Amb crítiques al ‘masclisme del dret’, la ‘masculinització de la cultura organitzativa i de gestió’, a més del ‘sexisme per negligència’ en totes les universitats, Dones Juristes ha celebrat el seu 25 Aniversari compartint amb altres dones, militants o responsables de polítiques de gènere de partits polítics, sindicats i l’acadèmia, els objectius complerts i els reptes encara pendents.
D’esquerra a dreta, M.Ángeles Carmona, Francina Vila, Mercè Claramunt i Monserrat Gatell
L’organització catalana Dones Juristes ha realitzat diferents actes de celebració del seu quart de segle de feina en defensa dels Drets de les dones, una ‘post adolescència’ com deien en la sessió de clausura, per veure com haurà de ser l’etapa de la ‘maduresa’, en què ja sigui una realitat la igualtat definitiva entre homes i dones que, d’acord amb les experiències de les diferents ponents de l’àmbit polític, social i acadèmic, encara està lluny.
Rastre de petjades en diferents lleis
Va començar l’actual presidenta de Dones Juristes i moderadora de la taula institucional i de la Fila Zero de convidades, Mercè Claramunt. “Durant aquests 25 anys hem tingut un sol objectiu: treballar pels drets de les dones i ho hem aconseguit, a partir de 3 eixos: 1.la praxi, acompanyar les dones i les seves associacions, especialment des de Ca la Dona; 2.des de la Universitat, elaborant aliances amb les acadèmiques i 3. escrivint i, en aquest sentit, hem deixat l’emprenta a la Llei catalana pel Dret de les dones a viure sense violència, que ens va enriquir moltíssim a totes; també vam plantejar algunes de les bases per a la Llei (catalana) d’Igualtat efectiva entre homes i dones que, per problemes polítics, encara no ha vist la llum.
A continuació, Montserrat Gatell, presidenta de l’Institut Català de les Dones (ICD), les va felicitar i, responent a la presentació de Claramunt, va qualificar la relació que mantenen amb elles com “càlida i estressant, però bona”, en el sentit de “ens empenyem mútuament perquè es facin les coses que volem fer”. Pel que fa a l’aturada de la Llei catalana d’Igualtat, que segueix pendent al Parlament des de 2007, va recordar “la incapacitat que encara tenim per posar-nos d’acord en determinades qüestions”. La presidenta de l’ICD va subratllat que “les desigualtats encara regeixen les institucions” i que “la realitat dels homes i de les dones és diferent i és com un mantra sobre el qual sempre s’ha d’insistir”.
La cultura organitzativa i de gestió segueix masculinitzada
Gatell va afirmar que cal “oblidar les polítiques específiques per a les dones i reflectir la mirada i els valors femenins en cadascuna de les polítiques”; per a ella, cal “introduir l’experiència de les dones en valors, sabers i habilitats, enfront de la competitivitat, la jerarquia i la imposició masculina”. I aquí va recordar el Pla Estratègic de Politiques de Dones 2012-2015, “els valors del qual són l’equitat, la cultura de l’anàlisi i l’avaluació, la transparència, la coordinació, el reconeixement i el respecte a la diversitat, l’empatia, la quotidianitat i l’autoritat femenina”. La presidenta de l’ICD va concloure apuntant que “cal transformar la cultura organitzativa i de gestió, que encara està molt masculinizada”, tant en l’administració com en les institucions públiques.
Aspecte de la sala amb les participants de les discussions
Falten polítiques per a dones en urbanisme i seguretat
La regidora de Dones i Drets Civils de l’Ajuntament de Barcelona, Francina Vila, mig afònica, va recordar que fa 25 anys, queia el mur de Berlín i van canviar alguns models polítics “però encara queden molts murs per enderrocar”. Malgrat que per a ella Barcelona és pionera en promoció de drets, “falten mesures concretes per a les dones respecte a la promoció de polítiques en l’àmbit de l’urbanisme i la prevenció de la seguretat”, perquè la mirada no ha de ser només des del benestar social o la violència”.
