La Fundació Maria Aurèlia Capmany hem elaborat un informe d’urgència sobre el Reial Decret Llei 3/2012, de 10 de febrer, de mesures urgents per a la reforma del mercat laboral. En aquest estudi hem volgut analitzar les conseqüències socials, jurídiques, polítiques i econòmiques des d’una perspectiva de gènere, massa vegades oblidada i, per tant, del tot incompleta.
Tot i que hem de fer una lectura amb molta més profunditat (que, ja se’ns està evidenciant, ens aportarà encara més elements negatius) en una lectura d’urgència ja es pot afirmar que amb aquesta reformulació de l’espina dorsal del dret del treball, les dones serem un col·lectiu diana d’aquesta reforma, un col·lectiu que rebrà una doble agressió però que es troba del tot invisibilitzat.
El text normatiu presentat no respecta el principi d’igualtat d’oportunitats tot vulnerant a Llei 3/2007 d’igualtat efectiva entre dones i homes així com diferents articles de l’Estatut dels Treballadors. Se’ns fa del tot evident el incompliment d’un pas imprescindible que és l’impacte de gènere. Cal recordar que la Llei 3/2007, prescriu amb caràcter d’obligació l’exigència al Govern, que en qualsevol projecte de disposicions amb caràcter general i que estiguin sotmeses a l’aprovació del Consell de Ministres, hauran d’incorporar un informe sobre el impacte que produiran per raó de gènere.
Amb el nou paper de les ETT, que passaran també a assumir la funció d’agències de col·locació, es trencarà el principi d’igualtat d’oportunitats a l’hora de convocar el procés selectiu. Aquesta afirmació és fonamenta en l’ autoselecció que realitzen les agències privades de col·locació deixant fora del procés selectiu a les persones treballadores que queden incloses en la categoria del sexe femení, unit a qualsevol de les següents variables : franja d’edat, estat civil, responsabilitats familiars… afectant a la qualitat de l’ocupació. Sent les dones, les principals destinatàries d’aquest trencament del principi d’igualtat. .
Fins ara, el nostre marc jurídic, concretament a l’article 12.1) de la Llei de l’Estatut del Treballadors establia que “el contracte de treball a temps parcial s’entendrà celebrat quan s’hagi acordat la prestació de serveis durant un número d’hores al dia, setmana, mes o any inferior a la jornada de treball d’un treballador o treballadora a temps complet”. El RDL transforma la realitat de la jornada a temps parcial alliberant de l’obligació del límit quantitatiu de la jornada. Amb el Reial Decret Llei entren en escena -les hores extraordinàries. Fins ara la jornada estava conformada per Jornada ordinària+ hores complementaries. Fins ara, el límit horari que hi havia és feble i tènue al no establir un percentatge. Aquesta feblesa, ara s’incrementa amb les hores extraordinàries . Ens trobem amb que la flexibilitat en la distribució horària és màxima. Estem davant d’un XEC EN BLANC cap l’empresari amb aquesta nova possibilitat que gaudirà de fixació de jornades diferents a les pactades, com a element de flexibilitat. És indubtable que estem davant d’una discriminació indirecta i que vulnera el principi d’igualtat.
És evident que aquesta reforma afecta a homes i dones però un cop més les dones patim les conseqüències d’un mercat de treball ja de per si discriminatori i amb una realitat que, malgrat els avenços, encara no ha assolit la igualtat real entre dones i homes.
Respecte a les modificacions substancials de les condicions de treball . S’ha de manifestar que l’ordenació del temps de treball esta íntimament lligat al desenvolupament e implementació del principi d’igualtat d’oportunitats. En aquest sentit el Reial Decret prescriu que en defecte de pacte en contra,
l’ empresa podrà distribuir de forma irregular al llarg de l’any un 5 % de la jornada de treball.
La distribució irregular de la jornada s’ha d’encabir en una eina en mans de les empreses per desenvolupar la flexibilitat en la gestió productiva. Aquesta aposta torna a colpejar i a col·lisionar el dret a la conciliació de la vida laboral, personal i familiar, en definitiva amb el dret a l’ordenació del temps de treball .
Com a conclusions de l’estudi podem destacar:
Que és una reforma que reforça la desigualtat ja existent, fins i tot entre les persones que treballen en el mateix sector. Aquesta reforma laboral promou la negociació col·lectiva a nivell d’empresa el que fomenta segmentació i la diferència de tuteles entre les persones treballadores del mateix sector. En general, la reforma reforça la desigualtat en el gaudi de les condicions i aquesta tendència va a reforçar les desigualtats ja existents, especialment en els sectors on hi ha més precarietat.
La reforma sacrifica els drets de conciliació. L’increment del poder de l’empresari en la fixació i en la modificació de les condicions de treball, especialment en matèria de jornada suposa sacrificar els drets de conciliació de la vida laboral amb la familiar. La reforma facilita al màxim la flexibilitat de la jornada en interès de l’empresa: la major facilitat que tenen les empreses per introduir modificacions substancials en matèria de jornada, la possibilitat que l’empresa pugui distribuir irregularment un 5% de la jornada.
A destacar la forta “desnaturalització” del contracte a temps parcial ja que la reforma permet el recurs a les hores extraordinàries en aquest tipus de contracte el que suposa donar carta blanca a l’empresari en la fixació de la distribució de la jornada. Es dóna prioritat al contracte a temps parcial com a instrument de creació d’ocupació de baix cost en detriment de la visió d’aquest contracte com una fórmula de conciliació de la vida laboral amb la vida personal i familiar. El nou règim té un impacte especialment negatiu sobre les dones (discriminació indirecta).
