Segons ONUSIDA al món hi ha 16 milions de dones contagiades del VIH, representen el 50% de persones adultes que estan contagiades del virus, i segons l’OMS, és la principal causa de mort a nivell mundial, de dones en edat reproductiva.
El 2013, el 60% de totes les infeccions a nivell mundial, va ser en nenes adolescents i dones joves; mil dones joves contrauen el VIH cada dia.
Hi ha entre homes i dones amb el VIH proporcions diferents segons països i regions. A l’Àfrica subsahariana, les dones representen el 58% de les persones adultes contagiades. Orient Mitjà i Àfrica del Nord constitueixen el 39%. A Amèrica Llatina, el 30% de persones adultes amb VIH són dones, i al carib les dones son el 50%. A Àsia meridional i Sud-est Asiàtic al 2013, les dones constituïen el 38%. A Àsia el col·lectiu de dones contagiades aquesta creixent, els percentatges són; 1990 el 20%, pujant al 38% el 2013. A Europa Occidental i Àsia Central les dones representen el 36% de persones adultes amb VIH.
El major contagi entre nenes i joves aquesta situat a l’Àfrica Subsahariana, i el percentatge, una per cada quatre contagis.
Des de diferents col·lectius, a nivell internacional, compromesos en la lluita contra el VIH, s’exigeix que es compleixi la Convenció sobre l’Eliminació de totes formes de Discriminació contra la Dona (CEDAW), ja que els els factors que porten al contagi de dones i nenes del VIH són principalment; la violència, i la desigualtat en les relacions entre homes i dones. L’augment entre joves a Sud-àfrica es d’un 11,9% a un 13%.
En 14 països del món s’han donat casos d’esterilitzacions i avortaments forçats en dones contagiades. A aquestes dones se’ls-hi està violant els drets sexuals i reproductius.
Segons un estudi de l’OMS, a les dones amb VIH, se les estigmatitza i viola el dret de propietat i d’herència, aquest informe va ser realitzat en nou països (Camerun, Ghana, Kenya, Malawi, Nigèria, República Unida de Tanzània , Rwanda, Uganda, i Zimbawe). En països on les dones tenen major risc, les lleis que les protegeixen són febles, de manera que es reforça la submissió, especialment pel que fa al dret al divorci, a heretar béns, contractar, demandar i testificar davant tribunals, obrir comptes bancaris i decidir tractaments mèdics. A l’Àfrica Occidental i Central a les mares seropositives se les considera criminals pel que fa a totes les lleis sobre VIH, lleis que prohibeixen estar embarassades o alletar, per no transmetre el virus.
La cobertura per als tractaments del VIH en països de baixos o mitjans ingressos, arriba només al 34% de persones necessitades. També en mes de la meitat de 21 països amb prioritat en el Pla ONUSIDA, no s’aconsegueix cobrir les necessitats de planificació familiar, almenys en el 25% de dones casades.
Tampoc la informació aconsegueix arribar, sobretot a les adolescents d’entre 15 i 19 anys. Cada vegada mes els governs estan reconeixent la importància que té la desigualtat de gènere en les respostes contra la sida. Segons ONUSIDA només el 57% (de 104 països que han proporcionat informes) compten amb pressupostos específics per a les dones.
Segons l’estratègia d’ONUSIDA 2011-2015, la resposta al VIH s’ha de situar en el nou context mundial. Des que es van adoptar els compromisos històrics dels Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni i la Declaració de compromís sobre el VIH i la sida de 2001, el món ha canviat molt. Les ortodòxies polítiques i econòmiques que prevalien han cedit davant la crisi financera, i els països amb economies emergents debaten i s’estableixen les agendes mundials.
En una bona part d’Àfrica, l’autocràcia i la mala gestió econòmica han donat pas a un creixement significatiu, havent millorat la gestió publica.
En aquest context que canvia ràpidament, la resposta mundial a la sida es troba en un punt
decisiu, en el qual es corre el risc de retrocedir en els progressos realitzats. Es calcula que el 2009, 2,6 milions de persones van contraure el VIH, i 1,8 milions van morir. Només un terç dels 15 milions de persones seropositives que necessiten tractament de per vida l’ estan rebent. Les noves infeccions segueixen superant al nombre de persones que inicia el tractament, mentre que la tendència a l’alça en la provisió de recursos es va estancar el 2009.
Llegiu també:
XI Jornades sobre la interrelació entre violències masclistes i vih