Per Mireia Regàs. Món Comunicació
La música confinada, i actuar als balcons ha servit com a forma d’expressió i solidaritat amb tothom, persones malaltes de la Covid19 i amb la ciutadania en general.
La neurociència dona suport a la idea que, en confinament, la música és un bon aliat per allunyar-nos de l’estrès ja que provoca l’alliberament massiu de dopamina. Ens aferrem a cançons per millorar el nostre estat anímic, fer-nos reflexionar, recordar la nostra vida prèvia, pensar en el futur, ballar, cantar i gaudir.
Fa dies, que veiem i escoltem vídeos d’actuacions des dels balcons o terrasses. En els dies de confinament més durs ens han ajudat a oblidar la sobre informació del Covid-19. Però ens van preguntar com gestionen aquest confinament les artistes que composen la seva pròpia obra i estan allunyades de qualsevol altre tipus d’interacció amb el seu públic que no sigui a través de xarxes socials o plataformes en streaming.
Darrere d’elles hi ha diferents estils musicals però el que no varia és com des de casa ens conviden a sincronitzar-nos en el seu món, els seus pensaments i la seva música. Gràcies als seus vermuts dels diumenges, les seves tardes “de terrasses” o la seva actuació publicada a Instagram, ens han ajudat a suportar una quarantena que mai vam arribar a pensar que podria succeir.
Hem escollit dones joves que cal descobrir. De moment cap de les dues ha tingut traves per ser dona i entrar al món del seu gènere musical. Se les ha respectat, a elles i al seu treball impecable. Encara que, per descomptat, es consideren feministes i participen en diverses plataformes que tracten de visibilitzar a les artistes dins de la indústria com “Indie en femenino” o “Femnoise“. Malgrat que les dues estan d’acord i consideren que: “No és normal, que hagin d’existir per promoure la igualtat de condicions i contractacions però afortunadament hi són i s’agraeix molt la seva tasca”.
A Anna in the attic, compositora i cantant de música d’Indie, el fet que de la nit al dia hàgim hagut de deixar de veure a les persones que estimem i fer les coses que ens agraden li ha generat un sentiment de nostàlgia trist però bonic al mateix temps que la porta a estar més inspirada, més propera al seu públic, a interactuar més encara amb ell des de casa seva a Saragossa i a composar noves melodies, alguna d’elles sobre la quarantena.
A Iris (NiZ Djane), DJ, productora i creativa publicitària que a més escriu ficció i prosa poètica, l’inspiren les seves emocions, els seus sentiments i les reaccions humanes més que mai. Encara que el seu estil és el techno més aviat hard, a aquesta valenciana de naixement i catalana d’adopció, la situació insòlita que estem vivint l’ha portat a escriure i crear altres tipus de gènere com el deep house o el techno melòdic que a més comparteix amb el seu públic a través de xarxes socials i amb directes a Instagram on dóna resposta a totes les preguntes que li formulen. Una interacció que és un èxit ja que el públic ho agraeix i ella se sent més acompanyada aportant música, pensaments, reflexions, molta empatia i diversió garantida.
Cap de les dues vol pensar en el post confinament més que res perquè no sabem quan serà i sabem que els clubs, festivals i concerts seran dels últims esdeveniments en tornar a la normalitat.
En qualsevol cas, totes dues en breu ens delectaran no només amb el seu talent innat sinó amb un nou treball creat durant la quarantena. “If the world ends” i “Si es hoy” són els nous temes en què Anna in the Attic i NIZ Djane han plasmat amb la seva pròpia senyal d’identitat en lletra i harmonia, el que implica que avui pugui ser l’últim dia.
Escoltar-les en directe fora de casa i no des del seu balcó o terrassa, significarà que hem tornat a la normalitat, la seva i la nostra. L’aplaudiment fora del confinament sonarà molt millor – com diu Iris, la primera festa serà èpica -, donar-ho tot en els seus concerts i el nostre agraïment.
Consulteu altres enllacos sobre el tema: TV3; Cantar als balcons
Món Comunicació: Els millors concerts improvisats de balcons i terrats.