Vila va ressaltar els canvis que s’han produït al CIRD (Centre d’Informació i Recerca de les dones),”tant cap a fora (assessorant tècnicament com aplicant els Plans d’Igualtat -Càmera de Comerç, Universitat Politècnica …), o dins de les pròpies institucions, (com ‘facilitadores’ per garantir que tots els serveis tinguin perspectiva de gènere)”. També realitzen “formacions, diagnòstics i faciliten eines i indicadors per valorar si es realitzen els pressupostos amb perspectiva de gènere, una de les prioritats de la seva regidoria”. D’aquesta manera veuen si són efectives les polítiques que impulsen i si serveixen per al que es planegen.
María Ángeles Carmona, presidenta del Observatorio contra la Violencia de Género del Consejo General del Poder Judicial (OVG-CGPJ), va afirmar “trobar-se molt bé a Catalunya”, va recordar els 4 anys que va treballar a Tarragona, va apuntar les activitats que l’Observatori està duent a terme i va exposar algunes de les preocupacions que tenen.
S’ha d’aplicar el Conveni d’Istanbul
Pel que fa al futur immediat, Carmona va informar sobre el proper Congrés que “haurà de modificar la Llei estatal de 2004 sobre la violència contra les dones perquè no inclou mesures que Europa va incloure en el Conveni d’Istanbul“. En aquest sentit, va afirmar que “la posterior Llei catalana (de 2008) és més avançada i sí que compleix aquest conveni, en el sentit que la violència contra les dones va més enllà de l’àmbit de la parella i en ella s’expliciten tots els àmbits que abasta”. També va explicar que s’està elaborant un estudi sobre com les audiències provincials espanyoles estan aplicant la llei des de 2009 fins a 2014 i així, poder establir jurisprudència. Va recordar així mateix que, cada trimestre, l’Observatori del CGPJ publica “estadístiques sobre les denúncies, renúncies i condemnes, que els mitjans de comunicació recullen”.
Pel que fa a les preocupacions, es va referir al tema dels menors afectats per la violència masclista, al tema de “les denúncies amb renúncies posteriors -perquè les dones incrementen el seu risc, sobretot després de les condemnes absolutòries dels agressors al haver declarat”. Sobre les sentències, “ja està modificant l’article 153 pel qual els advocats havien de demostrar com discriminen o dominen els homes a les dones; això significava que només un 50% d’agressors eren considerats culpables per falta de proves. Ara s’inclourà violència ‘amb qualsevol fi”. Pel que fa a “les sentències d’homicidi/assassinat de la dona, també desapareixerà la ‘atenuant de concessió’ per la qual els homes acceptaven el delicte i se’ls rebaixava la condemna entre 3 i 4 anys i damunt presumien d’això”.
La primera de les polítiques que va participar a la ‘Fila Zero’ va ser Imma Moraleda, (responsable de Dones del PSC-Socialistes Catalans) qui va fer broma sobre que “la igualtat i el feminisme: és com quan vas amb bicicleta, si deixes de pedalar caus”, afirmà. A continuació fou el torn d’Ester Capella, actual diputada d’ERC (Esquerra Republicana) i abans responsable de Dones del seu partit, per a qui “els partits no deixen de ser un reflex de la societat, i a la igualtat, li passa el mateix. Les nostres relacions amb el poder no són les mateixes que les que exerceixen els homes; no ens relacionem bé amb el poder”; Capella va instar en involucrar-se més en política, perquè “és responsabilitat nostra no acceptar el que se’ns ofereix en ocasions; ens han d’ofereixer el que ens toca i mereixem. La política millora quan hi estem, perquè sempre hem estat en la cura de totes les coses a la vegada, i això m’ho comentava Oriol Junqueras, no són paraules meves”.
Incorporar feministes a la política
Cristina Bigordà presidenta de Dones amb Iniciativa (ICV) va afirmar que existeix “infrarepresentació en la política”, en contraposició a les entitats socials i va recordar que en els espais polítics hi falta “qualitat democràtica”; “Només cal veure qui decideix la representació”, va prosseguir, però ¿és suficient un major nombre de dones perquè canviï un partit?”, va dir; perquè canviï l’Agenda, va concloure, “s’han d’incorporar dones feministes als partits, perquè estem patint retrocessos alarmants per l’increment de les actituds masclistes i patriarcals”.
