de les lleis sobre discriminació perquè siguin més efectives i eficaces.