Adriana Sabaté, responsable de la Dona a EUiA (Esquerra Unida i Alternativa), va afirmar que “les polítiques tenen gènere i aquest és masculí; es requereix més esforç perquè la crisi ha propiciat retrocessos”; ja és el “moment de reinventar-se i pensar les institucions i la manera de ser-hi”.
Sònia Tomàs de la plataforma política Guanyem, opina que cal una “reforma profunda i feminista de la democràcia, tant a la societat civil com a les institucions”. El seu grup està elaborant des de fa tres setmanes “un Codi Ètic en el qual ja hi consten els càrrecs bicèfals home-dona” (per facilitar els temps familiars a tots dos) amb eixos de ‘banda ampla'” entre els quals va assenyalar el feminisme i ecologisme; economia de gènere i demanda socials…
Fila Zero: Bigordà, Capella, Moraleda, Requena, Sabaté, Tona, Verge i García.
El dret és clarament masclista
Silvia Requena, jurista i presidenta de les Dones a Convergència, va recordar que la paraula gènere no va aparèixer fins a la Conferència sobre la Dona el 1995, i va afirmar que “el dret és clarament masclista: ho ha estat sempre i encara ho és, i si no, recordin la proposta última de la llei de l’avortament”. A vegades, “nosaltres mateixes tenim un llenguatge difícil; hem de comunicar els problemes més fàcilment”. Per a ella, “els lideratges transformacionals són els de les dones, els dels homes són feudals”, però a més “ja han tingut el seu temps”; “Són molts els sostres de vidre que hem de superar; hem de formar aliances de dones: quan una arriba al poder ha de reclamar a altres” va concloure.
Alba García, Secretària de Dones i Cohesió Social de CCOO (Comissions Obreres), va recordar que ella ha actuat des de moltes perspectives, institucionals, governamentals, en càrrecs municipals i “subscric tot el que s’ha dit. És treballar sempre en un món hostil; les dones continuem sent éssers relatius; hem de fer un canvi total de model, desconstruir per tornar a construir i no perdre mai de vista que el personal és polític”. Al seu criteri, s’hauria de “situar la persona, la vida quotidiana i el benestar social en el primer pla, al costat de la llibertat, l’educació, el dret al propi cos, la felicitat… treballar per transformar les institucions i els plans de ruta”.
Per motius de salut, es va excusar David Papiol, en representació d’UGT.
Per la Comissió de la Dona del Col·legi d’Advocats i advocades de Barcelona, que és anterior a les pròpies juristes perquè ja celebra 30 anys, va parlar Pilar Rebaque, que va recordar que elles ja analitzaven les lleis franquistes anteriors; que “quan es va aprovar la Llei de Violència masclista vam fer un torn específic” i va subratllat que en el protocol sobre Violència van ser les pioneres; com ho van ser també la Llei de terminis sobre l’avortament. Va acabar recordant que, amb equips de sociòlogues i psicòlogues, han recorregut molts pobles de Catalunya explicant la Llei Gallardón. Aquesta jurista, va tenir un record per a les presidentes anteriors de Dones Juristes, Lourdes Argudo, Maite Biges, Angelina Hurios, Marisa Fernández, Mercè Molina i Nati Veraguas.
La catedràticaFrancesca Puigpelat. Foto María Freiría
La primera de les acadèmiques va ser Francesca Puigpelat, catedràtica de Filosofia del Dret de la UAB (Autònoma de Barcelona). Va recordar que la Universitat no ha estat receptiva amb les dones, ja que fins al 1910 no s’hi va matricular la primera i quan ella estudiava, “el 1967, només hi havia 4 professores”. Puigpelat es va incorporar a l ‘àrea ‘hostil’ de Filosofia del Dret el 1974, quan va tornar d’Alemanya. I “ara, als 47 anys de la meva entrada, s’han imposat algunes tesis feministes i s’ha intentat que la igualtat entre homes i dones sigui una realitat, però no és així, tot i que ja hem elaborat 3 plans d’igualtat”. I ho va corroborar amb dades estatals dels anys 2009-2010.
Desigual situació en càrrecs i promoció
Malgrat que “les dones són ja un 60% de l’alumnat” de les universitats, “estudien el doctorat un 51%, l’acaben un 47,5% d’aquestes i hi ha un 35% de professorat femení, els importants càrrecs universitaris continuen sent masculins”, sobretot a la part alta de la piràmide. Per categories professionals, “són professores ajudants un 47,5% de dones per un 52,5% (H); ajudants de doctorat un 49,9% enfront 51,1%; ja titulars ho són un 37,9% de dones per un 62,1% (H) i en la cúspide, només hi ha un 16,6% de catedràtiques per 83,4% (H); a la UAB som unes quantes més: 22,5%”.
I si extrapolem les estadístiques a Europa, seguint les seves paraules “trobem una mitjana de només 15%. I les millors col·locades són les romaneses amb 29,1% i les turques amb 25,5%; a la cua, curiosament, amb percentatges inferiors al 10% hi ha Alemanya, Àustria, Bèlgica i els Països Baixos”. Una altra dada és que en Salut i Ciències Humanes i Experimentals i també en Socials, les dones arriben al 60% de l’alumnat, en canvi, només arriben a un 13,6 en les facultats tecnològiques”.
Ara, “les alumnes no s’adonen quan estudien de la discriminació existent”, va prosseguir perquè “són majoria a les aules, però sí la pateixen quan volen promocionar-se o formar una família”. Els espais laborals que “aconsegueixen fàcilment són els ‘sobrecarregats’ de feina i els d’administració o serveis, però els alts càrrecs de gestió, deganats i rectorat són per als homes”.
Assetjament sexual o per raó de sexe
Puigpelat va explicar que “hi ha problemes d’assetjament sexual i per raó de sexe” i, per això “estem elaborant protocols per frenar el silenci i celebrem reunions amb les diferents universitats per avaluar conjuntament les situacions”.
I “com que no estem lliures de discriminació i els drets de les dones són sempre fràgils” va prosseguir, “seguim cultivant les idees a través d’investigacions i alguna docència amb perspectiva de gènere; però aquestes persones mai arriben a dalt en la promoció”.
“Jo mateixa, va subratllar, tampoc hagués arribat a catedràtica o degana, si hagués tingut aquesta perspectiva”. Però “ara des de la posició que tinc, puc potenciar la investigació i la docència en aquest sentit. I des d’aquí vull recordar Encarna Bodelón, del grup de recerca Antígona a qui li vaig dirigir la tesi i de qui vaig aprendre molt “va finalitzar.
Es promou el sexisme per negligència
Tània Verge, professora de Ciències Polítiques de la UPF (Pompeu Fabra), va suspendre a totes les universitats per “no coeducar i no tenir conceptualitzacions, ni indicadors de gènere”. I va subdividir les “crítiques en tres sectors: els processos (no hi ha perspectiva de gènere en els Plans d’ Estudi, les dones només són visibles en un 18% dels continguts, per tant, el coneixement continua sent masculí); en les polítiques de personal (hi ha segregació vertical i els reclutadors segueixen sent els homes) i en les pràctiques (estan esbiaixades al gènere’, però cap el masculí)”. És més,”es promociona el sexisme per negligència”, va subratllar. Per acabar amb això, “va proposar el triangle de vellut: institucions feministes, acadèmiques feministes i activistes feministes”.
Per part de la Universitat de Barcelona (UB) Argèlia Queralt, professora de Dret Constitucional i directora editorial de la revista en línia Agenda Pública, va confirmar que “no es pot dir a la Universitat que ets feminista, com deien les dues anteriors participants, tot i que hi ha Comissions d’Igualtat. Les juristes de la UB vam ser les primeres a preparar el Protocol sobre Assetjament, encara que el van presentar abans a la facultat d’Economia”.
“El fet diferencial a la Universitat és ser mare” va explicar; “La maternitat perjudica; un 60% de dones tenen contractes precaris i se les penalitza per les càrregues familiars”. Com deia Sílvia Requena, el dret és cosa d’homes”, per això,”com a docent jo tinc grups d’anàlisi feminista del dret. I, com a directora editorial de la publicació en línia Agenda Pública treballem temes sobre l’avortament, la violència de gènere …”.
“A les dones -va concloure- ens costa dir sí, de manera que hem de trencar les barreres encara que sigui llevant-nos hores de son”.
